[Comunicació llegida el 14 de maig de 2025, dins de la “I Jornada d’Estudi sobre la Renaixença: reptes ac­tuals”, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València] Bon dia i salut. Els organitzadors d’aquesta jornada em demanen que parle sobre el punt en què es troben, actualment, els estudis referents a Josep Bernat i Baldoví i la seua polièdrica produc­ció literària, i també de quina manera es podria incardinar l’autor de Sueca

[Publicat a Uns quants pessics d'història de Sueca. Sueca, 2025] Naix el 19 de gener de 1927. Assistix al Col·legi de l’En­carnació fins als 6 anys. Realitza estudis prima­ris al Centre Escolar de don José Mulet, fins al mes de juny de 1936; i a l’Escola Pública Cervantes, durant la Guerra Civil. Fa l’examen d’ingrés al batxillerat al Col·legi Lluís Vives, de València. Estudia el batxillerat al Centre Politècnic d’Ense­nyament de Sueca, on és condeixeble de Francesc de Pa

[Publicat per primera vegada al llibre La literatura eròtica. Homenatge a la paraula. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2023] Comense cuant vullga el váls, que la orquesta está templada. (Fiel de Fechos)[1] Per a bé o, crec jo, per a mal, la imatge d’autor procaç i immoral de Josep Bernat i Baldoví és la que s’ha imposat en l’imaginari popular, molt per sobre qualsevol altra consi­deració. La crítica social i política, l’ús de metàfores i dobles sentits, el retrat dels costums, le

[Publicat a la revista Estil, núm. 57, desembre de 2022, augmentat i corregit] Extens i saborós és l’anecdotari que, gràcies a la tradició oral i a la lletra impresa, ens ha arribat als nostres dies tenint com a protagonista Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864). El fort caràcter d’aquest personatge, posseïdor d’un enginy literari que a hores d’ara ningú no posa en discussió, junt amb la intensitat amb què visqué el moment, van donar peu a la perpetuació en el t

[Publicat al llibre La nostra barriada. Sueca, Falla Verge de Sales, 2020] Josep Bernat i Baldoví i els seus ascendents fami­liars són un clar exemple de la classe social emergent su­ecana durant la segona mei­tat del segle xviii i primera del xix: nét d’escrivent, fill d’advocat i ell mateix advo­cat, polític i escriptor. S’hi comprova perfectament, entre altres actituds, en els edificis que habitaren, cada vegada més ostentosos i mi­llor situats. El pare de Josep, An­toni,

Novedad bibliográfica

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Solsona, 1867–Sueca, 18/VI/1947. Canonge, professor i escriptor. Aquest doctor en Sagrada Teologia, Dret Canònic i Filosofia es guanyà la confiança dels estaments suecans poc després d’arribar a la nostra població, a causa de la seua intensa dedicació pastoral i social. Rafael M. Tarín fou coadjutor de la parròquia de Sant Pere Apòstol local (1892) i capellà titular de l

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1721?–València?, 28/VIII/1763. Franciscà descalç, teòleg i escriptor. Dels diversos càrrecs que va ocupar en l’Orde de Sant Francesc aquest doctor en Sagrada Teologia, destacarem els de ministre provincial, examinador sinodal del Bisbat de Barcelona i Cronista General de la província, però la història que escrigué ostentant l’esmentat càrrec mai no va ser publicada.

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, s. XV–València?, s. XVI. Notari i poeta. Primer escriptor suecà conegut, Sobrevero participà en el certamen poètic convocat a València el 1474 per a honorar la Mare de Déu, el resultat del qual s’imprimí en el mateix any amb el títol Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria . La seua creació poètica, que comença “Perquè lohar pugua vostra senyoria…”, es compon de

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1816–? Músic i poeta. Carismàtic en el seu temps —recitava poesies improvisades i, acompanyat d’una cítara, donava serenates a les quals acudia gent de tots els indrets de la comarca—, quasi desconegut a hores d’ara, el principal mèrit d’aquest personatge radica en la formació que sabé donar als membres de la seua família cap al conreu de la música i la literatura,

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 18/I/1869–31/XII/1936. Empresari i escriptor. Fill de pares moliners, formava part d’una de les famílies suecanes més destacades en l’àmbit cultural de la nostra localitat. A la dècada dels anys vint, una vegada veié consolidat el seu negoci d’exportació d’arròs, es dedicà a escriure comèdies teatrals en valencià. Però la seua afició a l’escriptura no era recent, j

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 15/VIII/1890–Londres, 25/VII/1950. Periodista, escriptor, advocat i jutge. D’humil extracció social familiar, cap a la segona meitat dels anys deu emigrà a Barcelona, on transcorregut un temps s’integraria en la redacció del diari republicà “El Diluvio”, en el qual va exercir durant molts anys com a comentarista polític en la secció “Atalaya”, alhora que també feia

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 19/XI/1872–8/XII/1940. Rellotger, funcionari i poeta. Descendent d’una família de jornalers analfabets, és un dels personatges més significatius de la vida sociocultural suecana del primer terç del segle XX, i sense cap dubte el que millor sabé retratar la societat rural d’aleshores, mitjançant les seues composicions poètiques en clau de sàtira. Estudià durant tres

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 14/II/1872–Benifaió, ? Manyà i escriptor. Fou autor de la comèdia Entre un peixcaor… y un novio (1918) i del joguet líric d’un acte Per voler ser torero (1919) —amb música de Rafael Ross Cabo—, totes dues publicades en la popular sèrie “El Cuento del Dumenche”; així com de la sarsuela La Moreneta (1922), feta impremtar per la prestigiosa Editorial Carceller, din

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 20/II/1837–1907. Metge i escriptor. Des que es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València (1864), fins que li va arribar la mort (1907), José Martínez Vercher realitzà una intensa tasca professional. Es féu guanyador d’un elevat prestigi social quan s’encarregà de l’hospital de colèrics en l’epidèmia de 1865, actuació per la qual va rebre l

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Caravaca, Múrcia,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 4/IV/1851–València,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 10/IX/1877–València, 11/XI/1971. Industrial, erudit, bibliòfil i editor. Erudit, autodidacta, defensor de la nostra cultura en qualsevol dels seus aspectes, Nicolau Primitiu Gómez va ser un dels pocs membres de la burgesia valenciana d’aleshores que apostà per la pervivència de les particularitats que ens identifiquen com a poble. Fill primogènit del mestre de moli

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 16/XII/1901–Paterna,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 17/I/1930–València, 17/VII/1990. Guionista. Després de llicenciar-se en Dret per la Universitat de València, fou a Madrid on establí els primers contactes amb el món cinematogràfic d’aleshores, i va començar a escriure articles per a revistes especialitzades. En participar l’any 1962 en una de les primeres pel·lícules de terror realitzades a l’Estat espanyol, Ella