[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, amb modificacions posteriors] Sueca, 24/III/1849–València, 7/X/1931. Litògraf. Descendia d’una família d’immigrants murcians, de modesta condició. Als dotze anys començà a treballar a la litografia d’Anto­nio Pascual Abad, Alcoià establert a València. Amb un préstec de dues-centes pessetes adquirí una premsa i pedres per a centrar-se únicament i exclusiva a la producció d

Nota: les mesures s'indiquen sense comptar el marc. "Escena de cacera" Oli/tela; 89x132 cm., xicotet desperfecte Amb marc. Valoració: 1.000 € >>>><<<< "Peces de cacera" Oli/tela; 68x49 cm. Amb marc. Valoració: 1.700 € >>>><<<< "Bodegó" Oli/tela; 95x56 cm., xicotet desperfecte Amb marc espectacular Valoració: 750 € >>>><<<< "Platja", datat 1890 Oli/tela; 45x72 cm., restaurat Amb marc espectacular Valoració: 450 € >>>><<<< "Paissatge amb xiquet i dona", datat 1881 Oli/ tela; 39

"Sagrat Cor de Jesús" Dibuix anònim Litografia S. Durá, paper, original, 51x 40 cm. Valoració: 100 € >>>><<<< Fábrica de cerveza E....

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 13/X/1846–Talavera de la Reina (Toledo), finals s. XIX. Docent, advocat i jutge. Estudià batxiller de Ciències a la Universitat de València (1871) i es llicencià en Dret per la Universitat de Madrid en data no concretada. Va ensenyar matemàtiques al Col·legi de Segon Ensenyament d’Almansa, per a després, ja al poble on va nàixer, formar part del primer claustre de

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 28/X/1856–Barcelona, 20/XI/1933. Químic, docent i polític. Descrit com un home amb gran facilitat per a l’estudi i molta capacitat de treball, aquest fill il·lustre de Sueca pertanyia a una modesta família de llauradors que en alguns moments hagué d’obtindre ajuda econòmica de la Corporació local per a no interrompre la seua prometedora carrera. Estudià batxillera

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1810–València?, ? Advocat i polític. De caràcter impulsiu, fort tarannà progressista i idees anticlericals —el 1844 l’empresonaren per “ocultació fraudulenta” de la custòdia de l’ex convent dels franciscans de Sueca—, va ser el cap del partit liberal local des de l’any 1834, durant tot el segon terç del segle XIX. Obtingué el grau de batxiller a la Facultat de Lle

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1815–? Mestre d’obres. Fou nomenat per primera vegada mestre d’obres de l’Ajuntament de Sueca l’any 1835, encara que la Reial Acadèmia de Sant Carles de València li concedira la titulació el 1840. Vercher fou l’autor del canvi fisonòmic urbà local, i com a mestre d’obres va signar dos grans projectes del segon terç del segle XIX, com són el de les portes de la mura

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, però augmentat el 25 d'agost de 2025, quan s'ha afegit la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica] Sueca, 1/II/1871–València, 11/VIII/1904. Cantant lírica (tiple). Amb grans condicions naturals per a la música i la sòlida formació rebuda de prestigiosos professors, María Dolores Vendrell conegué el cim de l’èxit en els millors teatres europeus abans que la

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ss. XVIII–XIX. Professor i polític. Fou doctor en Sagrats Cànons i acadèmic de Moral de les Escoles Pies de València, síndic procurador general de la Corporació municipal suecana (1801-1802 i 1809), advocat consistorial (1804), síndic personer (1805), fins a arribar a ser alcalde ordinari primer de Sueca l’any 1813.

