[Publicat a Sueca. Fira i festes. Setembre 2023. Sueca, 2023] Quan s’ha donat el cas d’haver de fer un repàs a la histo­riografia suecana, extensa en determinades temàtiques, increïblement deficitària en altres, m’ha sorprés l’escàs inte­rés d’historiadors i erudits, no importa si nadius o forasters, pels espais escènics teatrals de la nostra localitat, i això que, ací, a Sueca, l’art dramàtic ha estat un referent sociocultural de primer ordre, que se sàpia, des dels inicis d

[Publicat al llibre La nostra barriada. Sueca, Falla Verge de Sales, 2020] Costat per costat amb la casa natalícia de Josep Bernat i Baldoví, al núm. 7 del carrer de la Figuera, hi havia un immoble tan humil com la família que albergava, la de José Mon­tó Serrano, més conegut com a Pepito Montó. El pare, Domingo, era obrer de vila; Teresa, la mare, es dedicà, entre altres quefers quotidians, a donar la mi­llor instrucció possible als quatre fills que va tindre la parella, Ter

[Publicat al llibre La nostra barriada. Sueca, Falla Verge de Sales, 2020] Josep Bernat i Baldoví i els seus ascendents fami­liars són un clar exemple de la classe social emergent su­ecana durant la segona mei­tat del segle xviii i primera del xix: nét d’escrivent, fill d’advocat i ell mateix advo­cat, polític i escriptor. S’hi comprova perfectament, entre altres actituds, en els edificis que habitaren, cada vegada més ostentosos i mi­llor situats. El pare de Josep, An­toni,

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1815–? Mestre d’obres. Fou nomenat per primera vegada mestre d’obres de l’Ajuntament de Sueca l’any 1835, encara que la Reial Acadèmia de Sant Carles de València li concedira la titulació el 1840. Vercher fou l’autor del canvi fisonòmic urbà local, i com a mestre d’obres va signar dos grans projectes del segon terç del segle XIX, com són el de les portes de la mura

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ?–22/IV/1898. Comerciant. Junt amb el seu germà Agustín, fou el promotor de l’obertura del passatge Vallés, l’any 1860. Era un dels majors contribuents locals, fou regidor de la Corporació municipal durant algunes legislatures i tenia el títol honorífic de Comanador d’Isabel la Catòlica. Era propietari de la popular botiga del carrer de Sant Cristòfol coneguda com

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 24/X/1855–17/II/1923....

[Publicat en el llibre El Convent dels Franciscans . Sueca, Falla Verge de Sales, 2019] Els perfils biogràfics sobre l’incansable sacerdot Pedro Sucías Aparicio (Enguera, 1844-València, 1917) coincideixen a destacar la seua passió per l’arqueologia i el folklore valencians, amen de la immensa tasca realitzada en la transcripció i l’estudi de textos existents en els centres documentals valencians i catalans més importants de l’època, sobretot en arxius eclesiàstics de divers

[Publicat en Fira i Festes. Sueca. Setembre 2018] Possiblement l’ermita sota l’advocació de Nostra Senyora de l’Esperança siga el lloc de...

[Text publicat en L’Ullal, núm. 7, març de 2018] Estem en els primers dies del mes d’abril de 1893. Als afores de la muralla que circumda...

[Text publicat en L’Ullal , núm. 5, juliol de 2017] Josep Fos Carbonell fou un empresari suecà que va viure entre els segles XVIII i XIX i va fer una considerable fortuna gràcies al seu esperit emprenedor. Són pare, Vicent Fos Soler, de professió llaurador, procedia de la veïna Russafa. Sa mare, Tomasa Carbonell Canelles, era de Sueca. El matrimoni procreà altres dos fills, Vicent i Senent. La família residia en una casa de la placeta Fonda, però quan morí la mare, el protago

[Publicat al setmanari Sueca . Sueca, 25 de març de 2012] En la segona meitat del segle XVIII, va exercir com a rector de l’església parroquial de Sueca un home de sòlida formació intel·lectual, llarg recorregut apostòlic i una obsessió, la docència infantil. Fou fra Antonio Juan y Micó. Antonio Juan havia nascut a l’Olleria l’any 1703, però desconeixem els motius que van moure, un graduat en Art com era ell, doctor en Sagrada Teologia i catedràtic de Moral, a establir-se