[Comunicació llegida el 14 de maig de 2025, dins de la “I Jornada d’Estudi sobre la Renaixença: reptes ac­tuals”, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València] Bon dia i salut. Els organitzadors d’aquesta jornada em demanen que parle sobre el punt en què es troben, actualment, els estudis referents a Josep Bernat i Baldoví i la seua polièdrica produc­ció literària, i també de quina manera es podria incardinar l’autor de Sueca

[Publicat a Uns quants pessics d'història de Sueca. Sueca, 2025] Naix el 19 de gener de 1927. Assistix al Col·legi de l’En­carnació fins als 6 anys. Realitza estudis prima­ris al Centre Escolar de don José Mulet, fins al mes de juny de 1936; i a l’Escola Pública Cervantes, durant la Guerra Civil. Fa l’examen d’ingrés al batxillerat al Col·legi Lluís Vives, de València. Estudia el batxillerat al Centre Politècnic d’Ense­nyament de Sueca, on és condeixeble de Francesc de Pa

[Publicat a la revista Estil, núm. 63, juliol de 2023] Us contaré una història que comença, si fa no fa, un pa­rell de mesos, quan una vesprada vaig tindre el goig de rebre la visita de Pedro Juan Serrano García i el seu fill, Juan. Havíem quedat feia un temps, però entre unes coses i altres, l’encontre s’havia posposat en dues o tres ocasions. Volien ensenyar-me un conjunt de documents que, assegu­raven, serien del meu interés. A l’hora convinguda, es presentaren amb una ca

[Publicat a la revista Estil, núm. 62, juny 2023] D’una manera o d’altra, sempre m’han resultat profito­ses les visites a la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió que tots els anys organitza a València el Gremi de Llibreters de Vell, a la gran via del Marqués del Túria. Unes vegades, tro­bant llibres que feia molt de temps havia desistit d’aconse­guir; unes altres, en aparéixer documents textuals o gràfics que desconeixia la seua existència; i sempre, després de llar­gues xarrades

[Publicat a la revista Estil, núm. 57, desembre de 2022, augmentat i corregit] Extens i saborós és l’anecdotari que, gràcies a la tradició oral i a la lletra impresa, ens ha arribat als nostres dies tenint com a protagonista Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864). El fort caràcter d’aquest personatge, posseïdor d’un enginy literari que a hores d’ara ningú no posa en discussió, junt amb la intensitat amb què visqué el moment, van donar peu a la perpetuació en el t

[Conferència teatralitzada impartida el 17 de novembre de 2022, dins dels actes commemoratius del 150 ani­versari del naixement de José Serrano Simeón, organit­zats per la Societat Unió Musical de Sueca. Text inèdit]. ¿Ací és el saló de la Casa de la Cultura? ¿Arribe tard? ¿Ja ha començat l’acte? Els assistents han de perdonar l’espera, però acabe d’ar­ribar de Madrid. Vinc de la boda del meu fill Pepet amb Isaura. El viatge de tornada ha sigut molt pesat. El tren para en to

[Publicat a la revista Estil, núm. 53, juny de 2022] Em va posar sobre la pista una postal fotogràfica amb dues senyoretes que trobí en un web dedicat al món del col·leccionisme. A la fotografia apareixia el bust de dues dones joves abillades a la moda dels feliços anys vint i als laterals, sobre impressionades, les paraules “HERMANAS-FEREZ-GIM­NASTAS”. És a dir, en principi, res que em poguera cridar l’atenció. Però al dors hi havia una concisa dedicatòria sig­nada per Ampar

[Publicat al llibre La nostra barriada. Sueca, Falla Verge de Sales, 2020] Costat per costat amb la casa natalícia de Josep Bernat i Baldoví, al núm. 7 del carrer de la Figuera, hi havia un immoble tan humil com la família que albergava, la de José Mon­tó Serrano, més conegut com a Pepito Montó. El pare, Domingo, era obrer de vila; Teresa, la mare, es dedicà, entre altres quefers quotidians, a donar la mi­llor instrucció possible als quatre fills que va tindre la parella, Ter

[Publicat al llibre La nostra barriada. Sueca, Falla Verge de Sales, 2020] Josep Bernat i Baldoví i els seus ascendents fami­liars són un clar exemple de la classe social emergent su­ecana durant la segona mei­tat del segle xviii i primera del xix: nét d’escrivent, fill d’advocat i ell mateix advo­cat, polític i escriptor. S’hi comprova perfectament, entre altres actituds, en els edificis que habitaren, cada vegada més ostentosos i mi­llor situats. El pare de Josep, An­toni,

