top of page

DICCIONARI SUECÀ DE FRASES FETES I LOCUCIONS POPULARS [Segona part: E-L]

hace 6 días
15 min de lectura

Actualizado: hace 5 días

[2a. edició. 2001]


Advertència: totes aquestes parèmies han estat recollides al vol en converses amb dones i homes de Sueca.

 

EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES

ARM.- D´Azorín i el país meu, d´Antoni Ródenas Marhuenda. València, 1973.


CMA.- El nostre refranyer, de Cristòfor Martí Adell. Tavernes Blanques, 1988. No inclou significats o equivalències.


CMB.- “Locucions i frases fetes de L´Alcúdia de Crespins”, de Carme Miedes Belda. Article publicat al Llibre de festes de L´Alcúdia de Crespins, a l´any 1989.


DCVB.- Diccionari català-valencià-balear, de mossén Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll. Palma de Mallorca, edició de l´any 1983.


DL.- Diccionari de locucions, de Joana Martí i Joan Raspall. Barcelona, 1995. Ed. ampliada de la primera part de DLFF.


DLFF.- Diccionari de locucions i frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí. 3ª edició. Barcelona, 1986.


EA.-Refraner valenciá, d´Estanislau Alberola. València, 1928. Inclou molts pocs significats.


EMB.- Refranyer en llengua valenciana, d´Emili Miedes Bisbal. València, 1986. No inclou significats o equivalències.


EAMP.- Sava vella, d´Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual. Pedreguer, 1994.


ESE.- Refranyer de la Ribera, d´Eduard Soleriestruch. València, 1980. No inclou significats.


JA.-Costumari català, el curs de l´any, de Joan Amades. Barcelona, edició de l´any 1982.


JEM.-Diccionario valenciano-castellano, de José Escrig y Martínez. 3ª edició corregida i augmentada per Constantí Llombart. València, 1887.


JMG.-Tipos, modismes y coses rares y curioses de la tèrra del Gè, de Joaquín Martí Gadea. València, 1906.


MSG.- Els pobles valencians parlen els uns dels altres, vol. III, de Manuel Sanchis Guarner. València, edició de l'any 1982.


RC.- Refranyer català, de Joan Amades. Barcelona, 1989.


SF.- Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés. Barcelona, 1992-94. En període de publicació, només s´han pogut consultar els tres primers toms.



E

Ei, fotre!

Exclamació utilitzada per expressar sorpresa, admiració, entusiasme, etc.


Eixir cap per mans

Venir just, no sobrar res.

—DCVB-EA-SF—


Eixir de baix la tela

Eixir d'una situació molt compromesa.


Eixir (a algú) el tir per la culata

Resultar una cosa al revés de com s'esperava.

—DCVB-DLFF-CMA-JEM-EA—


Eixir els comptes torts

Donar un mal resultat que no s'esperava.

—DCVB-EA—


Eixir (a algú) la Mare de Déu

Esdevenir-li una gran sort.

—DCVB—


Eixir per cames

Anar-se´n amb gran pressa.


Eixir (o anar) per les travesses (o peteneres)

Es diu en adornar-se'n que algú intenta desviar l'atenció d'un fet, per interés.


Eixir-se´n de mare

Sobrepassar allò acostumat.

—JEM-EAMP-DLFF—


Els collons de Mamonroc! (o Montgó, o Mongol)

Es diu com a resposta quan algú parla d'alguna cosa que sembla incerta, com a volent dir "No m'ho crec".

Sols l'he pogut trobar ressenyada a l'article de CMB amb l'accepció "mongol".


Empinar el colze

Beure molt.

—JEM-EA-DCVB—


En alerta que ho faces!

Advertència que amenaça, intimidatòria.


En diners, torrons!

Significa que amb diners tot es pot aconseguir.

—DCVB-CMB—


En un tres i no res...

En un moment, a l´instant.

