top of page



VENDRELL NAVARRO, María-Dolores, (a) “la Vendrell”, "Nevadita", "María Vendrelli", "María Vandrelli", "Maria D'Vendrelli"
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, però augmentat el 25 d'agost de 2025, quan s'ha afegit la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica] Sueca, 1/II/1871–València, 11/VIII/1904. Cantant lírica (tiple). Amb grans condicions naturals per a la música i la sòlida formació rebuda de prestigiosos professors, María Dolores Vendrell conegué el cim de l’èxit en els millors teatres europeus abans que la


VENDRELL MARCH, Elvira
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009, però augmentat el 20 d'agost de 2025, quan s'ha agregat la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica] Sueca, 25/IV/1920–València, 17/X/1945. Cantant lírica (tiple). Malgrat les condicions innates que tenia per a la interpretació musical, mai no li arribà la consagració definitiva a causa de la seua prematura mort, als vint-i-cinc anys. Quan encara en tenia n
SILVESTRE TORTAJADA, José
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sogorb, 1818–Alzira, 1882. Organista i mestre de música. De caràcter extrovertit i forta personalitat, visqué sempre dedicat a la música, en qualsevol de les seues facetes. El seu periple vital resulta prou desconegut, però sembla intens: cap a l’any 1852 el trobem a Alzira; dos anys després és ja a Sueca exercint de músic major de la banda militar, director de la capell
SILVESTRE FERRAGUT, Juan Diego
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1860-1917. Músic. Era fill de l’organista i mestre d’escola José Silvestre Tortajada. Va estudiar a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament de Sueca. Fou un gran aficionat a la música i a partir del 1889 el nomenaren organista de l’església de Sant Pere Apòstol, com havia estat son pare. En l’última dècada del segle XIX dirigia concerts de cambra als domicilis parti


SERRANO SIMEÓN, José Calixto, “Pepet, el del Trobador”, “el Mestre”
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 14/X/1873–Madrid, 8/III/1941. Compositor i músic. Autor d’inspirades peces musicals en les quals predomina la melodia sobre qualsevol altra característica, fou un prolífic compositor de sarsueles que, amb els seus èxits, contribuí de manera decisiva a retardar uns anys el declivi del gènere líric espanyol per excel·lència. A criteri dels especialistes, tingué una


SERRANO MARÍ, José, “el Fill del Trobador”
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 6/VII/1846–28/XII/1905. Músic i empresari. Estudià a l’escola pública superior que dirigia Miguel Rosanes. Fill de Mariano Serrano, “el trobador de la cítara”, i pare de José Serrano Simeón, fou un gran apassionat de la música; de ben jovenet ja volgué ser tenor, però circumstàncies adverses li frustraren el desig. No obstant això, no va perdre la il·lusió i començ
SERRANO GIMENO, Mariano, “el Trobador de la Cítara”
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1816–? Músic i poeta. Carismàtic en el seu temps —recitava poesies improvisades i, acompanyat d’una cítara, donava serenates a les quals acudia gent de tots els indrets de la comarca—, quasi desconegut a hores d’ara, el principal mèrit d’aquest personatge radica en la formació que sabé donar als membres de la seua família cap al conreu de la música i la literatura,


SELLÉS ROIG, Mario
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] S ueca, 1931–Madrid, 3/I/2005. Compositor. Prolífic autor de música lleugera espanyola durant la segona meitat del segle XX, va conéixer els èxits més clamorosos en la dècada dels seixanta, quan algunes de les seues cançons ocuparen els primers llocs dels hits parade espanyols, europeus i americans. El repertori del compositor suecà supera la xifra de sis-centes creacion


MONTÓ SERRANO, José
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 30/I/1887–4/XII/1971....
MARTÍ BLAY, Mariano
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 20/VII/1888–Riola,...
LLIBERÓS CAMILLERI, Arturo
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 4/IV/1851–València,...
IBÁÑEZ VILLAGRASA, Rafael
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 10/XI/1924–València,...
HERVÁS CATALÁ, Vicente
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Catarroja, s. XVII–Sueca, 1745....
CHAPA Y CORTÉS, Florencio
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 7/XI/1839–València,...
ALCAÑIZ MATA, Francisco
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, inicis s. XX–València,...


MÉS COSES SOBRE EL CANTANT SUECÀ JUAN BALDOVÍ MORELL
[Publicat, originalment, al setmanari Suheca.com , el 15 de desembre de 2019, però esmenat el 20 d'agost de 2025, en afegir-se la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica del moment] Fa un poc més de cinc anys, mossén Andrés de Sales Ferri Chulio el va rescatar de l’oblit en un article publicat al setmanari local Sueca (6 de juliol de 2014). S’hi tracta d’un suecà que, des dels inicis del segle XX i durant quasi trenta anys anà, per tot arreu de l’Estat espany
UNA "COMPANYIA DE MÚSICA" A LES ACABALLES DEL SEGLE XVIII, ORIGEN DE LA PRIMERA BANDA DE SUECA?
[Publicat al diari Levante-EMV , el 27 d’octubre e 2019] Desconeguem el nom, el repertori que interpretava, els espais on actuava, quan i per què ho feia o el que cobrava, si cobrava... També ignorem el nombre de músics, la seua formació, els instruments que tocaven o si anaven uniformats. Per no saber, no sabem si fou la primera agrupació musical constituïda formalment a Sueca, més enllà de la possible existència de col·lectius lligats a les activitats religioses o a la para
L'ORGUE DEL CONVENT DE FRANCISCANS DE L'ANY 1810
Coautor: Vicent Ros Pérez [Publicat en el llibre El Convent dels Franciscans, Sueca, Falla Verge de Sales, 2019] Un dels aspectes menys...
bottom of page