DICCIONARI SUECÀ DE FRASES FETES I LOCUCIONS POPULARS [Tercera part: M-O]
[2a. edició. 2001]
Advertència: totes aquestes parèmies han estat recollides al vol en converses amb dones i homes de Sueca.
Explicació de les abreviatures
ARM.- D´Azorín i el país meu, d´Antoni Ródenas Marhuenda. València, 1973.
CMA.- El nostre refranyer, de Cristòfor Martí Adell. Tavernes Blanques, 1988. No inclou significats o equivalències.
CMB.- “Locucions i frases fetes de L´Alcúdia de Crespins”, de Carme Miedes Belda. Article publicat al Llibre de festes de L´Alcúdia de Crespins, a l´any 1989.
DCVB.- Diccionari català-valencià-balear, de mossén Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll. Palma de Mallorca, edició de l´any 1983.
DL.- Diccionari de locucions, de Joana Martí i Joan Raspall. Barcelona, 1995. Ed. ampliada de la primera part de DLFF.
DLFF.- Diccionari de locucions i frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí. 3ª edició. Barcelona, 1986.
EA.-Refraner valenciá, d´Estanislau Alberola. València, 1928. Inclou molts pocs significats.
EMB.- Refranyer en llengua valenciana, d´Emili Miedes Bisbal. València, 1986. No inclou significats o equivalències.
EAMP.- Sava vella, d´Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual. Pedreguer, 1994.
ESE.- Refranyer de la Ribera, d´Eduard Soleriestruch. València, 1980. No inclou significats.
JA.-Costumari català, el curs de l´any, de Joan Amades. Barcelona, edició de l´any 1982.
JEM.-Diccionario valenciano-castellano, de José Escrig y Martínez. 3ª edició corregida i augmentada per Constantí Llombart. València, 1887.
JMG.-Tipos, modismes y coses rares y curioses de la tèrra del Gè, de Joaquín Martí Gadea. València, 1906.
MSG.- Els pobles valencians parlen els uns dels altres, vol. III, de Manuel Sanchis Guarner. València, edició de l´any 1982.
RC.- Refranyer català, de Joan Amades. Barcelona, 1989.
SF.- Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés. Barcelona, 1992-94. En període de publicació, només s´han pogut consultar els tres primers toms.
M
La mare que va!
Expressió que significa desànim.
—EAMP—
Massa me´n dónes!
Exclamació que es diu a la persona molesta, que incòrdia, perquè deixe de fer-ho.
—EA-SF-EMB—
Matar dos pardals d'un tir
Obtenir dos resultats positius amb una sola acció.
—DCVB-CMA-EMB-JEM-EA—
Matar el cuc
Segons DCVB, DLFF, i JEM significa prendre un refrigeri abans de l'hora d'esmorzar, però ací equival a ocupar el temps d'oci en una afició, distraure's.
—EA-SF-RC—
Matar-se a bacs
Desesperar-se per haver patit una contrarietat.
Memòria o cames!
Ho diem després d'haver oblidat una cosa i hem de tornar a per ella.
—EMB—
Menjar a mos redó ( o a dos queixos)
Menjar a grans mossos.
—DCVB-EA-EMB-EAMP-EA—
Menjar hores
Es diu a la persona que pregunta l´hora moltes vegades en un curt espai de temps.
Menjar (algú) més pels ulls que per la boca
Despertar-se l'apetit d'allò que es veu més per la presentació que per la substància que té.
—DCVB-EMB—
Menjar més que una revolta de riu
Menjar molt.
—CMB-CMA-EMB-EA—
Més clar, aigua!
Frase que es diu quan no hi ha dubte d´una cosa, o quan una idea queda expressada molt clarament.
—JEM-SF—
Mirar contra el govern
Es diu d'aquell qui té un ull desviat.
—DCVB-DLFF-CMA-EMB—
Mirar fito fito
No apartar els ulls d'una persona o cosa.
Al DCVB apareix "Mirar de fit a fit", no utilitzat a Sueca.
Mirar-se com els fesols de careta
Tenir aversió una persona a una altra.
—ESE—
Aclarix el DCVB que aquesta locució es diu "perquè els fesols tenen l'ullet o cara que forma concavitat, de manera que sempre solen quedar d'esquena un respecte de l'altre, sense donar-se la cara mai".
Mocar-se amb la mànega
Ser curt d'enteniment.
—DCVB-KMG-EMB-EAMP-EA—
Morir com un gos
Morir sense rebre l'ajuda de ningú.
—EMB-EA—
El DCVB diu que significa haver-se mort sense haver rebut els Sagraments.
Mossegar-se la llengua
Esforçar-se per callar allò que es pensa, per discreció, per no ofendre.