—JEM-EA-DCVB-DLFF—


Encendre´s en foc i flama (algú)

Enutjar-se.

—EA—


Encendre's la sang

Remoure's intensament una passió, sobretot d'ira o d'amor.

—DCVB-DLFF—


Enganyar al sol de migdia

Es diu de la persona molt mentidera.

—EA-EMB—

 

Entendre cistelles per llanternes

Confondre´s.

   

Entrar de carxot

Entrar gratuïtament.


Entrar en la ferratja

Es diu de la persona que es fica on no caldria.

—EA—


Entrar sense tocar vores

Entrar sense cap impediment.


Enviar (a algú) a fer punyetes (o a fer la mà, o a fer nyanyeres, o a la quinta punyeta)

Enviar-lo de mala manera, despatxar-lo.

—DCVB-CMB-EA-EMB—

I u, quan l'envien a fer la mà, ha de contestar: "A fer la mà se'n van tres: tu, ton pare i un francés". El que passe a partir d'ací és imprevisible.


Enviar (a algú) a pastar fang 

Despedir-lo despectivament.

—DCVB-CMB-EMB-EA—


Enviar (a algú) al blavet de la mar

Té el mateix significat que l'anterior.

—EMB—


Escampar el poll

Anar-se'n.


Escarotar-se el galliner

Torbar la tranquil.litat.

—JEM-EA-DCVB—


Esmunyir-se com les anguiles

Ser escorredís.

—EA-DCVB-DLFF—


Espolsar-se les puces

Alliberar-se de les molèsties, preocupacions o responsabilitats.

    —DCVB-CMA-EA—


Estar (o deixar, o quedar) a la lluna de València

Estar despistat. Frustar-se un desig o una esperança.

—DCVB-DLFF-ESE-CMA-EMB-EA-RC—

Fa referència a quan, en pondre's el sol, es tancaven les portes de la ciutat de València, i els que arribaven tard havien de passar la nit fora de les muralles, pernoctant, segons detalla JEM, en una placeta amb arbres i còmodes seients de pedra que hi havia a la davallada del Pont del Real.

JMG ho interpreta d'una altra manera. Diu que la frase es fonamenta en una tragèdia ocorreguda a la costa de València, a principi del segle XVII, quan un grup de moriscos expulsats que estaven ja tres dies i tres nits esperant embarcar per ser transportats a l'Àfrica, desaprensius, que volien furtar les seues pobres pertinences. Per això, diuen, és de mal auguri quedar-se a la lluna de València.


Estar a punt de pujar la botja

Es diu d'algú que està morint-se.

Qui entén de cucs, sap que els de seda pugen a la botja o enramada pet tal de filar el capoll i tancar-se dins d'ell, a mode de nínxol.


Estar al cap del carrer

Estar enterat d´una qüestió o haver comprés una circumstància.

—EMB-JEM-DCVB—


Estar (o anar) amb el mos a la boca (o gola)

Tot just d'acabar de menjar.

—DCVB-JEM—


Estar amb la pell i els ossos

Estar extremadament flac.

—DCVB-EMB-JEM—


Estar amb l'ai al cor

Estar molt intranquil.

—DCVB-SF—


Estar amb l'aigua al coll

Trobar-se en situació desesperada, estar molt apurat.

—DCVB-DLFF-CMA-JEM—


Estar apanyat (o aviat)

Aquesta expressió es diu quan una situació és contrària, o quan algú ha fet una mala passada.

—DCVB-CMB—


Estar baldat

Es diu quan els membres del cos els falta movilitat o lleugeresa, per efecte de cops violents, per haver dormit malament, o després d'haver fet un esforç considerable.

—DCVB-CMB—


Estar (o anar) cagat de por

Estar molt espantat, atemoritzat.

—JEM—


Estar com a figues en cofins

Estar molt estrets en un lloc.

—DCVB-JEM-EA—

El cofí és un cabàs d'espart.


Estar com gat i gos

Estar en discòrdia, en enemistat permanent.

