top of page

ELS MALNOMS SUECANS
[Conferència impartida el 26 d’octubre de 2019, dins de les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans celebrades a Sueca. Text publicat dos anys després a Barcelona, pel mateix Institut] En l’etapa formativa de l’adolescència, ja fa un bon grapat d’anys, els meus pares em deien que una persona assenyada, en cas d’haver-se d’enfrontar alguna vegada a situacions com la que ara em trobe, el primer que calia fer era presentar les seues credencials, les s


MOLINA MASET, Vicent
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 19/XI/1872–8/XII/1940....


SUECA EN EL SEGLE XVIII
[Text extret del 2n capítol del llibre Llibres, fulls volants, pintures i escultures als domicilis suecans del segle XVIII . Sueca, ed. d'autor, 2021] El context socioeconòmic La vila de Sueca que Antonio José Cavanilles va visitar el 1793, i deixà plasmada dos anys després en el llibre Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia , [1] distava considerablement de la que, gairebé una centúria abans, veurien
UNA "COMPANYIA DE MÚSICA" A LES ACABALLES DEL SEGLE XVIII, ORIGEN DE LA PRIMERA BANDA DE SUECA?
[Publicat al diari Levante-EMV , el 27 d’octubre e 2019] Desconeguem el nom, el repertori que interpretava, els espais on actuava, quan i per què ho feia o el que cobrava, si cobrava... També ignorem el nombre de músics, la seua formació, els instruments que tocaven o si anaven uniformats. Per no saber, no sabem si fou la primera agrupació musical constituïda formalment a Sueca, més enllà de la possible existència de col·lectius lligats a les activitats religioses o a la para
L'ORGUE DEL CONVENT DE FRANCISCANS DE L'ANY 1810
Coautor: Vicent Ros Pérez [Publicat en el llibre El Convent dels Franciscans, Sueca, Falla Verge de Sales, 2019] Un dels aspectes menys...
L'INVENTARI DEL CONVENT DELS FRANCISCANS UN ANY ABANS DE L'EXCLAUSTRACIÓ (1836), SEGONS UN DOCUMENT TRANSCRIT PER PEDRO SUCÍAS
[Publicat en el llibre El Convent dels Franciscans. Sueca, Falla Verge de Sales, 2019] Els perfils biogràfics sobre l’incansable sacerdot...
LES CASES DE TOLERÀNCIA SUECANES. ALGUNES CONSIDERACIONS ESTADÍSTIQUES I HISTÒRIQUES (1939-1940 i 1954-56)
[Publicat en el setmanari Suheca.com, el 25 de novembre de 2018] Fa algun temps va caure en les meues mans un document de delicat...
LA BENEDICCIÓ DE L'ERMITA DE NOSTRA SENYORA DE L'ESPERANÇA (SUECA, 19 DE JULIOL DE 1770)
[Publicat en Fira i Festes. Sueca. Setembre 2018] Possiblement l’ermita sota l’advocació de Nostra Senyora de l’Esperança siga el lloc de...
LA RELIGIOSITAT POPULAR SUECANA EN L'ANY 1777
[Text publicat al setmanari Suheca.com , els dies 29 d’octubre i 5 de novembre de 2017] Estem en un dia inconcret del mes d’octubre de 1770. A l’Ajuntament de Sueca, l’igual que en altres poblacions de la jurisdicció de la província de València, es rep una ordre del comte d’Aranda, president del Reial i Suprem Consell de Castella, màxima manifestació del poder borbònic implantat a les terres valencianes des que es promulgara el Decret de Nova Planta de 1707. L’ordre està dat
LA CARXOFA, A SUECA DES DE L’ANY 1741
[Publicat per primera vegada al setmanari Sueca . Sueca, 13 de febrer de 2011] Anàvem errats els qui havíem donat per certes les afirmacions que Josep Bernat i Baldoví va posar en boca d’un dels protagonistes de l'obreta Un ensayo fet en regla ó Qui no té la festa, no té la vespra (1845), atribuint la invenció de la Carxofa a Andreu Serra, (a) Morandanga , que va viure entre els segles XVIII i XIX. D’aquesta manera era com el poble identificava aquell artefacte de fusta, p
UNA TAULA DE BILLAR A BENEFICI DE L’ESGLÉSIA DEL CONVENT DE NOSTRA SENYORA DE SALES (1755)
[Publicat al setmanari Sueca. Sueca, 6 de febrer de 2011] Com era habitual en molts indrets valencians al llarg del segle XIX, a la...
PHELIPE, ANTONIO, É YGNACIO, ESCLAU NEGRE A SUECA (1750)
[Publicat al setmanari Sueca . Sueca, 2 de gener de 2011] La presència d’esclaus negres a Sueca durant l’Edat Moderna...


LA CISTERNA DELS MEUS IAIOS A LA PLATJA DE LES PALMERES
[Publicat per primera vegada a la revista La Chicharra . Sueca, gener de 2008] Els meus iaios Antonio i Pepa tenien per costum anar a passar l’estiu a la platja suecana de les Palmeres, a un edifici unifamiliar que van estrenar allà per l’any 1932. Era una humil construcció situada dalt d’un muntanyàs, de cinquanta-dos metres i dues altures, que només estava separada de la mar per una vorera de rajoles de tres metres d’ample, un compacte arenal reblit de curatalls i una plat


POBRES, MESQUINES I ESTANTISSES FESTES MAJORS DE SUECA
[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “edició de la Ribera”. València, 13 de juny de 2007] (Comence a escriure aquestes...


LA CASA NATALÍCIA DE BERNAT I BALDOVÍ A SUECA
[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “edició de la Ribera”. València, 9 de març de 2007] A propòsit de la polèmica que...
bottom of page