[Comunicació llegida el 14 de maig de 2025, dins de la “I Jornada d’Estudi sobre la Renaixença: reptes ac­tuals”, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València] Bon dia i salut. Els organitzadors d’aquesta jornada em demanen que parle sobre el punt en què es troben, actualment, els estudis referents a Josep Bernat i Baldoví i la seua polièdrica produc­ció literària, i també de quina manera es podria incardinar l’autor de Sueca

[Publicat per primera vegada al llibre La literatura eròtica. Homenatge a la paraula. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2023] Comense cuant vullga el váls, que la orquesta está templada. (Fiel de Fechos)[1] Per a bé o, crec jo, per a mal, la imatge d’autor procaç i immoral de Josep Bernat i Baldoví és la que s’ha imposat en l’imaginari popular, molt per sobre qualsevol altra consi­deració. La crítica social i política, l’ús de metàfores i dobles sentits, el retrat dels costums, le

[Publicat a la revista Estil, núm. 57, desembre de 2022, augmentat i corregit] Extens i saborós és l’anecdotari que, gràcies a la tradició oral i a la lletra impresa, ens ha arribat als nostres dies tenint com a protagonista Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864). El fort caràcter d’aquest personatge, posseïdor d’un enginy literari que a hores d’ara ningú no posa en discussió, junt amb la intensitat amb què visqué el moment, van donar peu a la perpetuació en el t

[Publicat al llibre La nostra barriada. Sueca, Falla Verge de Sales, 2020] Josep Bernat i Baldoví i els seus ascendents fami­liars són un clar exemple de la classe social emergent su­ecana durant la segona mei­tat del segle xviii i primera del xix: nét d’escrivent, fill d’advocat i ell mateix advo­cat, polític i escriptor. S’hi comprova perfectament, entre altres actituds, en els edificis que habitaren, cada vegada més ostentosos i mi­llor situats. El pare de Josep, An­toni,

Novetat bibliogràfica: Picardies, insolències i desficis de Josep Bernat i Baldoví. J. Antoni Carrasquer, cura d'edició

[Introducció del llibre El Virgo de Visanteta. Revisió del context històric i estudi comparatiu de la versió original manuscrita de 1832 amb el text imprés de 1845 . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2011] La defunció d’un familiar de segon grau va possibilitar que arribara a les meues mans una llibreta de tapes grosses de cartó, si fa no fa d’un poc més de cent anys d’antiguitat, on a més de narracions, acudits i circumloquis de contingut eròtic, apareixia manuscrita l’obra que mé

[Publicado en Revista Lunes 4,30, núm. 491, juny 2011] A finales del año 1861, el Ministerio de Gracia y Justicia eligió a Bernat i Baldoví para que comandara el nuevo Registro de la Propiedad de Sueca que, de acuerdo la Ley Hipotecaria aprobada hacía pocos meses, estaba llamado a sustituir la Contaduría de Hipotecas creada un siglo antes. Pero el referido Bernat i Baldoví no fue Josep, aquel personaje poliédrico autor de El Virgo de Visanteta, entre otras producciones litera

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]. Sueca, 19/III/1809–València, 31/XII/1864. Advocat, polític, periodista, poeta i autor teatral. Membre d’una família acomodada, el cap de la qual, Antonio Bernat Fuster, natural de Riola, fou un advocat que va ocupar distints càrrecs a la Corporació municipal suecana: en la primera dècada del XIX exercí com a síndic procurador general, mentre que en la següent el nomenaren

[Text publicat l'any 1999] (Continua de la 1a part) V. Textos literaris dedicats a Bernat. VI. Llibres i revistes d´autor col·lectiu dedicats monogràficament a Bernat. VII. Peces literàries on és protagonista Bernat. VIII. Obra de Bernat en antologies col·lectives: -poesia -teatre -prosa IX. Discografia. X. Filmografia V. Textos lite

[Text publicat l'any 1999] L´objectiu d´aquest recull, que començà sent d´intenció domèstica, i que ara, per iniciativa de la Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Sueca, es transcriu en lletres d´impremta, ha estat recollir el major nombre possible de textos en què es tracte o mencione qualsevol aspecte de l´escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví, amb una triple finalitat: —presentar un catàleg bibliogràfic que ajude a posteriors tasques d´investigació. —denunciar que la g

[Publicat per primera vegada, en castellà, a la revista Lunes 4,30. Madrid, juny de 2011] A les acaballes de l’any 1861, el Ministeri de...

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “Posdata, suplemento cultural”. València, 21 de febrer de 2009] La localització a...

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “Posdata, suplemento cultural. València, 30 de març de 2007] Posats a celebrar el...

[Signat amb el pseudònim Antoni Teranyina] [Publicat al setmanari Sueca . Sueca, 1 d’abril de 2007] Pregunta núm. 1: ¿Hem de creure el...

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “edició de la Ribera”. València, 9 de març de 2007] A propòsit de la polèmica que...

[Versió completa de l’article publicat al diari Levante-EMV , “Posdata, suplemento cultural”. València, 15 d’octubre de 2004] La recent...

[Publicat per primera vegada a Festes i Fira a Sueca. Setembre 1993. Sueca, 1993] Com sospita Josep Palàcios, potser no siguen certes moltes de les nombroses anècdotes que de Bernat i Baldoví conten els escriptors i la tradició oral, o no se semblen a la realitat. Jo també ho crec així. El nostre autor, supose, tindria altres quefers quotidians que no anar matí i vesprada fent burleta de tot déu. Però s’ha de reconéixer que, vertaderes o no, ara ja què importa, han forjat u

[Publicat per primera vegada al setmanari Sueca . Sueca, 7 de setembre de 1997] De les nombroses qüestions inexplorades pels estudis biogràfics sobre l’escriptor Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864), potser siga la faceta de diputat a Corts, i la consegüent estada a Madrid, la que més incògnites suscita. Curiosament, tot i ser un aspecte a destacar en qualsevol personatge que haja assolit tal condició, les biografies només mencionen de passada la seua activitat