—DCVB-DLFF-JEM-EMG-EA—


Estar com la neu

Estar molt gelat.

—EAMP—


Estar (o anar) com la pera en el tabac

Estar de la millor manera, exquisitament.

—DCVB-JEM-CMA-EMB-EA—


Estar com la Xata

Estar mig boig.

—CMA—


Estar com l´oratge

Estar desorientat, descentrat.

—CMA—


Estar com una bassa d'oli

  Estar tranquil, quiet, calmat.

—DCVB-CMB-EMB-SF—


Estar com una gàbia

No tenir enteniment, estar boig.

—DCVB-CMB-JEM—


Estar com una regadora

Actuar de forma poc lògica, anormal.

—DCVB-DLFF—


Estar com una xota

Ser una persona irresponsable, que desvaria.

—CMB—


Estar contrapuntats

Es diu quan alguns es barrallen.

—JEM-EA-DCVB—


Estar de canyar

Estar boig.


Estar (o anar) de gom a gom

Completament ple.

—DCVB-EMB-JEM-EA—


Estar de mala gaita

Estar malhumorat. Tenir mal geni.

—EAMP-JEM-DCVB—


Estar de mala llet

Tenir mal geni o mala intenció.

—DCVB-DLFF-CMA—


Estar de mala veta

Tenir mal geni.


Estar de morros

Estar barallats.

—CMA-EMB—


Estar de volta i mitja

Es diu de la persona que està molt enutjada.


Estar deixat de la mà de Déu

Obrar molt desencertadament. Estar abandonat.

—EMB-DCVB-JEM-EA—


Estar desmadeixat (algú)

Estar molt cansat.


Estar dins de la pell (d'algú)

Equival a dir "si jo estiguera en el teu cas...".

—DCVB—


Estar en Bàbia

Ser molt innocent, estar distret.

—SF-EA-JEM-CMB—

Crec que Bàbia és una comarca de la província de León sense altres mèrits dignes de subratllar.


Estar en el món perquè hi haja de tot

Es diu de la persona ximple.

—JMG-CMA-EMB-EA—


Estar (algú) en la figuereta

Estar distret.

—DCVB-EMB-EA—


Estar en Liorna

Estar molt lluny.

—EAMP—

Ciutat portuària italiana de la regió de la Toscana, Liorna (Livorno en italià) es va contruir sobre marenys fa més de 750 anys.


Estar a punt de solfa

Estar preparat.

—JEM-EA-DCVB—


Estar en punxes

Estar preocupat, nerviós, inquiet.

—JEM-CMA—


Estar enfigat

Es diu de l´home que es deixa dominar per una dona. Tenir poc de caràcter.

—EAMP— 


Estar entre la pell i l´os

Estar molt prim, demacrat.

—EA-EMB-JEM-DCVB—


Estar entre l'espasa i la paret

Estar en un dilema.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM—


Estar fet merda

Estar cansat, desmoralitzat.


Estar fet pols

Si es refereix a persones, estar cansat o desmoralitzat; i si fa menció a coses, significa estar desfet, trencat.


Estar fet un allioli

Estar nerviós, temorós.

—EMB—


Estar fet un bou

Estar furiós, molt enutjat.

—EAMP-EMB—


Estar fet un drap

Estar cansat, malalt, desmoralitzat.

—JEM—

Estar fet un encisam

Estar dèbil, mancat de força, malaltús.

—ESE—


Estar fet un Sant Llàtzer

Tenir un aspecte deplorable.

—DLFF-CMA-EA-EAMP—

Les raons de l'expressió són molt clares. "Sant Llàtzer era mesell i ple de nafres —diu Joan Amades al Costumari Català—, que gairebé no el deixaven caminar; va arribar, mig mort, fins a Barcelona, i, en ésser al Pedró, va caure a terra extenuat i sense delit per a aixecar-se. Un gos va compadir-se d'ell, mentre que la gent en fugia per no d'encomanar-se el mal. El gos li va llepar les nafres, fins arribar a guarir-lo. El sant, agraït, va fundar allí mateix un hospital per a mesells sota la seua advocació, i el mateix va tenir cura dels malalts i de guarir-los. I mai més, en tota la seua vida, no va separar-se del gos que li va ésser la salvació".


