top of page

DICCIONARI SUECÀ DE FRASES FETES I LOCUCIONS POPULARS [Cuarta part: P-R]

hace 6 días
9 min de lectura

[2a. edició. 2001]


Advertència: totes aquestes parèmies han estat recollides al vol en converses amb dones i homes de Sueca.


Explicació de les abreviatures

ARM.- D´Azorín i el país meu, d´Antoni Ródenas Marhuenda. València, 1973.


CMA.- El nostre refranyer, de Cristòfor Martí Adell. Tavernes Blanques, 1988. No inclou significats o equivalències.


CMB.- “Locucions i frases fetes de L´Alcúdia de Crespins”, de Carme Miedes Belda. Article publicat al Llibre de festes de L´Alcúdia de Crespins, a l´any 1989.


DCVB.- Diccionari català-valencià-balear, de mossén Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll. Palma de Mallorca, edició de l´any 1983.


DL.- Diccionari de locucions, de Joana Martí i Joan Raspall. Barcelona, 1995. Ed. ampliada de la primera part de DLFF.


DLFF.- Diccionari de locucions i frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí. 3ª edició. Barcelona, 1986.


EA.-Refraner valenciá, d´Estanislau Alberola. València, 1928. Inclou molts pocs significats.


EMB.- Refranyer en llengua valenciana, d´Emili Miedes Bisbal. València, 1986. No inclou significats o equivalències.


EAMP.- Sava vella, d´Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual. Pedreguer, 1994.


ESE.- Refranyer de la Ribera, d´Eduard Soleriestruch. València, 1980. No inclou significats.


JA.-Costumari català, el curs de l´any, de Joan Amades. Barcelona, edició de l´any 1982.


JEM.-Diccionario valenciano-castellano, de José Escrig y Martínez. 3ª edició corregida i augmentada per Constantí Llombart. València, 1887.


JMG.-Tipos, modismes y coses rares y curioses de la tèrra del Gè, de Joaquín Martí Gadea. València, 1906.


MSG.- Els pobles valencians parlen els uns dels altres, vol. III, de Manuel Sanchis Guarner. València, edició de l´any 1982.


RC.- Refranyer català, de Joan Amades. Barcelona, 1989.


SF.- Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés. Barcelona, 1992-94. En període de publicació, només s´han pogut consultar els tres primers toms.



P

Pagar el "pato"

Sofrir una pena immerescuda, suportar les conseqüències d'un fet desagradable.

—DCVB-JEM-EMB-SF-EA—


Pagar els justs pels pecadors

Expiar una falta comesa per un altre.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA—


Palpar la cara

Donar una bufetada,... o dos.

—EAMP-EA-EMB—


Parar la mà

Demanar almoina, gratificació.

—DCVB-DLFF-JEM—


Pare la burra, amic!

Quan en una conversa algú diu una cosa poc oportuna o que manca a la veritat, aquesta frase s'utilitza per tal de fer-lo callar, i aclarir-la tot seguit.

—EMB—


Paréixer, bé ho farem

Es diu del qui es creu amb capacitat per a fer una cosa, i és inútil total.


Paréixer bufanúvols

Ser home presumptuós.

—DCVB—


Paréixer el bobo de Còria

Ser curt d´enteniment.

—EA-SF-JEM—

És necessari recórrer als ceneixements de JMG: “Se refereix al ninòt que hiavia en lo rellonje d´aquella ciutat, á imitació del Papamoscas de Burgos y de la Bagasa d´Antella...”.


Paréixer fill de pare tendre, que cagant es descostellava

S'aplica a qui sempre està queixant-se.

—JMG—


Paréixer la beata Sus, que es tapa la cara i ensenya el parrús

Ser hipòcrita.

—EA-CMA—


Paréixer la "delicà" de Gandia

Ser excessivament delicat, gemecador per poca cosa.

—EA—

Segons expliquen JMG i el DCVB, aquesta locució té fonament en una desgràcia ocorreguda a Gandia, quan una xica fadrina, en eixir de la missa de la Seu, li caigué damunt el cap una fulla de rosa i la matà.

Els desmitificadors volen fer-nos creure que la fulla era de pedra, dels rosetons que decoren la porta de la Seu.

JEM canvia un poc els elements de la llegenda, situant l'acció a l'antic Palau dels Borja, i el que cau al cap de la xica és una flor de lis, però especifica que era de ferro colat. Un altre desmitificador. Llàstima.


