L’artista Jua-Land Sie-Hei, nascuda a Sueca

[Publicat per primera vegada al setmanari

Suheca.com, 2 de febrer de 2020]

En una de les visites al magnífic Arxiu Muni­cipal de Sueca m’aparegué de manera sobtada un pa­per sense massa importàn­cia, però suficient per a deixar-me un poc neguitós. Era el prospecte publicitari d’un espectacle de varietats del Teatre Serrano progra­mat per al dia 13 de març de 1941. En la part central, amb destacada tipografia, es podia llegir “PILAR SHANG. Super·vedet - Estrella core­ogràfica - La única china en el mundo de bailes y canciones españolas, HIJA DE ESTA LO­CALIDAD”, i a continuació, “SEE-HEE. Famosa troupe con números de precisión, malabaristas, equilibristas, juegos del país, los más peligrosos que se conocen [...]”.[1] ¿Una artista xinesa, filla de Sueca? Mai no havia escoltat res paregut. Allò només podia tractar-se, vaig pensar, d’un reclam de l’empresa teatral per a atraure assistents a la funció, aprofitant que l’ar­tista tindria faccions orientals.

No havent-li donat credibilitat al prospecte, m’oblidí un temps de l’assumpte fins que una vesprada, tenint la mosca al nas, se’m va ocórrer capbussar-me en la galàxia internet per veure si podia aclarir la veracitat, o no, de la informa­ció aportada pel paper.[2] Aquest és el resultat de la recerca.

Els See-Hee foren una famosa troupe de xinesos que ac­tuaren als circs i teatres de mitja Europa entre els anys deu i trenta del segle xx. En els seus espectacles oferien arriscades acrobàcies, complicats contorsionismes i perillosos exercicis amb foc i ganivets, tot adobat amb una exòtica escenografia i un luxós vestuari que deixaven bocabadats els espectadors de totes les edats. La troupe estava formada per dues xiques i cinc homes, comandats per Shong Sie-Hei. D’acord unes declaracions d’aquest al diari Heraldo de Madrid (6 de maig de 1917), procedien d’una família de la província de Shan­dong de llarga tradició circense. Vingueren a Europa fugint de la Revolució Xinesa de 1911, la que va enderrocar el dar­rer emperador i establí la república.

En l’any 1913 la troupe See-Hee començaren una inter­minable gira per terres espanyoles, interrompuda per alguna actuació a Portugal, o per determinades contingènci­es familiars, com quan nas­qué una filla de Shong i de la seua dona, Zing.

Després d’actuar al Circ Regües de València del 22 d’abril al 2 de maig de 1916, la companyia vingué a Sueca perquè tenia com­promesa una actuació al Te­atre Serrano. El cas és que al cap de poques hores d’estar a la nostra ciutat, Zing es posà de part i el dia 5 de maig de 1916, segurament en l’habitació d’un hostal o d’una fonda, veié els primers llums una criatura que els pares no van batejar pel ritual catòlic. Li posaren el nom de Jua-Land.[3]

Al cap de pocs dies, quan la mare es recuperà del part, els See-Hee tornaren al circuit circense i teatral per la península Ibèrica i nord d’Àfrica. Uns anys després, cada vegada més reclamats pels públics europeus, van recórrer França, Bèlgi­ca, Alemanya i Itàlia, amb uns espectaculars números de circ que renovaven constantment.

Del pas de la troupe See-Hee per Alemanya ha que­dat un testimoni visual im­pagable. En l’any 1925, el grup d’artistes xinesos apa­regueren en una curta se­qüència de l’exitosa pel·lícu­la muda Variété, que va ser dirigida per Edwald André Dupont i produïda pels es­tudis berlinesos U.F.A. S’hi tracta d’un film d’ambient circense on Jua-Land apa­reix en primer pla durant un parell de segons i, a con­tinuació, tot el grup fent jocs d’equilibris amb plats.

A l’edat d’onze anys, el 28 de març de 1928, en una de les ocasions que la troupe vingué a Espanya, Jua-Land va ser batejada a l’església madrilenya de San Sebastián i li canvia­ren el nom pel de María del Pilar, un apel·latiu que sempre utilitzaria quan, uns anys després, es va convertir en la prin­cipal atracció de la troupe dels See-Hee.

Fou a partir de 1933 quan aquella jove de díhuit anys tornà a establir-se a terres espanyoles, per a començar nova­ment una gira que solament es va interrompre els dos pri­mers anys de la Guerra Civil, fins que se li perd el rastre a Madrid el 1948.

El nom artístic que emprà fou Pilar Shang (o, de vegades, Shong). Presumim que deixà a un costat els jocs malabars i equilibris que van fer famós el grup de xinesos, per com se la definia en els anuncis publicitaris: “bailarina china”, “ele­gante super-vedette”, “singular belleza exótica”, “estrella de baile” o en el prospecte del Teatre Serrano de Sueca que mo­tivà la investigació, “Estrella coreogràfica - La única china en el mundo de bailes y canciones españolas”.

L’espectacle que tingué lloc al coliseu suecà el 13 de març de 1941 presentava dues parts. En la primera es va projectar una pel·lícula on intervenia l’actriu austrohongaresa Anny On­dra. En la segona, definida com a fi de festa, participaren una “canzonetista moderna”, “el bailarín de claqué más pequeño del mundo” —anomenat Mr. Pifar, un artista que en aquella època coincidia en moltes actuacions amb la nostra protago­nista—, una altra “canzonetista y bailarina” i, finalment, Pilar Shang i la troupe See-Hee. Pels preus de les localitats (butaques a 1,25 pessetes, amfiteatre a 1 i general a 0,60), i la recaptació total que va declarar l’empresa del teatre (1.301,4 ptes.), in­terprete que al teatre hi hauria un poc més de mitja entrada.

En l’any 1948, la nostra protagonista es va casar a Mèxic, D.F. amb el valencià Cándido Robles García, també artista de circ. Testimoni de les noces fou l’escultor barceloní Àn­gel Tarrach i Barrabia, exilat a aquelles terres americanes. A partir d’ací se li perd la pista a la suecana.

Jua-Land Sie-Hei, o Pilar Shang, s’afegeix a la relació de persones de trellat que ocasionalment, per circumstàncies fa­miliars, nasqueren a Sueca, com el farmacèutic Pedro Chiarri Llobregat (1849), l’empresari Román Knörr (1939) i, si do­nem pàbul al rumor que corre pels casinos de la ciutat, un famós exjugador del Real Madrid, C.F., nascut en els anys cinquanta a una solitària caseta de la Llastra, el nom del qual deixe en suspens fins que puga contrastar-ho.

Notes:

[1] Arxiu Municipal de Sueca. Estadística-Governació, caixa 13, exp. 66.

[2] Les webs consultades van ser la de la Biblioteca Nacional de España, la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica, l’Archivo China España 1800-1950 i FamilySearch.

[3] Algunes dades biogràfiques emprades en la confecció d’aquest text s’han agafat de l’article “La historia de una chinita que ha nacido en Va­lencia…”, de Javier Sánchez-Ocaña, publicat a la revista Estampa, el 20 de juliol de 1936. En canvi, unes altres han estat desestimades perquè, com s’ha pogut comprovar, són incorrectes.