Estar fet un bajoca

Ho diguem referint-nos a aquelles persones amb poc de caràcter.

—ESE—


Estar fet una coca

Estar desmoralitzat

—EAMP—


Estar fet una figa

Estar fluix, mancat d'energia.

—ESE—


Estar fins més damunt de la coroneta

Estar molt cansat o enutjat d'una persona o cosa.

—DCVB-JEM-EA-EAMP—


Estar fresc com una rosa

Estar ben conservat. També es diu de la persona descansada, relaxada.

—DCVB-CMA—


Estar gàbia

Estar boig.

—EA-DCVB—


Estar grillat

Estar mig boig, no tenir trellat.

—DLFF-CMB—


Estar in albis

Ignorar. Anar despistat.

—DLFF-EA—

L'expressió llatina "in albis" vol dir en blanc.


Estar lligat de peus i mans

Estar privat de llibertat per a fer alguna cosa.

—DCVB-EMB—


Estar mata'm o et mataré

Estar dos persones enemistades.

—DCVB-EMB-EA—


Estar més agre (o fart, o més avorrit) que Mahoma de la "cansalà"

Estar cansat d'alguna cosa o actitud.

—CMB-EMB-EA-EAMP—


Estar més allà que ací

Estar mig mort, que agonitza.

—DCVB-CMA-EA-EAMP—


Estar (algú) més ample que llarg

Es diu de la persona que es manifesta molt satisfeta.

—JEM-EA—


Estar més arropit que un poll

Tenir fred.

—EMB-JEM-EA—


Estar més arruat que una pansa

Comparació que s'aplica a una persona o cosa molt arrugada.


Estar (o quedar) més blanc que la llet (o la paret)

Estar blanc, pàl·lid.

—DCVB-CMB-JEM-EA-SF—


Estar més bo que el pa

Es diu d'algú que té bona presència física.

—CMB—


Estar més bufat (o borratxo) que un cep

Estar molt embriagat.

—CMA-EMB-EA—


Estar més calent que Bala

Estar molt enfadat.


Estar més calent que el Tio de la Veta

Estar molt enutjat.

—CMA—


Estar més calent que un all

Ho diem després d'haver rebut una bona palissa.

—JEM—


Estar més cansat que un burro

Estar esgotat.

—CMB—


Estar més clar que l'aigua

Estar molt clar.

—DCVB-CMA-JEM—

Estar (o anar) més content que unes pasqües

Estar molt content.

—DCVB-DLFF-EAMP-SF—


Estar més perdut que un garrofí en la mar

Estar desorientat.



Estar més eixut que la moixama

Comparança que s'aplica a la persona que està molt flaca.

—EMB-EA—


Estar més flac que un congre

Es diu d'algú que està extremadament prim.

Congre: peix teleosti comestible, famós per ser llarg i prim.


Estar més fosc que una gola de llop

Estar molt fosc.

—JEM-EA-EMB—


Estar més fotut que el gall de la Passió

Estar boig.

El Costumari Català de Joan Amades, quan parla de les representacions teatrals del misteri de la Passió, diu que "era corrent encarregar aquest cant (del gall) a algun ximplet o beneitó, que procurava lluir-se en la seua comesa, gairebé sempre de manera pintoresca i poc formal. La gent esperava el cant del gall per a fer-se un tip de riure. Diu la veu popular que el ‘gall’ de la Passió cantava amb el nas, i per a figurar la seua veu amb propietat, cal cantar amb accent nasal".


Estar més fresc que una rosa

Es diu d'algú ben conservat físicament, o també a aquell que no li afecten els contratemps.

