[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ss. XVIII–XIX. Professor i polític. Fou doctor en Sagrats Cànons i acadèmic de Moral de les Escoles Pies de València, síndic procurador general de la Corporació municipal suecana (1801-1802 i 1809), advocat consistorial (1804), síndic personer (1805), fins a arribar a ser alcalde ordinari primer de Sueca l’any 1813.

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1721?–València?, 28/VIII/1763. Franciscà descalç, teòleg i escriptor. Dels diversos càrrecs que va ocupar en l’Orde de Sant Francesc aquest doctor en Sagrada Teologia, destacarem els de ministre provincial, examinador sinodal del Bisbat de Barcelona i Cronista General de la província, però la història que escrigué ostentant l’esmentat càrrec mai no va ser publicada

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1768?–XIX. Mecànic i artista. Sense cap mena d’estudis, fou un personatge polifacètic i artista d’enginy del qual se sap molt poc. Tenia una fàbrica de ceràmica a Corbera (1800), s’autotitulava professor de pintura (1821), pagava matrícula industrial sota l’epígraf de sabater (1834) i esculpia talles de fusta inspirades en escenes de la Passió de Jesucrist, com la

[Text extret del 2n capítol del llibre Llibres, fulls volants, pintures i escultures als domicilis suecans del segle XVIII . Sueca, ed. d'autor, 2021] El context socioeconòmic        La vila de Sueca que Antonio José Cavanilles va visitar el 1793, i deixà plasmada dos anys després en el llibre Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia , [1]  distava considerablement de la que, gairebé una centúria abans, veurien

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] L’Olleria, 1703–Sueca?,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Catarroja, s. XVII–Sueca, 1745....

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 17/IX/1752–?. Prevere i...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca?, ?–Sueca?, entre...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, s. XVII–Gandia,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1691–Xàtiva,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 23/I/1725–7/III/1758. Amb...

[Publicat al diari Levante-EMV , el 27 d’octubre e 2019] Desconeguem el nom, el repertori que interpretava, els espais on actuava, quan i per què ho feia o el que cobrava, si cobrava... També ignorem el nombre de músics, la seua formació, els instruments que tocaven o si anaven uniformats. Per no saber, no sabem si fou la primera agrupació musical constituïda formalment a Sueca, més enllà de la possible existència de col·lectius lligats a les activitats religioses o a la para

[Publicat en el setmanari Suheca.com, el 15 de setembre de 2019] Fa uns quants dies, mentre donava una ullada als protocols notarials...

[Publicat al diari Levante-EMV , el 28 de julio de 2019] El dia 10 de març de 1760, un grup de suecans eixiren de la vila a trenc d’alba cap a l’Albufera. Tenien com a objectiu localitzar la fita de pedra o perelló que constatava el nivell del llac. La intenció era comprovar si les aigües la sobrepassaven per complet, és a dir, si hi havia perellonada. En cas de ser així calia obrar en conseqüència i fer complir la popular dita “fita coberta, gola oberta”. Unes dècades abans

[Publicat en Fira i Festes. Sueca. Setembre 2018] Possiblement l’ermita sota l’advocació de Nostra Senyora de l’Esperança siga el lloc de...

[Text publicat al setmanari Suheca.com, el 18 de maig de 2018] Tinc davant meu un gruixut lligall de documents. És el recull de protocols...

[Text publicat al setmanari Suheca.com , els dies 29 d’octubre i 5 de novembre de 2017] Estem en un dia inconcret del mes d’octubre de 1770. A l’Ajuntament de Sueca, l’igual que en altres poblacions de la jurisdicció de la província de València, es rep una ordre del comte d’Aranda, president del Reial i Suprem Consell de Castella, màxima manifestació del poder borbònic implantat a les terres valencianes des que es promulgara el Decret de Nova Planta de 1707. L’ordre està dat

[Text publicat al setmanari Suheca.com, els dies 15 i 22 d’octubre de 2017] Afavorits per l’interés de la Corona de dificultar la tinença...

[Publicat en el setmanari Sueca, el 22 de maig de 2016] “¿Qui ens ha fet creure que coneixem la nostra història? ¡Que il·lusos som!”....

[Publicat al setmanari Sueca . Sueca, 25 de març de 2012]   En la segona meitat del segle XVIII, va exercir com a rector de l’església parroquial de Sueca un home de sòlida formació intel·lectual, llarg recorregut apostòlic i una obsessió, la docència infantil. Fou fra Antonio Juan y Micó. Antonio Juan havia nascut a l’Olleria l’any 1703, però desconeixem els motius que van moure, un graduat en Art com era ell, doctor en Sagrada Teologia i catedràtic de Moral, a establir-se