top of page



Primera representació cartogràfica coneguda de la vila de Sueca. ¿1752?
[Publicat a Sueca, fira i festes. Setembre 2022. Sueca, 2022] A la memòria d’Alejandro Morcilo Fragment del Plano del Lago de la Albufera, de Pedro Torbé L’atzar, només l’atzar, ha volgut que apareguera fa uns dies. No era un objectiu dels meus desficis actuals, tampoc de pretèrites inquietuds. De mon pare sí que havia estat una de les seues obsessions durant un bon grapat d’anys, malauradament sense resultats positius. Aquestes coses són com són i venen com venen: ja pots
VENDRELL, Calixto
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ss. XVIII–XIX. Professor i polític. Fou doctor en Sagrats Cànons i acadèmic de Moral de les Escoles Pies de València, síndic procurador general de la Corporació municipal suecana (1801-1802 i 1809), advocat consistorial (1804), síndic personer (1805), fins a arribar a ser alcalde ordinari primer de Sueca l’any 1813.
TALÉNS, Juan Bautista
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1721?–València?, 28/VIII/1763. Franciscà descalç, teòleg i escriptor. Dels diversos càrrecs que va ocupar en l’Orde de Sant Francesc aquest doctor en Sagrada Teologia, destacarem els de ministre provincial, examinador sinodal del Bisbat de Barcelona i Cronista General de la província, però la història que escrigué ostentant l’esmentat càrrec mai no va ser publicada.
SERRA ZAMORANO, Andrés, “Morondanga”
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1768?–XIX. Mecànic i artista. Sense cap mena d’estudis, fou un personatge polifacètic i artista d’enginy del qual se sap molt poc. Tenia una fàbrica de ceràmica a Corbera (1800), s’autotitulava professor de pintura (1821), pagava matrícula industrial sota l’epígraf de sabater (1834) i esculpia talles de fusta inspirades en escenes de la Passió de Jesucrist, com la


SUECA EN EL SEGLE XVIII
[Text extret del 2n capítol del llibre Llibres, fulls volants, pintures i escultures als domicilis suecans del segle XVIII. Sueca, ed. d'autor, 2021] El context socioeconòmic La vila de Sueca que Antonio José Cavanilles va visitar el 1793, i deixà plasmada dos anys després en el llibre Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia,[1] distava considerablement de la que, gairebé una centúria abans, veurien les
JUAN Y MICÓ, Antonio
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] L’Olleria, 1703–Sueca?,...
HERVÁS CATALÁ, Vicente
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Catarroja, s. XVII–Sueca, 1745....
FALCÓ LÓPEZ, Francisco Tomás
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 17/IX/1752–?. Prevere i...


CERRILLO Y DALP, Thomás
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca?, ?–Sueca?, entre...
CASTILLO Y SANZ, Athanasi
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, s. XVII–Gandia, 13/II/1759. Terratinent. De pare originari de Bellreguard, Pascual Castillo March, que pertanyia a una ambiciosa saga de comerciants-contrabandistes vinguts a la nostra població a la segona meitat del segle XVII, i de mare suecana, membre d’una adinerada família, Atanasio heretà a la mort del seu progenitor (1750), un patrimoni immoble de més de 5.60
BALDOVÍ Y CORBERÁ, Francisco Vicente
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1691–Xàtiva, 19/VII/1759. Advocat, polític i catedràtic. Descendia de dues poderoses famílies locals que durant la Guerra de Successió donaren suport al bàndol dels Borbons. Als vint anys es doctorà en Dret Civil i Canònic per la Universitat de València (1711), i prompte seria advocat dels Reials Consells. Fou alcalde primer de Sueca en les anualitats de 1723 i 172
ARTAL CEBOLLA, Ildefonsa, “la Beateta Artal”
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 23/I/1725–7/III/1758. Amb...
UNA "COMPANYIA DE MÚSICA" A LES ACABALLES DEL SEGLE XVIII, ORIGEN DE LA PRIMERA BANDA DE SUECA?
[Publicat al diari Levante-EMV , el 27 d’octubre e 2019] Desconeguem el nom, el repertori que interpretava, els espais on actuava, quan i per què ho feia o el que cobrava, si cobrava... També ignorem el nombre de músics, la seua formació, els instruments que tocaven o si anaven uniformats. Per no saber, no sabem si fou la primera agrupació musical constituïda formalment a Sueca, més enllà de la possible existència de col·lectius lligats a les activitats religioses o a la para
MOSSÉN FRANCISCO MESEGUER (RIOLA, 1736-SUECA, 1794), UN RETOR DE POBLE MÉS QUE SINGULAR [1]
[Publicat en el setmanari Suheca.com, el 15 de setembre de 2019] Fa uns quants dies, mentre donava una ullada als protocols notarials...
UNA EXPEDICIÓ A LA RECERCA DEL PERELLÓ (1760)[1]
[Publicat al diari Levante-EMV , el 28 de julio de 2019] El dia 10 de març de 1760, un grup de suecans eixiren de la vila a trenc d’alba cap a l’Albufera. Tenien com a objectiu localitzar la fita de pedra o perelló que constatava el nivell del llac. La intenció era comprovar si les aigües la sobrepassaven per complet, és a dir, si hi havia perellonada. En cas de ser així calia obrar en conseqüència i fer complir la popular dita “fita coberta, gola oberta”. Unes dècades abans
LA BENEDICCIÓ DE L'ERMITA DE NOSTRA SENYORA DE L'ESPERANÇA (SUECA, 19 DE JULIOL DE 1770)
[Publicat en Fira i Festes. Sueca. Setembre 2018] Possiblement l’ermita sota l’advocació de Nostra Senyora de l’Esperança siga el lloc de...
EL GRAN PATRIMONI (I LA MALA FORTUNA) DE BERNARD LAPEYRE, COMERCIANT FRANCÉS ARRELAT A SUECA (ss. XVIII-XIX)
[Text publicat al setmanari Suheca.com, el 18 de maig de 2018] Tinc davant meu un gruixut lligall de documents. És el recull de protocols...
LA RELIGIOSITAT POPULAR SUECANA EN L'ANY 1777
[Text publicat al setmanari Suheca.com , els dies 29 d’octubre i 5 de novembre de 2017] Estem en un dia inconcret del mes d’octubre de 1770. A l’Ajuntament de Sueca, l’igual que en altres poblacions de la jurisdicció de la província de València, es rep una ordre del comte d’Aranda, president del Reial i Suprem Consell de Castella, màxima manifestació del poder borbònic implantat a les terres valencianes des que es promulgara el Decret de Nova Planta de 1707. L’ordre està dat
LES PROPIETATS DEL COMTE DE FERNÁN-NÚÑEZ A SUECA EN L'ANY 1777
[Text publicat al setmanari Suheca.com, els dies 15 i 22 d’octubre de 2017] Afavorits per l’interés de la Corona de dificultar la tinença...
PRÀCTICA CRIMINAL, DE TOMÁS CERRILLO
[Publicat en el setmanari Sueca, el 22 de maig de 2016] “¿Qui ens ha fet creure que coneixem la nostra història? ¡Que il·lusos som!”....
bottom of page