Al DCVB i a l'article de CMB sols es recull el primer significat.


Estar més gelat que un poll

Sentir molt de fred.

—DCVB-CMB-EMB-EA—


Estar (algú) més grillat que una ceba

Estar boig.

—EA—


Estar més groc que el safrà

Estar molt groc.

—DCVB—


Estar més llisa que la paret

Es diu de la dona que té poc de pit.

—CMB—


Estar més marejat que un allioli

Es diu quan algú està marejat o té mal de cap.

—CMB-EMB—


Estar més moll que una figa

Estar molt fluix, malaltús.

—CMB—


Estar (o quedar) més net que Sant Paulí

No tenir res.


Estar (o quedar) més net que un card

Es diu d'algú que s'ha quedat sense res.


Estar més pelat que el cul d'una mona

Es diu d'una cosa sense pèl. També es diu d'aquell que no té res.

—CMA-EMB—


Estar més perdut que Carracuca

Anar despistat.

—EMB-EA—


Estar més roig que un titot

Es diu de la persona molt acalorada, o que, per vergonya, està ruboritzada.

—CMB-EMB—


Estar més roig que la magrana

Estar molt roig.

—ESE-EMB—


Estar més "serio" que un cocot

Estar molt seriós.

El cocot és una empanada de peix, i la comparança s'aplica perquè la forma de mitja lluna que té, amb les dos puntes cap avall, es sembla a la boca que fa una persona d'aspecte seriós.


Estar més "serio" que un gos quan caga

Estar molt seriós.

—DCVB—


Estar més sord que una tàpia (o una rella)

Es diu d'una persona molt sorda.

—DCVB-CMB-JEM-EMB-EAMP-EA—


Estar (o anar) més "tieso" que un orgue (o un card)

Es diu de la persona que va o està rígida.

—CMB-CMA—


Estar (algú) mes verd que una ceba

Estar molt lluny de la maduresa.

—CMB-ESE—


Estar més vist que la Xarito (o Xelito)

Despectivament, es diu d'algú molt conegut pel seu caràcter.

—CMB—

"La Bella Chelito", Consuelo Portella Audet, era una famosa cantant de cupléts que nasqué a Cuba en 1886 i morí a Madrid en 1926. Es feu molt coneguda per la seua desvervonya i atreviment, interpretant, entre d'altres, la cançoneta d'una puça que li picava per tot arreu.


Estar més “xuplat” que la pipa d'un "indio"

Estar demacrat, prim.

—CMB—


Estar net (algú)

No tenir res.

—EA—


Estar passada pel cul de l'algutzir

Es diu de la dona que té mala fama. També es diu d'una cosa quan està molt palpada.

—EA—


Estar pensant en la mona de Pasqua

Estar molt distret.

—DCVB-CMB-EA—


Estar per a menjar sopetes

Es diu de la persona molt envellida.

—CMA—


Estar polític (amb algú)

Estar enemistat.

—EMB-EA—


Estar (o anar, o quedar) a quinze i ratlla i la pilota "encalà"

Estar amb la impossibilitat de prosseguir una cosa començada, per manca de mitjans.

—DCVB-EMB-JEM-EA—


Estar rovellat

Estar demacrat per no menjar o per una malaltia.


Estar tocat de l'ala

No tenir enteniment.

—DLFF-CMA-EMB-EA—

Segons JEM equival a tenir poca salut, però a Sueca sembla poc utilitzada.


Estar tòfol

Es diu de la persona curta d'enteniment.


Estar torrat

Estar decaigut, cansat.

—DLFF—


 Estar (algú) trencat de color

Tenir un color de cara que no és el normal.

—DCVB—


Estar xafat de la bacona (o bacora)

Estar mig boig, tenir poc enteniment.


Estar xinxa en poll

Estar enemistats, enfrontats.


Estirar la "pata"(algú)

Morir.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA—



F

Faltar sarpes

Fer-ho ràpidament. Estar llest.