—JEM-EA-DCVB-DLFF—
Mudar l'aigua al canari
Orinar.
—DCVB-JMG-EMB-SF-EA—
Mut i callosa!
Expressió utilitzada per a imposar silenci.
—DCVB-EA—
N
Ni gens ni miqueta
Ni el més mínim.
—DCVB-JEM—
No aforrar-se-les amb negú
No tenir respectes humans.
Consta al DCVB, on es diu que ha estat recollida a Sueca.
No alçar el cap
No recuperar-se d´un fet negatiu.
—JEM-SF-DCVB—
No anar ni cara a l'aire
Es diu tant de la situació econòmica com de l'estat físic d'algú, quan no li van les voses bé.
—CMA—
No arribar a calfar la cadira
Seure poc de temps.
—EMB-EA—
No arribar a la sola de la sabata (algú)
Ser-li molt inferior.
—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA—
No arribar (una cosa) a rams de beneir
No arribar a bon fi.
—DCVB-CMA-JEM-EA—
No arribar la sang al riu
Es diu d'una baralla o incident que sembla molt greu però que no portarà conseqüències tràgiques.
—DCVB-CMA—
JMG explica d'on ve la frase: "Diu qu'eren dos germáns que s'en anaren á peixcar á un rihuet, emportantse pera l'almorçar una caçoleta de sanch fregida en ceba. La ú anava duent els aparells de la peixca, y l'atre seguía darrere en la caçoleta de la sanch. Este s'entretenia p'el camí ficant els dits en la caçoleta y mentjanse la sanch en lo major disimulo. Ho va vore el de davant, y del tot incomodát reprengué al seu germá, dientli: A eixe pas no aplegará la sanch al riu".
No caure (a algú) la casa damunt
Es diu de qui no és mai a casa.
—EMB-JEM-EA—
No deixar (a algú) cera en les orelles
Explotar-lo, traure'n tot el profit possible.
—DCVB-EMB-EA—
No deixar estaca en paret
Endur-s'ho tot, destruir-ho.
—JEM-CMA-EMB-EA—
Al DCVB apareix "no deixar ni un clau en la paret".
No deixar ficar basa
No deixar que ningú participe.
—JEM-EA-SF-EMB—
No donar coll
No donar abast.
—EMB-JEM—
No eixir de la terra de Bernat
Es diu de la persona poc espavilada, no gens desperta. Ser molt jove.
No enterar-se de la pel·lícula
Ignorar la part principal d'un assumpte.
No estar catòlic
No trobar-se bé.
—DCVB-DLFF-JEM-EA-SF—
No estar (algú) per a trots
No poder resistir determinats esforços.
—EA-DCVB—
No fer un brot
No fer gens de feina.
—DCVB-JEM-CMA-EA-SF—
No gosar dir aquesta boca es meua
No fer cap comentari sobre alguna qüestió delicada.
—JEM-SF-DCVB—
No haver eixit de l'ou
Ser molt jove, no tenir experiència.
—DCVB-EA—
No haver més moros que matar
No quedar cap qüestió pendent.
No haver ni rei ni roc
No existir autoritat, anar tot malament.
—DLFF-JEM—
D'acord amb el DCVB, fa referència al rei i al roc o torre del joc d'escacs.
No haver vist el món per un forat
No tenir experiència.
—DCVB-DLFF-JEM-EMB-EA—
No haver-ne vist mai de més grosses
Trobar-se en una situació molt positiva sense voler-ho, sense estar preparat.
—JEM-EA-EMB—
No haver vist mai culs en finestra
Es diu de qui se sorprén de tot.
No hi ha mans!
Expressió que equival a “És impossible!”.
—EA-EMB—
No menjar per no cagar
Ser extremadament avar.
—DCVB-DLFF-EMB-EA-SF—
No menjar-se un torrat
Veure's frustrades les esperances que es tenien, generalment en qüestions sexuals. No aconseguir allò que es pretén.
No mirar pèl
No tenir escrúpols.
—CMA—
No moure pols ni remolí
Obrar pacíficament, quietament. Passar desapercebut.
—DCVB-CMA-JEM-EMB-EA—
No parar en torreta
Estar sempre en moviment, viatjant.
—EMB-EA—
El DCVB relata que “l´origen d´aquesta frase és el fet dels coloms que, llançats a volar pels colomaires, a vegades fan tota la volada sense posar-se a cap torreta ni teulada”.
No pegar-ne ni una en el clau
No encertar mai.
—DCVB-EMB-JEM-EA—
No pensar en Santa Bàrbara sinó quan trona
Es diu de les persones ingrates que s´obliden dels qui els han ajudat en greus situacions.
