DICCIONARI SUECÀ DE FRASES FETES I LOCUCIONS POPULARS [Cinquena part i última: S-X]
[2a. edició. 2001]
Advertència: totes aquestes parèmies han estat recollides al vol en converses amb dones i homes de Sueca.
Explicació de les abreviatures
ARM.- D´Azorín i el país meu, d´Antoni Ródenas Marhuenda. València, 1973.
CMA.- El nostre refranyer, de Cristòfor Martí Adell. Tavernes Blanques, 1988. No inclou significats o equivalències.
CMB.- “Locucions i frases fetes de L´Alcúdia de Crespins”, de Carme Miedes Belda. Article publicat al Llibre de festes de L´Alcúdia de Crespins, a l´any 1989.
DCVB.- Diccionari català-valencià-balear, de mossén Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll. Palma de Mallorca, edició de l´any 1983.
DL.- Diccionari de locucions, de Joana Martí i Joan Raspall. Barcelona, 1995. Ed. ampliada de la primera part de DLFF.
DLFF.- Diccionari de locucions i frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí. 3ª edició. Barcelona, 1986.
EA.-Refraner valenciá, d´Estanislau Alberola. València, 1928. Inclou molts pocs significats.
EMB.- Refranyer en llengua valenciana, d´Emili Miedes Bisbal. València, 1986. No inclou significats o equivalències.
EAMP.- Sava vella, d´Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual. Pedreguer, 1994.
ESE.- Refranyer de la Ribera, d´Eduard Soleriestruch. València, 1980. No inclou significats.
JA.-Costumari català, el curs de l´any, de Joan Amades. Barcelona, edició de l´any 1982.
JEM.-Diccionario valenciano-castellano, de José Escrig y Martínez. 3ª edició corregida i augmentada per Constantí Llombart. València, 1887.
JMG.-Tipos, modismes y coses rares y curioses de la tèrra del Gè, de Joaquín Martí Gadea. València, 1906.
MSG.- Els pobles valencians parlen els uns dels altres, vol. III, de Manuel Sanchis Guarner. València, edició de l´any 1982.
RC.- Refranyer català, de Joan Amades. Barcelona, 1989.
SF.- Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés. Barcelona, 1992-94. En període de publicació, només s´han pogut consultar els tres primers toms.
S
Saber de quin peu coixeja
Conéixer els defectes d'algú, o les seues intencions.
—DCVB-EMB-EA—
Saber dos i dos quants en fan
Amenaçar.
—EAMP-DCVB—
Saber més que l´han ensenyat
Saber molt. Tenir molta picardia.
—EA-EMB—
Saber més que les Tres Maries
Ser molt experimentat, tenir molta picardia.
Saber més que Sagasta
Saber moltes coses, ser molt intel·ligent, astut.
Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903) fou el cap del Partit Lliberal durant el regnat d'Alfons XII i la regència de Maria Cristina, així com president del Consell de Ministres en diverses ocasions.
Saber on s´ajoca el dimoni
Ser una persona llesta, hàbil.
—JEM-EA-SF-DCVB-DLFF—
Saber-se-la tota
Ser astut.
Saber-se (una cosa) per la punta dels dits
Tenir-la sabuda perfectament.
—DCVB-EMB-EA—
Sentir el ferro
Patir una experiència molt negativa.
—EA—
Ser allò per allò
Ser extraordinari, meravellós.
Ser albercoc
Es diu d'aquell que és mancat del bon ús de raó.
—DCVB—
Ser anficós
Ser curt d'enteniment, ingenu, confiat.
—CMB—
Ser bajoca
Ser curt d'enteniment.
—DCVB—
Ser bambau (o babau)
Es diu de la persona ingènua, que no té malícia.
—DCVB—
Ser bo de pelar
Es diu de la persona dolenta. En ocasions, si aquesta és present, replica amb “...i dur de coure”.
Ser borinot
Es diu de l'home de poca formalitat.
—DCVB—
Ser carn i ungla
Ser amics inseparables.
—DCVB-DLFF-JEM-CMA-EMB-SF-EA—
Ser cent i la mare
Ser molts.