Fer a banderes (una cosa)

Trencar-la.

—EA-EMB-DCVB—


Fer a burro barra (alguna cosa)

Actuar sense reflexió, fer les coses arreu.

—DCVB-CMB-EA—


Fer a la virulé (alguna cosa)

Actuar sense reflexió.

—DCVB-CMB—


Fer “arrancà” de rocí francés i “parà” de burro espanyol

Començar una activitat amb molta dedicació, i oblidar-se prompte d´aquesta.

—EA-DCVB—


Fer barata cançons (una cosa)

Fer-la gratuïtament, debades, sense traure profit.

—SF-EA—


Fer botiges

Es diu de la persona farfallosa.

—DCVB-JEM-JMG—


Fer cara de figa molla

Es diu de la persona que té semblant malaltús.

—EA-SF—


Fer coll de figa

Segons el DCVB i JEM significa morir-se, però ací, a Sueca, equival a tenir l'ànim decaigut, estar malaltús.

—ESE-CMA-EMB-EA—


Fer com Garí, que feu la casa i es quedà dins

Fer malament una faena.


Fer com qui no fa

Obrar astutament, amb poca lleialtat.

—EMB-EA-EAMP—


Fer com qui no sap

Aparentar que s'ignora una cosa.

—JEM—


Fer com qui  sent ploure

Fer-se el despistat.

—EAMP—


Fer de cos

Defecar.

—DCVB-DLFF-JEM—


Fer de dissabte

Fer neteja general.

—DLFF—

Al DCVB es diu que equival a acabar la faena en dia anterior a una festa, que no és exactament el significat que nosaltres li donem.


Fer eixir (a algú) els cabells verds

Produir penes o complicacions.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EAMP—


Fer el cudolet

Fer-se pesat algú.


Fer el cul ample (a algú)

Adular-lo.

—EMB—


Fer el cul com una tomaca (a algú)

Pegar-li fort al cul.

—EAMP-DCVB—


Fer el desfet (o el desmenjat)

Es diu de qui intenta no aparentar les seues emocions o sentiments per alguna persona o cosa.

—EA-EAMP—


Fer el gos tort

Obrar amb poca lleialtat.


Fer el porc

Comportar-se de manera grollera, deshonesta.

—DCVB—


Fer el “rendez-vous” (a algú)

Complimentar, atendre.

—EA—


Fer el sompo

Es diu de la persona que actua en doble intenció, que no diu allò que sap o coneix.

—EA—


Fer el tòfol

Fer el beneït, l´estúpid.

—SF-EMB-DCVB—


Fer (una cosa) en una mà

Fer-la fàcilment i ràpida.


Fer fredat

Donar por, horror.

—EA—


Fer fugina

Deixar d'assistir on calia anar. A Sueca sempre es diu referent a l'escola.

—JEM—


Fer goig

Ser agradable als ulls. Ser desitjable.

—DCVB-DLFF—


Fer la creu (a una cosa)

No voler saber-se´n de res.

—EA-DCVB-DLFF—


Fer la prova de l´ou

Examinar

—EA—


Fer l'agost

Fer bon negoci.

—DCVB-CMA-JEM—


Fer (algú) l'anada del fum

No tornar.

—SF—


Fer (algú) la col

Sorprendre amb un resultat contrari a allò que s'esperava o es desitjava.

—JMG-ESE-CMA-EMB-EA—

El DCVB diu que l'ha recollit a Sueca.


Fer la guitza (a algú)

Importunar-lo, contrariar-lo.

—DCVB-DLFF-JEM-EMB-EAMP-EA—


Fer (algú) la moixa

Ser hipòcrita, fingir bondat.

—DCVB-CMB—


Fer la punyeta (a algú)

Molestar-lo, importunar-lo.

—DCVB-DLFF-EMB—


Fer l´explicació de la falla

Donar explicacions.


Fer més hores que Cascorro

Dedicar moltes hores a un quefer.