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ?–22/IV/1898. Comerciant. Junt amb el seu germà Agustín, fou el promotor de l’obertura del passatge Vallés, l’any 1860. Era un dels majors contribuents locals, fou regidor de la Corporació municipal durant algunes legislatures i tenia el títol honorífic de Comanador d’Isabel la Catòlica. Era propietari de la popular botiga del carrer de Sant Cristòfol coneguda com

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sogorb, 1818–Alzira, 1882. Organista i mestre de música. De caràcter extrovertit i forta personalitat, visqué sempre dedicat a la música, en qualsevol de les seues facetes. El seu periple vital resulta prou desconegut, però sembla intens: cap a l’any 1852 el trobem a Alzira; dos anys després és ja a Sueca exercint de músic major de la banda militar, director de la capell

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1860-1917. Músic. Era fill de l’organista i mestre d’escola José Silvestre Tortajada. Va estudiar a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament de Sueca. Fou un gran aficionat a la música i a partir del 1889 el nomenaren organista de l’església de Sant Pere Apòstol, com havia estat son pare. En l’última dècada del segle XIX dirigia concerts de cambra als domicilis parti

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 14/X/1873–Madrid, 8/III/1941. Compositor i músic. Autor d’inspirades peces musicals en les quals predomina la melodia sobre qualsevol altra característica, fou un prolífic compositor de sarsueles que, amb els seus èxits, contribuí de manera decisiva a retardar uns anys el declivi del gènere líric espanyol per excel·lència. A criteri dels especialistes, tingué una

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 6/VII/1846–28/XII/1905. Músic i empresari. Estudià a l’escola pública superior que dirigia Miguel Rosanes. Fill de Mariano Serrano, “el trobador de la cítara”, i pare de José Serrano Simeón, fou un gran apassionat de la música; de ben jovenet ja volgué ser tenor, però circumstàncies adverses li frustraren el desig. No obstant això, no va perdre la il·lusió i començ

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1816–? Músic i poeta. Carismàtic en el seu temps —recitava poesies improvisades i, acompanyat d’una cítara, donava serenates a les quals acudia gent de tots els indrets de la comarca—, quasi desconegut a hores d’ara, el principal mèrit d’aquest personatge radica en la formació que sabé donar als membres de la seua família cap al conreu de la música i la literatura,

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 19/XI/1871–22/I/1936. Industrial i polític. Membre d’una família sense massa recursos econòmics dedicada a la molineria, però amb una sòlida formació humanística, poc habitual en aquells temps, Pedro Juan Serrano deixà l’escola per a endinsar-se en el món laboral, on gràcies a les seues aptituds prompte aconseguí prestigi social. Entre altres ocupacions, fou l’admi

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 18/I/1869–31/XII/1936. Empresari i escriptor. Fill de pares moliners, formava part d’una de les famílies suecanes més destacades en l’àmbit cultural de la nostra localitat. A la dècada dels anys vint, una vegada veié consolidat el seu negoci d’exportació d’arròs, es dedicà a escriure comèdies teatrals en valencià. Però la seua afició a l’escriptura no era recent, j

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 10/II/1867–7/IX/1929. Prevere i escriptor. De pares moliners, descendent d’una de les famílies més conegudes en l’ambient sociocultural suecà de la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX, Eliseo Serrano fou ordenat sacerdot quant tenia vint-i-quatre anys, exercí com a rector de Simat de Vall-digna pels anys noranta, i un temps després anà destinat com a c

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1768?–XIX. Mecànic i artista. Sense cap mena d’estudis, fou un personatge polifacètic i artista d’enginy del qual se sap molt poc. Tenia una fàbrica de ceràmica a Corbera (1800), s’autotitulava professor de pintura (1821), pagava matrícula industrial sota l’epígraf de sabater (1834) i esculpia talles de fusta inspirades en escenes de la Passió de Jesucrist, com la

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Vic, Barcelona, 18/VII/1819–Sueca, 21/VII/1875. Pedagog, escriptor i editor. De família dedicada al comerç, alumne del Seminari Conciliar de la diòcesi vigatana —on va estudiar filosofia entre els anys 1833 i 1836, i fou deixeble de matemàtiques de Jaume Balmes durant els cursos 1839-1840 i 1840-1841 a la mateixa institució universitària—, s’establí a Sueca el 1845, prime