—DCVB-JMG-EMB-EAMP-SF-EA—
Ser colombro
Ser curt d'enteniment.
Ser cul de mal "asiento"
Estar sempre en moviment. Ser molt desinquet.
—DCVB-CMA-EMB-JEM—
Ser de l'any de la Nana
Ser d'un temps antic.
—CMA-ESE-EAMP-EA—
JMG i JEM diuen Narita i/o Naneta.
Ser de l'any de la picor (o de Maria Castanya)
Ser de temps molt antic.
—DCVB-CMB-ESE-EAMP-DLFF-CMA-RC—
Ser de la pell de banyeta
Ser molt roín.
Ser de la pell del dimoni
Ser molt roín, revoltós.
—DCVB-DLFF-JEM-CMA-EMB-EA—
Ser de les que ballaren en Betlem
Es diu de la persona molt innocent.
Sembla ser que en les tradicionals representacions nadalenques de l'obreta de Bernat i Baldoví Los pastores de Belén, eixien a ballar un grup de xiquetes que, bé siga pels propis moviments de la dansa, bé perquè el seu aprenentatge era escàs i ballaven prou malament, o bé perquè les triaven moixes a posta (?), el resultat de la coreografia era de tal "mustior" que el poble suecà volgué fer-lo digne i l'eternitzà amb aquesta frase.
Ser de Madrid
Amb sarcasme, és el que solem preguntar a aquell que no tanca les portes en estrar.
Ser de mata morta
Es diu de la persona de caràcter apocat, amb poques iniciatives.
—EMB—
Ser de mira´m i no em toques
Es diu de les perosnes o coses delicades.
—JEM-EA-DLFF—
Ser de repica'm el colze
Ser molt dolent.
Ser (una dona) del "rabo" tallat
Ser prostituta.
Ser dur de "mollera"
Tenir poc enteniment.
—CMA-JEM—
Ser dur de pelar
Ser difícil de convéncer.
—DLFF-EMB-EA-EAMP-CMA-JEM—
Ser dur d'orella
Es diu de qui no hi sent.
—DCVB-DLFF-CMA-JEM-EMB-EA—
Ser el diable en persona
Ser molt roí.
—EA-SF—
Ser escolà d'amén
Persona mancada d'idees pròpies o que accepta servilment les dels altres.
—DCVB-JMG-JEM-CMA-EMB-EA—
Ser excuses de mal pagador
Utilitzar subterfugis.
—DLFF-JEM-EMB-EA—
Ser faves (mal) comptades
Ser una cosa poc segura, que pot fallar.
—DCVB-ESE-CMA-EA—
L'origen de la frase creu saber-lo JMG: "Ve segurament del modo de contar que teníen els vells per mitj de llegums, com cigrons, guixes, fèsols y faves, y quant volíen asegurar una cantitat de moneda ó consevòl atra còsa, sempre tiraven mà d'el referit modisme".
Ser figues d'un altre paner
Tractar-se d'una altra qüestió.
—DCVB-DLFF-CMA-EA—
Ser gent de got i “gavinet”
Es diu, despectivament, de la gent de baix estament econòmic que sempre té ganes de gresca i amb ganes de traure la navaixa.
—CMA—
Ser germà d'anar a captar
Es diu quan algú està fent o ha fet una cosa inútil, que no aprofita per a res.
Ser galga (o galgona)
Es diu de la persona molt cridanera.
La galga és una peça de fusta que va col·locada en les rodes dels carros per a servir de fre.
Ser (una cosa) la bufa la gamba
Ser un desastre, un despropòsit, una calamitat.
—EA-SF—
Ser la "cansalà" de pollastre
Ho diem per mostrar irritació, sorpresa o incredulitat davant d'un fet.
—EA—
Ser la porga benita
Solucionar ràpidament un assumpte que se suposava no gens fàcil..
Ser l'amo de la porquera quan no n'hi ha porcs
Frase que s'utilitza per contestar a qui es vanaglòria de tenir allò que no té..
Ser llaurador de dalt del marge
Així esdefineix al propietari de terres que no les treballa directament.
Ser massa per a la carabassa
Ocórrer un fet poc normal.