—CMB—

Eloy Gonzalo García, l´heroi de Cascorro, conegué la fama paremiològica a la guerra de Cuba, en  guanyar a l'enemic natiu, a base de paciència, hores i una llauna de petroli, una posició estratègica en el lloc anomenat Cascorro. Tal com sol ocórrer en aquests casos, l´acte seria magnificat per la propaganda militar del moment per tal d´encoratjar la tropa. Hui té dedicada una estàtua al Rastro madrileny, que ningú no neteja.


Fer més mal que una pedregada (o un porc solt)

Ocasionar molts danys.

—DCVB-JEM-CMA-EMB-EAMP-EA—


Fer més por que una tronada

Es diu d'algú que és molt perillós, astut. També es diu dels infants inquiets.

—CMB-EMB—


Fer (algú) olor a gitano

Fer olor a fum.


Fer olor a tigre

Es diu quan una persona fa mala olor.


Fer orelletes

Desitjar una cosa.

El DCVB la recull però el significat que dóna la utilitzem poc a Sueca: alarmar-se, advertir un perill.


Fer parlar

Es diu de l´infant que no obeix, que no fa cas d´allò que li diuen..

—DCVB-DLFF-CMA—


Fer passar (a algú) les anacoretes

Fer-lo patir molt.

—EA—


Fer passar (a algú) per l´aro

Obligar-lo.

—EA—


Fer-se de malvoler

Es diu de la persona que no sap guanyar-se l´afecte d´altres. Enemistar-se.

—JEM-EAMP-EA-EMB—


Fer-se el desfet (o el desmenjat)

Es diu de qui intenta no aparentar les seues emocions o sentiments per alguna persona o cosa.

—EA-EAMP—


Fer-se la boca aigua

Sentir desig molt intens de menjar o beure una cosa molt agradable.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM—


Fer-se la pasta agra (a algú)

Fer tard.

—DCVB-JEM-EMB-EA—


Fer tramús

Ho solem dir a la persona que parla massa.

Fer ulls de borrego ofegat

Tenir els ulls inflats o molt eixits.

—EMB—


Fer un fred de mil dimonis

Fer un fred molt intens.


Fer un nuc al "rabo"

Considerar perduda una oportunitat o un objecte.

—DCVB-DLFF-CMA-JMG-JEM-EMB-EA-SF—


Fer un pont de plata

Facilitar a algú la superació de les dificultats que troba.

—DCVB-EMB-EA—


Fer un sol de justícia (o de Maria Santíssima, o que bada les penyes)

Fer un sol molt fort.

—EAMP-DCVB—


Fer una “figà”

Fer una cosa mal feta, equivocada.

—DCVB—


Fer una pastafangada

Fer un gran despropòsit.


Fer uns morros de pam

Estar molt enutjat.

—EA-EMB—


Fer vore (o vendre) (a algú) cistelles per llanternes

Enganyar.

—JEM-EA-SF—


Fer xixines (a algú)

Fer-ne tot el que es vol, abusar-ne.

—DCVB-DLFF—


Ficar (a algú) el braç dins la mànega

Escarmentar, castigar.

—DCVB-JMG-EMB-EA-SF—


Ficar (una cosa) entre cella i cella

Proposar-se una acció, obstinar-se.

—JEM-EA-SF-EMB-DCVB-DLFF—


Ficar la llengua al cul

Callar.


Filar prim

Considerar molt els detalls, fixar-se en tot, ser meticulós.

—DCVB-DLFF-JMG-JEM-CMA-EMB-EA—


Fora baix que va (o cau) “rípio”!

Expressió utilitzada per a fer vore a l´interlocutor que ha mentit o dit una idiotesa.

—EA—


Fugir de la crema

Esquivar o eludir un perill.

—EA-DLFF—

    

Fumar més que un carreter

Ser molt fumador.

