[Comunicació llegida el 14 de maig de 2025, dins de la “I Jornada d’Estudi sobre la Renaixença: reptes ac­tuals”, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València] Bon dia i salut. Els organitzadors d’aquesta jornada em demanen que parle sobre el punt en què es troben, actualment, els estudis referents a Josep Bernat i Baldoví i la seua polièdrica produc­ció literària, i també de quina manera es podria incardinar l’autor de Sueca

[Publicat per primera vegada al llibre La literatura eròtica. Homenatge a la paraula. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2023] Comense cuant vullga el váls, que la orquesta está templada. (Fiel de Fechos)[1] Per a bé o, crec jo, per a mal, la imatge d’autor procaç i immoral de Josep Bernat i Baldoví és la que s’ha imposat en l’imaginari popular, molt per sobre qualsevol altra consi­deració. La crítica social i política, l’ús de metàfores i dobles sentits, el retrat dels costums, le

El terme municipal de Sueca i les seues partides, en l'actualitat [1979] El terme municipal de Sueca, s. XIV. 1993 La vila de Sueca, 1453. 1985 La vila de Sueca l'any 1665. 1990 "Plano de la Villa de Sueca y su línea de fortificación", de Manuel Sorní Grau, 1838 o 1839. Còpia d'Antonio Carrasquer García, 1975 "Plano geométrico de la villa de Sueca", de Fulgencio Vercher, 1859. Restauració i còpia d'Antonio Carrasquer Garcia, 1975 Santa Maria de Sales l'any 1453. 2002 El forn

[Publicat a Sueca. Fira i festes. Setembre 2023. Sueca, 2023] Quan s’ha donat el cas d’haver de fer un repàs a la histo­riografia suecana, extensa en determinades temàtiques, increïblement deficitària en altres, m’ha sorprés l’escàs inte­rés d’historiadors i erudits, no importa si nadius o forasters, pels espais escènics teatrals de la nostra localitat, i això que, ací, a Sueca, l’art dramàtic ha estat un referent sociocultural de primer ordre, que se sàpia, des dels inicis d

[Publicat a la revista Estil, núm. 57, desembre de 2022, augmentat i corregit] Extens i saborós és l’anecdotari que, gràcies a la tradició oral i a la lletra impresa, ens ha arribat als nostres dies tenint com a protagonista Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864). El fort caràcter d’aquest personatge, posseïdor d’un enginy literari que a hores d’ara ningú no posa en discussió, junt amb la intensitat amb què visqué el moment, van donar peu a la perpetuació en el t

[Conferència teatralitzada impartida el 17 de novembre de 2022, dins dels actes commemoratius del 150 ani­versari del naixement de José Serrano Simeón, organit­zats per la Societat Unió Musical de Sueca. Text inèdit]. ¿Ací és el saló de la Casa de la Cultura? ¿Arribe tard? ¿Ja ha començat l’acte? Els assistents han de perdonar l’espera, però acabe d’ar­ribar de Madrid. Vinc de la boda del meu fill Pepet amb Isaura. El viatge de tornada ha sigut molt pesat. El tren para en to

[Publicat al setmanari Suheca.com, 24 de desembre de 2021] Soc descendent en línia directa d’Antonio Carrasquer Vi­dal, l’únic suecà civil que mataren els facciosos en una de les quatre incursions carlines que patí la vila de Sueca durant els anys 1837 i 1838. Va ocórrer en el marc dels pri­mers episodis del conflicte armat per la successió a la corona espanyola, que tingué lloc durant el segon terç del segle xix entre els liberals, partidaris de la regent Maria Cristina, viu

[Publicat al llibre La nostra barriada. Sueca, Falla Verge de Sales, 2020] Josep Bernat i Baldoví i els seus ascendents fami­liars són un clar exemple de la classe social emergent su­ecana durant la segona mei­tat del segle xviii i primera del xix: nét d’escrivent, fill d’advocat i ell mateix advo­cat, polític i escriptor. S’hi comprova perfectament, entre altres actituds, en els edificis que habitaren, cada vegada més ostentosos i mi­llor situats. El pare de Josep, An­toni,

Novetat bibliogràfica: Picardies, insolències i desficis de Josep Bernat i Baldoví. J. Antoni Carrasquer, cura d'edició

