[Publicat a la revista Estil, núm. 57, desembre de 2022, augmentat i corregit] Extens i saborós és l’anecdotari que, gràcies a la tradició oral i a la lletra impresa, ens ha arribat als nostres dies tenint com a protagonista Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864). El fort caràcter d’aquest personatge, posseïdor d’un enginy literari que a hores d’ara ningú no posa en discussió, junt amb la intensitat amb què visqué el moment, van donar peu a la perpetuació en el t

[Publicat a Sueca, fira i festes. Setembre 2022. Sueca, 2022] A la memòria d’Alejandro Morcilo Fragment del Plano del Lago de la Albufera, de Pedro Torbé L’atzar, només l’atzar, ha volgut que apareguera fa uns dies. No era un objectiu dels meus desficis actuals, tampoc de pretèrites inquietuds. De mon pare sí que havia estat una de les seues obsessions durant un bon grapat d’anys, malaura­dament sense resultats positius. Aquestes coses són com són i venen com venen: ja pots

[Publicat al setmanari Suheca.com, 24 de desembre de 2021] Soc descendent en línia directa d’Antonio Carrasquer Vi­dal, l’únic suecà civil que mataren els facciosos en una de les quatre incursions carlines que patí la vila de Sueca durant els anys 1837 i 1838. Va ocórrer en el marc dels pri­mers episodis del conflicte armat per la successió a la corona espanyola, que tingué lloc durant el segon terç del segle xix entre els liberals, partidaris de la regent Maria Cristina, viu

[Publicat en Sueca Fira i Festes. Setembre 2019 ] A les huit del matí del dimarts 13 d’abril de 1880 tingué lloc al patíbul muntat a l’eixida de la porta del Cabanyal o de la Raconada, un dels fets més luctuosos de la història contemporània de Sueca, l’execució pública d’un jove de 20 anys, Macario Siscar Domínguez, popularment conegut com a Macariet. Haver-se d’acomplir la sentència a la vila provocà una profunda aflicció entre els seus habitants, quasi tanta com els execra

[Publicat al diari Levante-EMV , el 28 de julio de 2019] El dia 10 de març de 1760, un grup de suecans eixiren de la vila a trenc d’alba cap a l’Albufera. Tenien com a objectiu localitzar la fita de pedra o perelló que constatava el nivell del llac. La intenció era comprovar si les aigües la sobrepassaven per complet, és a dir, si hi havia perellonada. En cas de ser així calia obrar en conseqüència i fer complir la popular dita “fita coberta, gola oberta”. Unes dècades abans

[Publicat en Festes Majors de Sueca. Setembre 2015 ] No han de ser els bernatibaldovis, serranos, fusters o puchades de torn qui sempre fixen l’atenció dels interessats en saber més i més sobre la història del nostre col·lectiu. Regirant per ací i per enllà, van apareixent altres personatges singulars que cal tindre presents, encara que els perfils biogràfics no siguen brillants i ni exemplars com els anteriors. Ara, per casualitat, han caigut en les meues mans un parell de l

[Publicat per primera vegada a la revista La Chicharra . Sueca, gener de 2008] Els meus iaios Antonio i Pepa tenien per costum anar a passar l’estiu a la platja suecana de les Palmeres, a un edifici unifamiliar que van estrenar allà per l’any 1932. Era una humil construcció situada dalt d’un muntanyàs, de cinquanta-dos metres i dues altures, que només estava separada de la mar per una vorera de rajoles de tres metres d’ample, un compacte arenal reblit de curatalls i una plat