Segons CMB, perquè els carreters sempre anaven fumant, per espantar les randelles. S'ha de reconéixer que aquest col·lectiu laboral no ha tingut mai bona "premsa": també podem escoltar coses com "Renegar més que un carreter", "Suar més que un carreter", o “Ser més mal parlat que un carreter”.



G

Garbellar l'aigua

Treballar en va, fer coses inútils.

—DLFF-ESE-CMA-SF—

El significat que apareix al DCVB, complimentar molt a algú, nosaltres no l'apliquem.


El gat amagat i el "rabo" fora!

Es diu parlant de qui vol portar una cosa en secret, però la deixa entreveure.

—DCVB—


Governar llengües (algú)

Ser motiu de crítica, escàndol.


Guanyar el jubileu

Amb ironia, es diu de qui reiteradament entra o ix d'un lloc, puja o baixa, etc., se suposa que per estar complint una promesa o tractant d'aconseguir la indulgència plenària papal.

—JEM—


Guapo, anem!

Expressió utilitzada davant una contrarietat.



H

Has sentit “pataes”?

Exclamació que equival a “No t´ho havia dit jo?”.

—EA—

 

Haver (o quedar) més dies que llonganisses

Ho diu aquell que espera poder venjar-se d'algú, o bé, deixa la faena per a fer-la més endavant.

—JMG-CMB-JEM-CMA-EMB-EA—


Haver-hi moros a la costa

Si hem de fer cas a JMG, "se diu molt esta espresió ó frase quant se parla en una reunió, y se nòta qu'entra en ella algun sugècte que mereix pòca confiança, advertint ú dels reuníts en veu baixa ó en senyes al qu'està parlant, que se guarde i tinga reserva en lo que diga; ve sense ducte de quant á la espulsió dels moríschs, en qu'esta còsta de mar estava sempre infestada d'ells, y tota precaució era pòca pera lliurar-se de les sehues pirateríes, puix á lo millor pillaven de sorpresa als nòstres, robantlos y matantlos en lo major descaro".

—JEM-EMB-RC—


Haver-hi roba estesa

Haver-hi present algú, sobretot innocents infants davant qui no convé parlar d'alguna cosa.

—DCVB-DLFF-CMA-EMB—


Haver un ball a mitjan cama

Ser un ball molt bulliciós.

—JMG—

Fa referència a la part del cos que ensenyaven les dones del “rabo tallat”, en els atrevits balls ejecutats en reunions més o menys privades.


Heretar fins la cendra del foguer

Heretar-ho tot.



J

Jo´l flic!

S'utilitza per expressar sorpressa, admiració, entusiasme, etc. En ocasions també s'acompanya per la forma intensiva —re—: “Jo´l reflic”.


Jo´l (o Jo´t) fot!

El seu significat és equivalent al de l'expressió anterior. També diguem “Jo´l refot”.

Yót-Fót és un personatge fictici, creat per Josep Bernat i Baldoví, que autoritza la impressió de l'obra El Virgo de Visanteta o el Alcalde de Favara, segons consta a la pàgina dedicada a la "sensura literaria y llisensia tipogràfica" inclosa al començament del sainet. No hem pogut trobar més referències.


Jugar a conconill

Obrar algú sense mostrar clarament les seues intencions.


Jugar a la taba

Fer una tasca inútil, ineficaç.

La taba és un joc infantil valencià, on s´utilitza un os de quatre cares, a mode de dau.



L

Llançar les campanes al vol

Estar alegre.

—EAMP-DLFF—

 

Llançar-se a perdre

Descompondre´s un menjar, fer-se viciosa una persona.

 

Llenya al bombo!

Exclamació que es diu en un moment de gran aldarull o soroll, i equival a dir “A vore qui pot més!”.

—EAMP—

 

Llevar (a algú) la paraula de la boca

Anticipar-se en parlar, dient allò que ell començava a dir.

—DCVB-EMB-JEM-EA—

Entradas recientes

Ver todo
bottom of page