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, amb modificacions posteriors] Sueca, 24/III/1849–València, 7/X/1931. Litògraf. Descendia d’una família d’immigrants murcians, de modesta condició. Als dotze anys començà a treballar a la litografia d’Anto­nio Pascual Abad, Alcoià establert a València. Amb un préstec de dues-centes pessetes adquirí una premsa i pedres per a centrar-se únicament i exclusiva a la producció d

Nota: les mesures s'indiquen sense comptar el marc. "Escena de cacera" Oli/tela; 89x132 cm., xicotet desperfecte Amb marc. Valoració: 1.000 € >>>><<<< "Peces de cacera" Oli/tela; 68x49 cm. Amb marc. Valoració: 1.700 € >>>><<<< "Bodegó" Oli/tela; 95x56 cm., xicotet desperfecte Amb marc espectacular Valoració: 750 € >>>><<<< "Platja", datat 1890 Oli/tela; 45x72 cm., restaurat Amb marc espectacular Valoració: 450 € >>>><<<< "Paissatge amb xiquet i dona", datat 1881 Oli/ tela; 39

"Sagrat Cor de Jesús" Dibuix anònim Litografia S. Durá, paper, original, 51x 40 cm. Valoració: 100 € >>>><<<< Fábrica de cerveza E....

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 13/X/1846–Talavera de la Reina (Toledo), finals s. XIX. Docent, advocat i jutge. Estudià batxiller de Ciències a la Universitat de València (1871) i es llicencià en Dret per la Universitat de Madrid en data no concretada. Va ensenyar matemàtiques al Col·legi de Segon Ensenyament d’Almansa, per a després, ja al poble on va nàixer, formar part del primer claustre de

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 28/X/1856–Barcelona, 20/XI/1933. Químic, docent i polític. Descrit com un home amb gran facilitat per a l’estudi i molta capacitat de treball, aquest fill il·lustre de Sueca pertanyia a una modesta família de llauradors que en alguns moments hagué d’obtindre ajuda econòmica de la Corporació local per a no interrompre la seua prometedora carrera. Estudià batxillera

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1810–València?, ? Advocat i polític. De caràcter impulsiu, fort tarannà progressista i idees anticlericals —el 1844 l’empresonaren per “ocultació fraudulenta” de la custòdia de l’ex convent dels franciscans de Sueca—, va ser el cap del partit liberal local des de l’any 1834, durant tot el segon terç del segle XIX. Obtingué el grau de batxiller a la Facultat de Lle

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1815–? Mestre d’obres. Fou nomenat per primera vegada mestre d’obres de l’Ajuntament de Sueca l’any 1835, encara que la Reial Acadèmia de Sant Carles de València li concedira la titulació el 1840. Vercher fou l’autor del canvi fisonòmic urbà local, i com a mestre d’obres va signar dos grans projectes del segon terç del segle XIX, com són el de les portes de la mura

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, però augmentat el 25 d'agost de 2025, quan s'ha afegit la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica] Sueca, 1/II/1871–València, 11/VIII/1904. Cantant lírica (tiple). Amb grans condicions naturals per a la música i la sòlida formació rebuda de prestigiosos professors, María Dolores Vendrell conegué el cim de l’èxit en els millors teatres europeus abans que la

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ss. XVIII–XIX. Professor i polític. Fou doctor en Sagrats Cànons i acadèmic de Moral de les Escoles Pies de València, síndic procurador general de la Corporació municipal suecana (1801-1802 i 1809), advocat consistorial (1804), síndic personer (1805), fins a arribar a ser alcalde ordinari primer de Sueca l’any 1813.

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ?–22/IV/1898. Comerciant. Junt amb el seu germà Agustín, fou el promotor de l’obertura del passatge Vallés, l’any 1860. Era un dels majors contribuents locals, fou regidor de la Corporació municipal durant algunes legislatures i tenia el títol honorífic de Comanador d’Isabel la Catòlica. Era propietari de la popular botiga del carrer de Sant Cristòfol coneguda com

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sogorb, 1818–Alzira, 1882. Organista i mestre de música. De caràcter extrovertit i forta personalitat, visqué sempre dedicat a la música, en qualsevol de les seues facetes. El seu periple vital resulta prou desconegut, però sembla intens: cap a l’any 1852 el trobem a Alzira; dos anys després és ja a Sueca exercint de músic major de la banda militar, director de la capell