[Comunicació llegida el 14 de maig de 2025, dins de la “I Jornada d’Estudi sobre la Renaixença: reptes ac­tuals”, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València] Bon dia i salut. Els organitzadors d’aquesta jornada em demanen que parle sobre el punt en què es troben, actualment, els estudis referents a Josep Bernat i Baldoví i la seua polièdrica produc­ció literària, i també de quina manera es podria incardinar l’autor de Sueca

[Publicat per primera vegada al llibre La literatura eròtica. Homenatge a la paraula. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2023] Comense cuant vullga el váls, que la orquesta está templada. (Fiel de Fechos)[1] Per a bé o, crec jo, per a mal, la imatge d’autor procaç i immoral de Josep Bernat i Baldoví és la que s’ha imposat en l’imaginari popular, molt per sobre qualsevol altra consi­deració. La crítica social i política, l’ús de metàfores i dobles sentits, el retrat dels costums, le

[Publicat a la revista Estil, núm. 57, desembre de 2022, augmentat i corregit] Extens i saborós és l’anecdotari que, gràcies a la tradició oral i a la lletra impresa, ens ha arribat als nostres dies tenint com a protagonista Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864). El fort caràcter d’aquest personatge, posseïdor d’un enginy literari que a hores d’ara ningú no posa en discussió, junt amb la intensitat amb què visqué el moment, van donar peu a la perpetuació en el t

[Publicat al llibre La nostra barriada. Sueca, Falla Verge de Sales, 2020] Josep Bernat i Baldoví i els seus ascendents fami­liars són un clar exemple de la classe social emergent su­ecana durant la segona mei­tat del segle xviii i primera del xix: nét d’escrivent, fill d’advocat i ell mateix advo­cat, polític i escriptor. S’hi comprova perfectament, entre altres actituds, en els edificis que habitaren, cada vegada més ostentosos i mi­llor situats. El pare de Josep, An­toni,

Novedad bibliográfica

[Introducció del llibre El Virgo de Visanteta. Revisió del context històric i estudi comparatiu de la versió original manuscrita de 1832 amb el text imprés de 1845. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2011] La defunció d’un familiar de segon grau va possibilitar que arribara a les meues mans una llibreta de tapes grosses de cartó, si fa no fa d’un poc més de cent anys d’antiguitat, on a més de narracions, acudits i circumloquis de contingut eròtic, apareixia manuscrita l’obra que més

[Publicado en Revista Lunes 4,30, núm. 491, juny 2011] A finales del año 1861, el Ministerio de Gracia y Justicia eligió a Bernat i Baldoví para que comandara el nuevo Registro de la Propiedad de Sueca que, de acuerdo la Ley Hipotecaria aprobada hacía pocos meses, estaba llamado a sustituir la Contaduría de Hipotecas creada un siglo antes. Pero el referido Bernat i Baldoví no fue Josep, aquel personaje poliédrico autor de El Virgo de Visanteta, entre otras producciones litera

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]. Sueca, 19/III/1809–València, 31/XII/1864. Advocat, polític, periodista, poeta i autor teatral. Membre d’una família acomodada, el cap de la qual, Antonio Bernat Fuster, natural de Riola, fou un advocat que va ocupar distints càrrecs a la Corporació municipal suecana: en la primera dècada del XIX exercí com a síndic procurador general, mentre que en la següent el nomenaren

[Text publicat l'any 1999] (Continua de la 1a part) V. Textos literaris dedicats a Bernat. VI. Llibres i revistes d´autor col·lectiu dedicats monogràficament a Bernat. VII. Peces literàries on és protagonista Bernat. VIII. Obra de Bernat en antologies col·lectives: -poesia -teatre -prosa IX. Discografia. X. Filmografia V. Textos lite

[Text publicat l'any 1999] L´objectiu d´aquest recull, que començà sent d´intenció domèstica, i que ara, per iniciativa de la Regidoria de Cultura de l´Ajuntament de Sueca, es transcriu en lletres d´impremta, ha estat recollir el major nombre possible de textos en què es tracte o mencione qualsevol aspecte de l´escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví, amb una triple finalitat: —presentar un catàleg bibliogràfic que ajude a posteriors tasques d´investigació. —denunciar que la g

[Publicat per primera vegada, en castellà, a la revista Lunes 4,30. Madrid, juny de 2011] A les acaballes de l’any 1861, el Ministeri de Gràcia i Justícia va elegir Bernat i Baldoví per estar al cap del nou Registre de la Propietat de Sueca que, segons la Llei Hipotecària aprovada feia pocs mesos, havia de substituir la Comptadoria d’Hipoteques creada un segle abans. Però el Bernat i Baldoví en qüestió no fou Josep, aquell personatge polièdric autor d’El Virgo de Visanteta,

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “Posdata, suplemento cultural”. València, 21 de febrer de 2009] La localització a...

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “Posdata, suplemento cultural. València, 30 de març de 2007] Posats a celebrar el...

[Signat amb el pseudònim Antoni Teranyina] [Publicat al setmanari Sueca . Sueca, 1 d’abril de 2007] Pregunta núm. 1: ¿Hem de creure el...

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “edició de la Ribera”. València, 9 de març de 2007] A propòsit de la polèmica que...

[Versió completa de l’article publicat al diari Levante-EMV , “Posdata, suplemento cultural”. València, 15 d’octubre de 2004] La recent...

[Publicat per primera vegada a Festes i Fira a Sueca. Setembre 1993. Sueca, 1993] Com sospita Josep Palàcios, potser no siguen certes moltes de les nombroses anècdotes que de Bernat i Baldoví conten els escriptors i la tradició oral, o no se semblen a la realitat. Jo també ho crec així. El nostre autor, supose, tindria altres quefers quotidians que no anar matí i vesprada fent burleta de tot déu. Però s’ha de reconéixer que, vertaderes o no, ara ja què importa, han forjat u

[Publicat per primera vegada al setmanari Sueca . Sueca, 7 de setembre de 1997] De les nombroses qüestions inexplorades pels estudis biogràfics sobre l’escriptor Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864), potser siga la faceta de diputat a Corts, i la consegüent estada a Madrid, la que més incògnites suscita. Curiosament, tot i ser un aspecte a destacar en qualsevol personatge que haja assolit tal condició, les biografies només mencionen de passada la seua activitat