—EA-SF-JEM-CMA-DCVB—
Santa Bàrbara celebra festa cada 4 de desembre, i és advocada contra els llamps i els efectes de les descàrregues elèctriques i atmosfèriques. Al Costumari català, de Joan Amades, s´explica l´extrema dificultat que la va posar Déu Nostre Senyor quan, en voler premiar les seues virtuts de santa, “li va preguntar què preferia més, si el govern de les dones o el de la tempesta. La santa, sense pensar-s´hi un moment, digué que es veia capaç de dominar el llamp i el tro, però que ni s´atrevia a provar-ho amb les dones”.
No poder donar coll (a una cosa)
No tenir suficient capacitat per a atendre-la.
—JEM-EA-SF-EMB-DCVB—
No poder vore (a algú) ni pintat en màscara
Tenir-li antipatia.
—EA-EAMP-EMB—
No saber a quin sant encomanar-se
Estar perplex, no saber què fer.
—DCVB—
No saber de la missa la meitat
Ignorar la part principal d'un assumpte.
—DCVB-DLFF-JEM-CMA-EMB-EA—
No saber el què és pa de dolor
No conéixer els dolors i misèries de la vida.
—JEM-EA—
No saber on tenen la mà dreta
Estar desorientats, ser molt ignorants.
—DCVB-CMA-JEM-EA—
No saber quina porta tocar
No saber a qui recórrer.
—DLFF-EMB—
No saber traure's la pasta dels dits
No saber fer alguna cosa, no acabar de solucionar una qüestió.
—DCVB-EMB—
No saber un brot
No saber res.
—DCVB—
No ser carn ni peix
No definir-se.
—JEM-EA-SF-DCVB—
No ser res de l´altre món (o dijous)
Ser d´allò més normal.
—SF-EMB-DCVB-DLFF—
No ser sant de la devoció (d'algú)
No ser-li simpàtic.
—DCVB-CMA—
No ser xixa ni “llimonà”
Ser ambigu.
—EA—
No tindre amarga la fel
Ser molt benèvol, no tenir cap mal sentiment.
—DCVB-JMG-JEM-EA—
No tindre cervell ni lloc per a ell
Es diu de la persona de poc enteniment, que no reflexiona mai.
—CMA—
No tindre cucs que aranyar
Estar desocupat.
No tindre fus ni filosa
Estar ociós, no tenir res a fer.
—DCVB-JEM—
El fus i la filosa són dos instruments utilitzats per a filar.
No tindre-les totes
Estar intranquil.
—DCVB-JEM-EA—
No tindre llustre
Es diu d'aquell que està flac, prim.
No tindre (una cosa) ni cap ni peus
No tenir sentit, ser una cosa absurda.
—DCVB-CMA-JEM-SF—
No tindre ningun cul que arrapar
Estar desocupat.
No tindre ofici ni benefici
No tenir una manera fixa de guanyar-se la vida.
—DCVB-EMB-JEM-EA—
No tindre on deixar-se caure mort
No tenir res, ser molt pobre.
—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA-EAMP—
No tindre pèls en la llengua
Parlar sense subterfugis.
—DCVB-DLFF-CMA-EMB-JEM—
No tindre prou mans
No donar abast.
—DCVB-DLFF-EA—
No tindre trellat ni substància
Es diu d'algú que té poc enteniment.
No tindre tretze ni catorze
Ser una persona informal.
—DCVB-JEM-CMA-EA—
No tindre un clau
No tenir res, ser molt pobre.
—DCVB-DLFF-CMA-SF-EA-RC—
No tocar bola
Es diu d´aquell que és poc hàbil en els negocis, en l´amor, en el joc, etc.
—SF—
No traure la lloca del regat
No ser capaç ni de fer les coses més fàcils.
—DCVB-JMG—
No traure res a “descarregaor”
No aclarir res, no traure profit.
—EA-EMB-DLFF—
No vore'n tres dalt d'un burro
No veure's gens.
—EMB-EA—
Nugar (o lligar) els gossos amb llonganisses
Gaudir de gran abundància i benestar.
—DCVB-DLFF-CMA—
Nyas, coca! (o cacau!)
Exclamació que es diu quan es té un contratemps o un fet sorpresiu.
O
Ofegar-se en un got d'aigua
Deixar-se véncer per xicotetes dificultats.
—DCVB-DLFF-CMA-EMB—
Oir campanes i no saber a on
Saber una cosa a mitges, tenir-ne una notícia vaga.
—DCVB-EMB-JEM-SF-EA—
Oli en un gresol!
Exclamació que significa ser adequat, eficaç.
—EAMP—