José Antonio Benedito Beltrán. Apunts biogràfics

[Publicat a Uns quants pessics d'història de Sueca.

Sueca, 2025]

Naix el 19 de gener de 1927.

Assistix al Col·legi de l’En­carnació fins als 6 anys.

Realitza estudis prima­ris al Centre Escolar de don José Mulet, fins al mes de juny de 1936; i a l’Escola Pública Cervantes, durant la Guerra Civil.

Fa l’examen d’ingrés al batxillerat al Col·legi Lluís Vives, de València.

Estudia el batxillerat al Centre Politècnic d’Ense­nyament de Sueca, on és condeixeble de Francesc de Paula Burguera i Juan Escrivà Pla, entre d’altres.

S’examina de revàlida a la Universitat de València.

L’any 1946 ingressa a la Facultat de Dret de la Univer­sitat de València.

Durant els estudis universitaris a València, s’hostatja al SEU de València. Allí compartix estança amb Francesc de Paula Burguera, i taula amb Joan Fuster, Santiago Bru i Vi­dal, entre altres. Al cap de tres mesos marxa a la pensió on residix Fermí Cortès, per ser més econòmica. Allí compartia habitació amb el futur advocat Juan Bta. Martí Puchades.

Col·labora assiduament al “Boletín-Circular de la Aso­ciación de Jóvenes de Acción Católica”, que dirigía el ma­teix Fermí Cortès entre els anys 1946 i 1949, quasi sem­pre amb poesies en valencià, i també a la revista quinzenal suecana “Forja. Órgano del Frente de Juventudes” (1948-1949). En aquest període també escriu al butlletí parro­quial “Aleluya”.

És membre actiu de la secció de l’Adoració Nocturna de la parròquia de Sant Pere de Sueca.

Durant els cursos universitaris de 2n i 3r fa les milícies universitàries a Ronda, Málaga.

Mentre estudia la carrera de Dret, aconseguix per lliure la diplomatura de Magisteri a l’Escola Normal de València.

Comença a fer pràctiques d’advocacia al despatx de Fer­mí Cortès, a Sueca, i al de José Candel Villora, a València.

Obri bufet a sa casa de Sueca, sense massa feina, una ocupació que compagina amb les tasques agrícoles del pa­trimoni familiar.

Mentrestant, comença a preparar-se per a “Notaries”, i té com a professor el notari establit a Sueca, Francisco de Paula Caplín Brabo. També dóna classe durant tres mesos a una acadèmia privada al Grau de Gandia. Es presenta a oposici­ons per a notari a Albacete, sense èxit.

L’any 1952 va traduir al valencià l’Himno de la Corona­ción de Santa Maria de Sales, l’autor del qual és Rafael Her­vás Pujol.

És secretari interí de l’ajuntament de Bonete, Albacete, des d’abril de 1956 fins al mes de setembre de l’any següent.

Es prepara oposicions per a “Liquidador del impuesto sobre Espectáculos Públicos”, que les aprovarà superant tres proves selectives. És destinat a Calatayud. Saragossa, en se­tembre de 1957. A causa de la remuneració econòmica tan minsa que rep, i durant el temps que hi residix, es guanya un sobresou preparant opositors per a una convocatòria de “Consumos”, i dóna classe a un centre escolar privat.

En el mes de gener de 1958 es destinat a Lugo, i de se­guida es casa amb la seua nóvia Pepita Fortea.

Amb el temps és destinat a Huelva, fins que, per oposi­ció, guanya la plaça d’Oficial Major de l’Ajuntament de Su­eca en setembre de 1969, càrrec d’on no es mourà fins a la seua jubilació. Durant l’esmentat període, en moltes vega­des feu la funció de secretari municipal, en baixes laborals, vacances o quan la plaça està vacant. Així mateix, va estar al capdavant dels negociats de Governació i de Serveis, i fins i tot, en alguna ocasió, va substituir l’interventor municipal.

Ja establit a Sueca, fa dos cursos de valencià a Lo Rat Pe­nat, per correspondència.

Després d’examinar-se i fer un curset a Madrid, acon­seguí plaça per a donar classes a l’Institut Laboral de Sue­ca de l’assignatura “Educació Cívico-Social i Política”. Però, a conseqüència de l’arribada de la democràcia, se suprimix aquesta assignatura i cessa.

L’any 1975 comença a col·laborar assíduament al setma­nari “Sueca”, sota la signatura J.A.B.B., escrivint ressenyes i cròniques sobre les més diverses activitats artístiques de la localitat, activitat que realitza fins poc abans de morir, amb extensos articles ben documentats. La seua producció pe­riodística per a l’esmentada capçalera supera els mil articles.

L’any 1979 publica l’article “Sueca en 1808, any de la primera Constitució”. al núm. I de la revista Manoll, qua­derns d’història i cultura,

En l’Antología poética en honor de Santa María de Sales, patrona de Sueca, publicada l’any 1980, es recullen sis po­esies seues.

L’Ajuntament de Sueca li encomana la confecció de l’in­ventari dels béns artístics municipals, un treball que el manté ocupat durant tretze mesos. Part del seu contingut es publi­ca al núm. V de la revista Quaderns de Sueca, dins l’article “Catálogo de la colección de cuadros del Excmo. Ayunta­miento de Sueca”.

L’any 1986 col·labora amb la seua filla M.ª José en l’elabo­ració de l’article “Historia de la farmacia en Sueca”, publicat un any després al núm. IX de la revista Quaderns de Sueca.

En sessió plenària del dia 20 de març de 2010, l’Ajun­tament de Sueca li concedix la Medalla d’Or de la Ciutat de Sueca.

Abans de morir, rep diversos homenatges del món artís­tic local i comarcal.

José Antonio va faltar el 20 de març de 2024.