Paréixer la mort i la passió

Es diu de qui no té energia ni caràcter.


Paréixer  la Roca Diablera

Es diu de la persona que va molt despentinada.

La Diablera és una de les nou roques de la tradicional processó del Corpus de València. Representa l'infern i per tant va acompanyada per dimonis que són els pecats capitals. Això sí, tots ells amb els cabells desgrenyats.


Paréixer (algú) l'òbila "encantà"

Estar distret.

L'òbila és un ocell de presa nocturn que habita pels murs i torres de les esglésies.


Paréixer Marta i Gregòria (o Gargòria)

Es diu de dos persones que sempre van juntes.

—JMG—


Paréixer Sant Roc i el gos

Es diu referint-se a dos persones que sempre van juntes, que no saben anar l'una sense l'altra.

—JA—


Paréixer un àngel "bobo"

Comparació que s'aplica a una persona molt innocent.

—JEM —

A la processó del Corpus no podien faltar els quatre evangelistes, i segons relata Mª Jesús Coves en el seu treball El Corpus de Valencia, aquest àngel “embobat” té a veure amb Sant Mateu. Diu el següent: “El poble, sempre en el sentit humoristic que el caracterisa, pronte trague malnom als apostols de l´Evangeli, i aixi, Sant Marc, representat pel lleo, fou batejat com “la Mula”, tal volta per l´aspecte de poca ferea que la representació del lleo tindria. San Lluc parla en la primera pagina de son evangeli del temple de l´Antiga Llei on es sacrificaven els bous. Era clarament “el Bou”, per al poble valencià. [...] Sant Mateu, representat per un angel, [...] fon nomenat “l´Angel Bobo””. Parlant de despropòsits, aquesta és la transcripció literal del text publicat per l´editorial Del Cenia al Segura en... 1987.


Paréixer (o semblar) un corral de vaques

Ser un lloc molt brut, desastrat, desorganitzat.

—DCVB-EMB-JEM-SF—


Paréixer un gall en garbera

Ser una persona molt arrogant.

—EMB-EA—

Fa referència, segons Antoni Ròdenas Marhuenda en el llibre D'Azorin i el país meu, a l'actitud desafiadora del gall pujat al capdamunt d'una garbera, per a no deixar que gallines ni pollastres s'acosten a picotejar les seues espigues.


Parlar amb la boca plena de sopes

Es diu de la persona que quan parla no se l´entén, per vocalització dificultosa.

—SF—


Parlar pels colzes

Parlar excessivament.

—DCVB-EMB-JEM-EA—


Parlar per no callar

Dir paraules vanes.

—EMB-EA—


Parlar-li boca i cul (a algú)

Ser molt xarrador.


¿Parle jo o passa un carro?

Ho diu qui està parlant i l´interlocutor no li presta atenció, no li fa cas.

—EA-SF-EMB-CMB—


Partir palletes

Enemistar-se, trencar les amistats.

—JMG-CMA-EMB-EA—


Passar de l'aire

Viure sense menjar.

—CMA-EMB-JEM-EA—


Passar la mà per la paret

Veure frustrades les esperances que es tenien.

—DCVB-JEM-EMB-EA—

Segons el DLFF significa no tenir diners, però aquest no l´hem emprat mai.


Passar la nit en blanc

Passar-la sense dormir.

—DCVB—

Segons el RC, té un origen cavalleresc. Diu així: “Quan un cavaller havia d´ésser armat, es passava sense dormir la nit anterior al dia de la cerimònia, vetllant les armes i el vestit amb una folgada túnica blanca, amb la qual es volia simbolitzar que el qui anaven a elevar a la jerarquia de cavaller no havia comès cap acció innoble i que les seves armes mai no havien estat posades al servei de cap causa injusta”.


Passar més fam que el gos de l'afilador 

Patir molta fam.


Passar més fam que garró (o que el garró)

Passar molta fam.

—CMB-CMA—


Passar més que Sant Amaro

Passar molts contratemps.

—EMB-SF-EA—


Passar pel cap

Acudir al pensament.

—DLFF—


Passar per baix cama (a algú)

Burlar-se hàbilment.

—SF-EMB—


Passar (algú) per la pedra

Obligar-lo a fer alguna cosa contra la seua voluntat.

