La casa natalícia de Josep Bernat i Baldoví. Carrer de la Figuera, núm. 5

[Publicat al llibre La nostra barriada.

Sueca, Falla Verge de Sales, 2020]

Josep Bernat i Baldoví i els seus ascendents fami­liars són un clar exemple de la classe social emergent su­ecana durant la segona mei­tat del segle xviii i primera del xix: nét d’escrivent, fill d’advocat i ell mateix advo­cat, polític i escriptor. S’hi comprova perfectament, entre altres actituds, en els edificis que habitaren, cada vegada més ostentosos i mi­llor situats.

El pare de Josep, An­toni, havia nascut a Riola. En casar-se en l’any 1807 amb Francesca, la mare, es posa­ren a viure, llogats, a una casa al carrer de la Figuera, núm. 5. Dels onze fills que engendraren n’arribaren huit a l’ado­lescència, però no hem pogut esbrinar quants nasqueren en aquest habitacle i quants en el proper, ubicat al carrer Valèn­cia, núm. 37. Allà van marxar en una data inconcreta per ser una residència més ampla, millor ubicada i perquè deixava ben palés l’ascens social del matrimoni. Sembla que aquest fou el darrer habitatge on residiren a Sueca, però hi ha indi­cis documentals que també tingueren casa oberta a València.

El periple residencial de Josep Bernat i Baldoví resulta complicat de seguir, però ho intentarem d’acord la informació que hi tenim. Vingué al món al carrer de la Figuera en l’any 1809; acompanyà als pares al carrer València i en casar-se amb Juliana Artal es posà a viure al carrer Cullera, núm. 9. Malgrat que el matrimoni no tingué descendència, no deixaren de mu­dar-se d’un lloc a un altre. Després del carrer Cullera, núm. 9, el trobem vivint al mateix carrer, ara en la desapareguda Casa dels Quatre Cantons; després, al carrer del Sequial, número 4; i, finalment, a la casa de camp amb un jardí intramurs que estava on hui s’ubica la mateixa placeta de Sant Domingo.

Tot això a Sueca, perquè en moltes èpoques Bernat i Baldoví visqué també a València, primer en una residència desconeguda quan estudiava a les Escoles Pies i després, a partir de l’any 1833, en obrir despatx d’advocat, a la plaça de Sant Bartomeu núm. 1, immoble on va morir. A Catar­roja, així mateix, hagué de residir durant els cinc anys que exercí com a jutge de Primera Instància (1835-1840), en un habitacle que no hem sabut concretar, i a Madrid s’hos­tatjaria en diversos llocs durant les estades que hi feu entre els anys 1843 i 1861. La primera vegada que anà a la capi­tal de l’Estat, el 1843, ho feu a un hostal o fonda del car­rer 7 de Julio. Anys després, el 1854, per la reclamació del deute que tenia amb un prestador, sabem que va residir a la Fonda Barcelona, dependència núm. 6, al carrer de Los Negros, núm. 4.

Circumstancialment, mentre ocupava el càrrec de jutge a Catarroja, estigué un temps a Montpellier (França), per vore si es curava la sordesa inci­pient que patia, sense re­sultats positius, i alguns co­mentaris periodístics prou posteriors a la seua mort afirmen que poc abans de morir a la ciutat de Valèn­cia, estigué reclòs al convent franciscà de Sant Esperit del Mont, a Gilet, però no ha hagut forma de poder-ho corroborar.

La casa núm. 5 del car­rer de la Figuera on nasqué Bernat i Baldoví, fou projec­tada per un mestre d’obres desconegut. Per la fotogra­fia apareguda en el primer lliurament del setmanari local “El Sueco” (19 de març de 1909, pàg. 4), sabem com era la seua façana cent anys després del seu naixement, però creguem que no mantindria la mateixa aparença que quan els seus pares decidiren establir-s’hi el 1807. L’edifici tenia tres altures: una planta baixa amb finestrals a dues mans; un primer pis amb quatre finestres; i una andana, també amb quatre finestres. La façana, coronada per un voladís, no destacava pels seus ele­ments arquitectònics o ornamentals. De la distribució interior d’aquella època no ens ha arribat cap testimoni.

Des de la datació de la fotografia, l’any 1909, fins a l’en­derrocament de la casa el 2007, la façana va sofrir algunes reformes puntuals. A la planta baixa, el finestral de la dre­ta el convertiren en porta; mentre que a l’esquerra obriren una porteta que donava accés a una escala. Al primer pis, les quatre obertures de les finestres les ampliaren també per a fer-les servir com a balcons, amb les respectives baranes de ferro colat, com l’existent a la casa del costat.

Vint-i-un anys després de la mort de l’autor del Virgo de Visanteta, en record seu, quedà instal·lada una làpida de marbre a la façana d’aquella casa, quan aleshores era propie­tat de Vicente Cebolla. Així, el dia 30 de setembre de 1885, una solemne comitiva formada per una banda de música, un carro de triomf, els membres de la comissió organitzadora, veïns, les autoritats judicials, el clero i la Corporació muni­cipal, va eixir de la Casa Consistorial, recorregué els carrers del Sequial, Utxana, l’Àlber, València, Molí i Verge, per a acabar el seguici a la frontera de la núm. 5 del de la Figue­ra, un carrer que, per cert, ja lluïa el nou nom de Bernat i Baldoví. Allà van descobrir la làpida retolada amb el text “D. José Bernat Baldoví, doctor en Derecho Civil y Canó­nico, ex-diputado a Cortes, ex-juez de Catarroja, ex-alcalde de Sueca, agudo literario é insigne poeta festivo. Nació en esta casa en 19 marzo 1809. Murió en Valencia en 31 dici­embre 1864. 12 abril 1885. Sueca le dedica este recuerdo”.

Entre la làpida i la paret es deixà un nínxol de reduïdes dimensions on dipositaren un pot de vidre que contenia l’acta manuscrita de l’acte que estava fent-se; un exemplar, també manuscrit, amb la biografia de Bernat i Baldoví, redactada per Joan Bta. Granell; i un plec d’al·leluies sense guillotinar amb poesies de l’homenatjat.

La làpida s’havia sufragat amb el producte d’una vetllada literària que tingué lloc, amb gran èxit, al teatre de la Pau el 12 d’abril de 1885, a pesar que ja estava començant a ma­nifestar-se la darrera mortífera epidèmia de còlera que patí la nostra població durant el segle xix.

En l’any 2007, després de retirar-se la làpida i el pot de vidre amb els testimonis escrits, la casa natalícia de Josep Bernat i Baldoví fou enderrocada, no sense certa i artificial polèmica mediàtica.