—EAMP—
Ser mel de romer
Ser molt bo.
Ser més agarrat que un xotis
Es diu de l'home ric que és avar.
—CMB—
Ser més agre que el ferro
Comparació que s'aplica a la persona fàcilment irritable, amb mal geni.
Ser més animal que un haca
Actuar sense sentit comú.
—EA—
Ser més antic que l´anar a peu
Ser molt vell.
—JEM-EA-DCVB—
Ser més bast que una retlla
Es diu de la persona grossera, sense refinaments.
—CMB—
Ser més borratxo que Barandat
Ser molt borratxo.
Ser més “bruto” que manat a fer d´encàrrec
Actuar sense sentit comú.
Ser més burro que Tacó
Es diu de la persona que té poques aptituds.
—CMA—
Ser més coent que un all
Ser molt ridícul per presumpció. També es diu de la persona pedant.
—CMB—
Ser més descarat que una mona
Ho diem de qui és molt descarat.
—EMB-CMB-EA—
Ser més eixut que l´espart (o un fregall)
Ser una persona de poques paraules.
—EAMP-EMB-DCVB—
Ser (o estar) més espavilat que el dir-ho
Ser molt viu d'enteniment.
Ser més feliç que el Guerra
Estar molt content, mamoooon...
—CMA—
Ser més fi que un pensament
Ho diuen irònicament de les persones molt delicades, coentes, i també en fer al·lusió a la (pressumpta) homosexualitat d'algú.
Ser més gos que un pont
Es diu de la persona molt peresosa, que no li agrada treballar.
—CMA-EA—
Ser més justet que un “trage” de torero
Complir les obligacions amb el mínim esforç.
Ser (o estar) més "listo" que la fam
Ser molt astut.
—EMB—
Ser més llarg que la Quaresma
Ser una cosa molt llarga, de molta durada.
—DCVB-JEM-CMA-EMB-EAMP-SF-EA—
Ser més llarg que un dia sense pa
Ser molt llarg, que no s'acaba mai. Durar molt.
—DCVB-DLFF-CMB-EMB-EA—
Ser més lleig que un pecat
Ser molt lleig.
—DCVB-CMB-JMG-EMB-EA—
Ser més mal que Cabrera
Ser molt roín.
Segons JMG, l'esmentat Cabrera (1806-1877) era aquell famós carlí, Ramon de nom.
Ser més mal que un trabuc
Es diu del xiquet o xiqueta que és molt viu, nerviós.
Ser (algú) més pesat que el plom
Ser molt pesat.
—EMB-EA—
Ser més pesat que l'arròs al forn
Ser una persona molesta, insuportable.
—CMB—
Ser més pudent que un pet de gos
Es diu de la persona que té mal geni.
Ser més puta que la Xarito (o Xelito)
Es diu de la dona atrevida o descarada.
Mira per on, torna a eixir la Xelito...
Ser més puta que les gallines
Idem anterior.
—CMA—
Segons el DLFF, significa ser molt astut.
Ser més roí que el que tiren
Ser molt dolent.
—EMB-EA—
Ser més roí que la tenca en suc
Ser molt dolent.
—DCVB-JMG-EA—
Ser més roí que la tinya
Ser molt dolent.
—DCVB-CMB-EMB-EA—
Ser més vell que la picor (o la tos)
Es diu d'una persona o cosa molt vella.
—DCVB-CMB—
Ser més vell que la caüla
Ser molt vell.
La caüla és una herba gramínia que creix entre el blat. El llaurador la persegueix.
Ser més vell que l'anar a peu
Ser molt vell.
—DCVB-EMB-JEM-EAMP—
Ser (una cosa) misèria i companyia
Ser molt poc, quasi res.
—EA—
Ser nou de trinca
Ser completament nou, acabat de fer, no estrenat.