[Publicat per primera vegada al setmanari Suheca.com, 2 de febrer de 2020] En una de les visites al magnífic Arxiu Muni­cipal de Sueca m’aparegué de manera sobtada un pa­per sense massa importàn­cia, però suficient per a deixar-me un poc neguitós. Era el prospecte publicitari d’un espectacle de varietats del Teatre Serrano progra­mat per al dia 13 de març de 1941. En la part central, amb destacada tipografia, es podia llegir “PILAR SHANG. Super·vedet - Estrella core­ogràfica

[Conferència impartida el 2 de febrer de 2020, dins del XIII Encontre de Germandats i Confraries del Sant Sepulcre de la Comunitat Valenciana, celebrat a Sueca. Text inèdit] Abans d’entrar en matèria, vull donar les gràcies a l’or­ganització per fer-me partícip d’aquest entranyable en­contre. Moltes gràcies. Parlant d’encontres, encara que semble mentida, amb molts de vosaltres ja m’he creuat, si més no, una vegada. La casualitat, sempre capriciosa, va voler que ens trobàre

Cognom ARTAL (branca de M.ª Dolores Artal Fos) Cognom BELTRÁN (branca de Pascual Beltrán Viñoles) Cognom BELTRÁN (branca d'Elvira Segarra Belt

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 13/X/1846–Talavera de la Reina (Toledo), finals s. XIX. Docent, advocat i jutge. Estudià batxiller de Ciències a la Universitat de València (1871) i es llicencià en Dret per la Universitat de Madrid en data no concretada. Va ensenyar matemàtiques al Col·legi de Segon Ensenyament d’Almansa, per a després, ja al poble on va nàixer, formar part del primer claustre de

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 28/X/1856–Barcelona, 20/XI/1933. Químic, docent i polític. Descrit com un home amb gran facilitat per a l’estudi i molta capacitat de treball, aquest fill il·lustre de Sueca pertanyia a una modesta família de llauradors que en alguns moments hagué d’obtindre ajuda econòmica de la Corporació local per a no interrompre la seua prometedora carrera. Estudià batxillera

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 27/XI/1893–El Saler, València, 5/XI/1936. Activista catòlica. De pares llauradors i educada en un ambient familiar de fermes conviccions religioses, a partir dels deu anys va assistir al Col·legi de la Sagrada Família fundat per Gordiano Ribera Marqués. Des de l’adolescència fins a l’inici del conflicte del 1936, va ser assassinada al Saler als quaranta-dos anys,

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1810–València?, ? Advocat i polític. De caràcter impulsiu, fort tarannà progressista i idees anticlericals —el 1844 l’empresonaren per “ocultació fraudulenta” de la custòdia de l’ex convent dels franciscans de Sueca—, va ser el cap del partit liberal local des de l’any 1834, durant tot el segon terç del segle XIX. Obtingué el grau de batxiller a la Facultat de Lle

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1815–? Mestre d’obres. Fou nomenat per primera vegada mestre d’obres de l’Ajuntament de Sueca l’any 1835, encara que la Reial Acadèmia de Sant Carles de València li concedira la titulació el 1840. Vercher fou l’autor del canvi fisonòmic urbà local, i com a mestre d’obres va signar dos grans projectes del segon terç del segle XIX, com són el de les portes de la mura

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, però augmentat el 25 d'agost de 2025, quan s'ha afegit la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica] Sueca, 1/II/1871–València, 11/VIII/1904. Cantant lírica (tiple). Amb grans condicions naturals per a la música i la sòlida formació rebuda de prestigiosos professors, María Dolores Vendrell conegué el cim de l’èxit en els millors teatres europeus abans que la

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, però augmentat el 20 d'agost de 2025, quan s'ha agregat la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica] Sueca, 25/IV/1920–València, 17/X/1945. Cantant lírica (tiple). Malgrat les condicions innates que tenia per a la interpretació musical, mai no li arribà la consagració definitiva a causa de la seua prematura mort, als vint-i-cinc anys. Quan encara en tenia no

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ss. XVIII–XIX. Professor i polític. Fou doctor en Sagrats Cànons i acadèmic de Moral de les Escoles Pies de València, síndic procurador general de la Corporació municipal suecana (1801-1802 i 1809), advocat consistorial (1804), síndic personer (1805), fins a arribar a ser alcalde ordinari primer de Sueca l’any 1813.