[Publicat a Sueca. Fira i festes. Setembre 2023. Sueca, 2023] Quan s’ha donat el cas d’haver de fer un repàs a la histo­riografia suecana, extensa en determinades temàtiques, increïblement deficitària en altres, m’ha sorprés l’escàs inte­rés d’historiadors i erudits, no importa si nadius o forasters, pels espais escènics teatrals de la nostra localitat, i això que, ací, a Sueca, l’art dramàtic ha estat un referent sociocultural de primer ordre, que se sàpia, des dels inicis d

[Publicat a la revista Estil, núm. 57, desembre de 2022, augmentat i corregit] Extens i saborós és l’anecdotari que, gràcies a la tradició oral i a la lletra impresa, ens ha arribat als nostres dies tenint com a protagonista Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864). El fort caràcter d’aquest personatge, posseïdor d’un enginy literari que a hores d’ara ningú no posa en discussió, junt amb la intensitat amb què visqué el moment, van donar peu a la perpetuació en el t

[Publicat al setmanari Suheca.com, 24 de desembre de 2021] Soc descendent en línia directa d’Antonio Carrasquer Vi­dal, l’únic suecà civil que mataren els facciosos en una de les quatre incursions carlines que patí la vila de Sueca durant els anys 1837 i 1838. Va ocórrer en el marc dels pri­mers episodis del conflicte armat per la successió a la corona espanyola, que tingué lloc durant el segon terç del segle xix entre els liberals, partidaris de la regent Maria Cristina, viu

[Editat per la Llibreria Sant Pere. Sueca, 2007, però ara augmentat] ENDEVINALLES Entre banc i banc, ix un frare mormolant. [Solució: El pet ]. Entre penya i penya, mataren a la tia Eugènia. [ L'acció de matar un poll del cap amb les ungles dels dos dits polzes ]. No té cames i camina, no és bou i porta ba

[Conferència impartida el 26 d’octubre de 2019, dins de les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans celebrades a Sueca. Text publicat dos anys després a Barcelona, pel mateix Institut] En l’etapa formativa de l’adolescència, ja fa un bon grapat d’anys, els meus pares em deien que una persona assenyada, en cas d’haver-se d’enfrontar alguna vegada a situacions com la que ara em trobe, el primer que calia fer era presentar les seues credencials, les s

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 19/XI/1872–8/XII/1940. Rellotger, funcionari i poeta. Descendent d’una família de jornalers analfabets, és un dels personatges més significatius de la vida sociocultural suecana del primer terç del segle XX, i sense cap dubte el que millor sabé retratar la societat rural d’aleshores, mitjançant les seues composicions poètiques en clau de sàtira. Estudià durant tres

[Text extret del 2n capítol del llibre Llibres, fulls volants, pintures i escultures als domicilis suecans del segle XVIII . Sueca, ed. d'autor, 2021] El context socioeconòmic La vila de Sueca que Antonio José Cavanilles va visitar el 1793, i deixà plasmada dos anys després en el llibre Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia , [1] distava considerablement de la que, gairebé una centúria abans, veurien

[Publicat al diari Levante-EMV , el 27 d’octubre e 2019] Desconeguem el nom, el repertori que interpretava, els espais on actuava, quan i per què ho feia o el que cobrava, si cobrava... També ignorem el nombre de músics, la seua formació, els instruments que tocaven o si anaven uniformats. Per no saber, no sabem si fou la primera agrupació musical constituïda formalment a Sueca, més enllà de la possible existència de col·lectius lligats a les activitats religioses o a la para

Coautor: Vicent Ros Pérez [Publicat en el llibre El Convent dels Franciscans, Sueca, Falla Verge de Sales, 2019] Un dels aspectes menys...

[Publicat en el llibre El Convent dels Franciscans . Sueca, Falla Verge de Sales, 2019] Els perfils biogràfics sobre l’incansable sacerdot Pedro Sucías Aparicio (Enguera, 1844-València, 1917) coincideixen a destacar la seua passió per l’arqueologia i el folklore valencians, amen de la immensa tasca realitzada en la transcripció i l’estudi de textos existents en els centres documentals valencians i catalans més importants de l’època, sobretot en arxius eclesiàstics de divers

[Publicat en el setmanari Suheca.com, el 25 de novembre de 2018] Fa algun temps va caure en les meues mans un document de delicat...

[Publicat en Fira i Festes. Sueca. Setembre 2018] Possiblement l’ermita sota l’advocació de Nostra Senyora de l’Esperança siga el lloc de...

[Text publicat al setmanari Suheca.com , els dies 29 d’octubre i 5 de novembre de 2017] Estem en un dia inconcret del mes d’octubre de 1770. A l’Ajuntament de Sueca, l’igual que en altres poblacions de la jurisdicció de la província de València, es rep una ordre del comte d’Aranda, president del Reial i Suprem Consell de Castella, màxima manifestació del poder borbònic implantat a les terres valencianes des que es promulgara el Decret de Nova Planta de 1707. L’ordre està dat

[Publicat per primera vegada al setmanari Sueca . Sueca, 13 de febrer de 2011] Anàvem errats els qui havíem donat per certes les afirmacions que Josep Bernat i Baldoví va posar en boca d’un dels protagonistes de l'obreta Un ensayo fet en regla ó Qui no té la festa, no té la vespra (1845), atribuint la invenció de la Carxofa a Andreu Serra, (a) Morandanga , que va viure entre els segles XVIII i XIX. D’aquesta manera era com el poble identificava aquell artefacte de fusta, p

[Publicat al setmanari Sueca. Sueca, 6 de febrer de 2011] Com era habitual en molts indrets valencians al llarg del segle XIX, a la...

[Publicat al setmanari Sueca . Sueca, 2 de gener de 2011] La presència d’esclaus negres a Sueca durant l’Edat Moderna resulta un terreny incògnit més a afegir entre les moltes, massa, qüestions històriques locals encara inexplorades. Amb la suma de les notícies, breus i esporàdiques, que a hores d’ara en disposem, de la més diversa procedència, no es poden traure conclusions, encara que siga de manera provisional. L’únic treball que ens apropa a la temàtica en

[Publicat per primera vegada a la revista La Chicharra . Sueca, gener de 2008] Els meus iaios Antonio i Pepa tenien per costum anar a passar l’estiu a la platja suecana de les Palmeres, a un edifici unifamiliar que van estrenar allà per l’any 1932. Era una humil construcció situada dalt d’un muntanyàs, de cinquanta-dos metres i dues altures, que només estava separada de la mar per una vorera de rajoles de tres metres d’ample, un compacte arenal reblit de curatalls i una plat

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “edició de la Ribera”. València, 13 de juny de 2007] (Comence a escriure aquestes...

[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “edició de la Ribera”. València, 9 de març de 2007] A propòsit de la polèmica que...