Cognom ARTAL (branca de M.ª Dolores Artal Fos) Cognom BELTRÁN (branca de Pascual Beltrán Viñoles) Cognom BELTRÁN (branca d'Elvira Segarra Belt

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 13/X/1846–Talavera de la Reina (Toledo), finals s. XIX. Docent, advocat i jutge. Estudià batxiller de Ciències a la Universitat de València (1871) i es llicencià en Dret per la Universitat de Madrid en data no concretada. Va ensenyar matemàtiques al Col·legi de Segon Ensenyament d’Almansa, per a després, ja al poble on va nàixer, formar part del primer claustre de

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 28/X/1856–Barcelona, 20/XI/1933. Químic, docent i polític. Descrit com un home amb gran facilitat per a l’estudi i molta capacitat de treball, aquest fill il·lustre de Sueca pertanyia a una modesta família de llauradors que en alguns moments hagué d’obtindre ajuda econòmica de la Corporació local per a no interrompre la seua prometedora carrera. Estudià batxillera

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 27/XI/1893–El Saler, València, 5/XI/1936. Activista catòlica. De pares llauradors i educada en un ambient familiar de fermes conviccions religioses, a partir dels deu anys va assistir al Col·legi de la Sagrada Família fundat per Gordiano Ribera Marqués. Des de l’adolescència fins a l’inici del conflicte del 1936, va ser assassinada al Saler als quaranta-dos anys,

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1810–València?, ? Advocat i polític. De caràcter impulsiu, fort tarannà progressista i idees anticlericals —el 1844 l’empresonaren per “ocultació fraudulenta” de la custòdia de l’ex convent dels franciscans de Sueca—, va ser el cap del partit liberal local des de l’any 1834, durant tot el segon terç del segle XIX. Obtingué el grau de batxiller a la Facultat de Lle

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1815–? Mestre d’obres. Fou nomenat per primera vegada mestre d’obres de l’Ajuntament de Sueca l’any 1835, encara que la Reial Acadèmia de Sant Carles de València li concedira la titulació el 1840. Vercher fou l’autor del canvi fisonòmic urbà local, i com a mestre d’obres va signar dos grans projectes del segon terç del segle XIX, com són el de les portes de la mura

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, però augmentat el 25 d'agost de 2025, quan s'ha afegit la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica] Sueca, 1/II/1871–València, 11/VIII/1904. Cantant lírica (tiple). Amb grans condicions naturals per a la música i la sòlida formació rebuda de prestigiosos professors, María Dolores Vendrell conegué el cim de l’èxit en els millors teatres europeus abans que la

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, però augmentat el 20 d'agost de 2025, quan s'ha agregat la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica] Sueca, 25/IV/1920–València, 17/X/1945. Cantant lírica (tiple). Malgrat les condicions innates que tenia per a la interpretació musical, mai no li arribà la consagració definitiva a causa de la seua prematura mort, als vint-i-cinc anys. Quan encara en tenia n

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ss. XVIII–XIX. Professor i polític. Fou doctor en Sagrats Cànons i acadèmic de Moral de les Escoles Pies de València, síndic procurador general de la Corporació municipal suecana (1801-1802 i 1809), advocat consistorial (1804), síndic personer (1805), fins a arribar a ser alcalde ordinari primer de Sueca l’any 1813.

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 23/XII/1906–28/V/1971. Pintor de parets, boxejador i preparador físic. Pintor de parets professional, s’establí a Barcelona poc després de finalitzar el servei militar —que féu a bord del “Dédalo”—, a causa de les expectatives laborals que li oferia la propera Exposició Nacional de 1929, i també per l’atractiu món de la boxa que es vivia aleshores a la ciutat comta

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ?–22/IV/1898. Comerciant. Junt amb el seu germà Agustín, fou el promotor de l’obertura del passatge Vallés, l’any 1860. Era un dels majors contribuents locals, fou regidor de la Corporació municipal durant algunes legislatures i tenia el títol honorífic de Comanador d’Isabel la Catòlica. Era propietari de la popular botiga del carrer de Sant Cristòfol coneguda com

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 25/V/1899-Paterna, 23/XI/1940. Escultor. Fou alumne de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i va destacar en l’assignatura de modelatge. Una vegada finalitzat el període de formació, va estar becat durant un temps a Roma, per a exercir després la docència de les assignatures de dibuix i modelat a l’esmentat centre acadèmic valencià. Alfredo Torán

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, s. XV. Notari. Pertanyia a una família de notaris que van actuar a la ciutat de València durant tot el segle XV —el 1478 el trobem residint a la capital del Regne— i les dues primeres dècades del XVI. Actuant com a síndic i procurador de la Universitat, aconseguí el 2 d’abril de 1484 l’autorització reial perquè es poguera traure un braç d’aigua del Xúquer, que poc

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Solsona, 1867–Sueca, 18/VI/1947. Canonge, professor i escriptor. Aquest doctor en Sagrada Teologia, Dret Canònic i Filosofia es guanyà la confiança dels estaments suecans poc després d’arribar a la nostra població, a causa de la seua intensa dedicació pastoral i social. Rafael M. Tarín fou coadjutor de la parròquia de Sant Pere Apòstol local (1892) i capellà titular de l

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1721?–València?, 28/VIII/1763. Franciscà descalç, teòleg i escriptor. Dels diversos càrrecs que va ocupar en l’Orde de Sant Francesc aquest doctor en Sagrada Teologia, destacarem els de ministre provincial, examinador sinodal del Bisbat de Barcelona i Cronista General de la província, però la història que escrigué ostentant l’esmentat càrrec mai no va ser publicada

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1927–11/V/2005. Futbolista. Membre de l’excepcional generació de futbolistes suecans dels anys cinquanta, Solves no va tindre fortuna com a jugador de primer nivell, ja que quan formava part del primer equip del València, C.F., una greu lesió del genoll dret li va tallar de soca-rel la seua prometedora carrera esportiva.   Als dotze anys començà a jugar en l’Infant

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, s. XV–València?, s. XVI. Notari i poeta. Primer escriptor suecà conegut, Sobrevero participà en el certamen poètic convocat a València el 1474 per a honorar la Mare de Déu, el resultat del qual s’imprimí en el mateix any amb el títol Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria . La seua creació poètica, que comença “Perquè lohar pugua vostra senyoria…”, es compon de

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sogorb, 1818–Alzira, 1882. Organista i mestre de música. De caràcter extrovertit i forta personalitat, visqué sempre dedicat a la música, en qualsevol de les seues facetes. El seu periple vital resulta prou desconegut, però sembla intens: cap a l’any 1852 el trobem a Alzira; dos anys després és ja a Sueca exercint de músic major de la banda militar, director de la capell

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1860-1917. Músic. Era fill de l’organista i mestre d’escola José Silvestre Tortajada. Va estudiar a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament de Sueca. Fou un gran aficionat a la música i a partir del 1889 el nomenaren organista de l’església de Sant Pere Apòstol, com havia estat son pare. En l’última dècada del segle XIX dirigia concerts de cambra als domicilis parti

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 14/X/1873–Madrid, 8/III/1941. Compositor i músic. Autor d’inspirades peces musicals en les quals predomina la melodia sobre qualsevol altra característica, fou un prolífic compositor de sarsueles que, amb els seus èxits, contribuí de manera decisiva a retardar uns anys el declivi del gènere líric espanyol per excel·lència. A criteri dels especialistes, tingué una