—DCVB—


Passar pont i clot

Tenir moltes contrarietats, passar-ho malament.


Passar (a algú) un cas com un cabàs

Passar-li un cas sorprenent, extraordinari.

—EA—


Passar-ho de dolor.

Passar-ho molt malament.


Passar-se'n de la ratlla

Excedir-se, propassar-se.

—EAMP-DCVB-EMB-JEM-DLFF-EA—


Pegar en pedra

Trobar resistència. No aconseguir allò que es volia.

—DCVB-CMA-JEM—


Pegar voltes al "nano"

Es diu quan algú està meditant massa la possible solució d'un assumpte.

—CMA-EA—


Pegar una patada al formiguer

Pertorbar una reunió en comentar un assumpte ofensiu per a algú dels presents.


Pegar-la en "lo" tos

Enganyar o burlar a algú.


Penjar-la ben alta

Eixir amb èxit d´una qüestió.

—SF—


Pensar en la mona de Pasqua

Estar distret.

 —JEM-EA-DCVB—

     La mona és un típic pastís valencià, fet amb ous, sucre, farina, etc., que diu la tradició han d´obsequiar els padrins als seus fillols en l´esperada festivitat de Pasqua.


Per a dir pa i ou...

Es diu quan algú parla o escriu molt sense expressar a penes conceptes o idees. No ser concís.


Per damunt damunt...

Superficialment, més o menys.

—DCVB-DLFF-JEM—


Per un pèl de figa...

Per poc.


Perdre la paciència (algú)

Irritar-se.

—JEM-EAMP-DCVB-DLFF—


Perdre l´“oremus”

Perdre la racionalitat. Es diu també de la persona desconcertada.

—DCVB-DLFF—

Les persones complidores dels seus deures religiosos haurien de saber que “els oremus són els senyals -diu el RC- que hi ha en els missals per indicar la missa i el rés, i el lloc on s´indiquen les funcions pròpies del dia”.


Perdre la xaveta

Tonar-se boig.

—EA-DCVB-RC—


Picar sola

Anar-se'n corrent.

—DCVB-CMA-EMB-EA—


Pixar molt alt

Tenir moltes pretensions.

—DCVB-DLFF-CMA-EMB-SF-EA—


Pixar-se al llit

Alçar-se molt dematí.

—DCVB—


Plantar cara al sol de migdia

Oposar-se a qualsevol, per important que siga.

—EA-SF-EMB—


Ploure a cabassos

Ploure amb gran intensitat.

—JEM—


Ploure a cànters

Ploure molt.

—DCVB-JEM-CMA-EMB-EA—


Ploure a “ramasaes”

Ploure molt en poc de temps.



Ploure més que en Safra

Ploure molt.


Ploure sobre banyat

Patir un fet negatiu al poc d´haver-ne sofert un altre.


Pondre-li fins el gall

Es diu d'una persona amb molta sort.


Portar més merda que el pal d'un galliner

Estar brut.

—CMA-EMB—


Portar (o "tindre") més merda que un comú

Estar brut.


Posar en tall de raó

Fer comprendre al algú una situació.

—JEM-EA-EMB—


Posar oli en un gresol

Aplicar un remei molt ràpid i eficaç.

—DCVB-DLFF-EA—


Posar (a algú) una cosa al cap

Obstinar-se.

—JEM-EA-SF—


Posar tota la carn a l´olla

Es diu de qui s´arrisca molt, sense reserves.

—JEM-EA-SF-DCVB-DLFF—


Posar-se les botes

Obtenir gran benefici.

—JEM-EA-SF-EMB—


Predicar en el desert

Intentar inútilment aconsellar a algú. Parlar sense eficàcia.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM—


Prendre (a algú) pel tio de la "tisa"

Tenir-li molt poca consideració, no respectar-lo.


Pujar com les carabasseres

Pujar ràpidament.

—EA—


Pujar la sang al cap (a algú)

Irritar-se.

—EA-EAMP-DCVB-DLFF—


Pujar-se'n a la figuereta

Fer peticions massa elevades, desproporcionades.

—JMG—

El significat que li dóna JEM, perdre la serenitat, ací no s'empra.


Pujar-se'n per les parets

Estar enutjat, irritat, indignat.



Q

Quasi res porta el diari!

Exclamació  que expressa la gran importància que es dóna a una cosa que acaba d'anunciar-se.

—DCVB-JMG-EMB-EA—


¿Què li fa el "rabo" per a córrer?

Equival a dir: "Què té a veure una cosa amb l'altra?".

—DCVB-EA—


Quedar (o estar) a mitjan requesta

En general, significa quedar-se a la meitat d´una cosa. Els fartons només la diuen quan esperen menjar molt bé i no veuen complida l´expectativa.

—DCVB-JEM-EMB-EA—


Quedar (o estar) amb el cul pelat

Quedar arruïnat.


Quedar (o estar) amb la pell i l'os

Estar molt flac, demacrat.

—DCVB-JEM—


Quedar com la nóvia de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet

No arribar a fer una cosa quan ja estava tot a punt.

—DCVB-CMA-EMB-EA—


Quedar com la Xata

Fer el ridícul.

—CMA—


Quedar com si tal cosa

Es diu quan algú no s'immuta davant d'un fet greu o notícia important.

—DLFF—


Quedar de pedra

Sorprendre's en gran manera.

—DCVB-DLFF-CMA-JEM-EA—

Quedar (o estar) ert com un fus

Tenir molt de fred, estar gelat. En ocasions, també significa morir-se.

—EA—

En el Cementeri de Canta-Cucos, Josep Bernat i Baldoví va trobar dos epitafis en què apareixia aquesta frase:

   

             "Este pobre lechugino

           Sinse poder dir —Chesus—

           S'ha quedat ert com un fus".


i l'altre,

 

             "Ert per asi com un fus

           Va á redolons un poeta,

           Que per morir tan pobrus,

           No té encara fósa feta".

 

Quedar (o estar) fotut i arrimat al marge

Es diu del qui ha tingut un fracàs complet.

—DCVB-CMA—


Quedar lluent(algú)

Quedar-se sense res.

—EA—


Quedar (o estar) més ample que llarg

Es diu quan algú està molt satisfet.

—DCVB-JEM-EA—


Quedar més net que una patena

Quedar molt neta una cosa.

—JEM-EA-DCVB-DLFF—


Quedar (o estar) nuet i amb les mans en la butxaca

Quedar-se sense res.


Quedar (o estar) (algú) per a l'"arrastre"

Es diu de la persona cansada, desmoralitzada.

—CMA—


Quedar per vestir sants

Quedar fadrí, sense casar.

—EMB-EAMP-EA—

El DLFF diu que aquesta frase només s'aplica al sexe femení.

    “En època relativament moderna - diu Amades al RC, explicant l´origen d´aquesta frase -, s´introduí [a les esglésies] la novetat de fer o representar els sants per mitjà d´un maniquí de fusta amb diverses articulacions, ben caracteritzat de mans i cara, i era vestit amb roba natural. Aquesta roba era de temps en temps rentada i planxada, com també reformada i millorada, segons el gust de l´època. Aquesta feina era patrimoni especial de les pabordesses o priores de la imatge; podia sols exercir-la una dona fadrina, immaculada de tot pecat. Com que el càrrec era tingut en gran honor, la persona que l´ostentava el conservava durant llargs anys i s´hi feia vella encara que li hagués estat confiat a la joventut”.


Quedar (a algú) poques "tallaes" de cabell

Es diu de la persona que té pròxima la mort.

—EMB-EAMP-EA—


Quedar-se mirant el cel

Quedar-se sense res.

     —EA-SF—


¿Qui s'ha penjat?

Exclamació que es diu quan es veu fer a algú una cosa xocant o rara, en senyal que s'estranya molt que l'haja feta o dita.

—JMG-EA—


Qui t´ha vist i qui et veu, mateta de fenoll!

Equival a dir: Quina diferència!

—EA-DL—   



R

Rebotona cacauera!

Expressió que s'utilitza davant d'un fet sorpresiu, xocant, etc.


Refotre niu!

Expressió grossera que indica sorpresa, disgust, etc. Al DCVB sols es recull “Refotre!”.


Refregar pels nassos

Retraure a algú un fet ofensiu o una acció desafortunada.

—EA-EAMP—


Reguitza món!

Expressa sorpresa, fàstic, molèstia, etc.


Rematar garbes

Finalitzar una tasca.


Revolicar-se els budells (a algú)

Quedar sorprés per una notícia molt negativa.




Entradas recientes

Ver todo
bottom of page