—DCVB-DLFF-RC—
Per tal d'explicar-nos la procedència de la frase, JA conta que el mes de gener era "el preferit per a jugar a pilota tant els infants com la gent gran. El gener era el temps típic de fer pilotes després d'haver treballat a desdir fent sabates per a les festes de Nadal [...]. Les pilotes antigues eren botarudes i deformes, però així que hom les havia trincat, és a dir, que les havia fet botre una sola vegada, ja prenien la forma esfèrica perfecta. Per això, quan hom vol qualificar una cosa de completament nova i no estrenada, diu que és nova de trinca, és a dir, ni tan sols provada".
Ser obra de moro
Treball molt costós de dur a cap.
Segons el DCVB és el nom que la gent vulgar i poc instruïda dóna als edificis i altres monuments antics, sien de l'època que sien.
Ser “posaor” de llevantances
Ser calumniador.
Ser roig man pèl
Es diu a les persones que tenen els cabells rojos, perquè són considerades com a dolentes o poc dignes de confiança.
—DCVB—
Ser tararot
Curt d'enteniment.
Ser tarròs
Es diu de la persona mancada d'instrucció, rústica.
—CMB—
Ser trapatroles
Ser una persona que obra sense reflexió.
—DCVB-EMB—
Ser trompellot
Ser una persona inútil, que no aprofita per a res.
—DCVB—
Ser tronxo
Ser curt d'enteniment.
—DCVB—
Ser un cagamandurrio
Es diu de la persona amb poca personalitat.
Ser un dimoni emplomat
Es diu del xiquet molt dolent, malcriat.
—DCVB-EMB-EA—
Ser un “donaor” de faena
Es diu de la persona molesta.
—EA—
Ser (alguna cosa) un drapet sense diners
Ser de poca importància.
Ser un figa (en) l'ull
Ho diuen referint-se a la persona que no sap veure el que és patent.
Ser un figa molla
Es diu de l'home fluix o excessivament delicat.
—DCVB—
Ser un gat vell
Tenir molta experiència, ser astut.
—CMA-JEM—
Ser un gilopo
Es diu de la persona interessada, maliciosa.
—CMA-DCVB—
Ser un mort de fam
Es diu de qui no té allò més elemental per a viure.
—DCVB-CMA-JEM-EAMP—
Ser un pardal descuat
No tenir personalitat.
—EA—
Ser un pou sense “fondo”
Es diu de la persona experimentada, intel.ligent, amb recursos.
—CMA—
Ser un tio porica
Es diu de la persona poc valenta
—EA—
Ser un tros de pa
Ser una persona excessivament bona.
—DCVB-CMA—
Ser una anguila maresa
Es diu de qui evita o s'esmuny amb facilitat de les situacions més compromeses.
Ser una carabassa llarga
Es diu de la persona curta d'enteniment, de poca intel·ligència.
Ser (o semblar) una casa de putes sense ama
Es diu del lloc on hi ha desordre.
—EAMP-DLFF—
Ser una caterva
Ser-ne molts.
—JEM-EAMP.DCVB—
Ser una mala pecora
Es diu de la persona malintencionada.
—JEM-EA-DCVB—
Si en vols més, para el cabàs
Es diu després d'ennumerar una sèrie de fets, per indicar que encara se'n podrien retraure més.
—DCVB-SF-EA—
Soltar el mos
Cedir una cosa desitjada.
—DCVB-EA—
T
Tallar claus
Estar molt enutjat.
—EA-SF-DCVB-DLFF—
Tallar el dir (a algú)
Interrompre.
—EA-EMB—
Tallar l´abadejo
Es diu de la persona que pren les decisions.
—JMG-SF-DCVB-RC—
Tallar les ales (a algú)
Fer disminuir les aspiracions.
—SF-EMB-DCVB-DLFF—
Tapar forats
Pagar deutes—CMA-DCVB—
Tindre a qui semblar
Tenir qualitats o defectes que ja tenien els avantpassats.
—DCVB-JEM—
ESE recull "Tenir a qui semblar, com l'amo del carxofar", que nosaltres no utilitzem.
Tindre (o semblar) argentviu
Es diu d'aquella persona que no està mai quieta, que és molt nerviosa.
—DCVB—
Tindre “ barcos" per la mar
Tenir assumptes secrets, que no interessa la seua difusió, moltes vegades referits a relacions amoroses.
—SF-EA—
Tindre barra
Tenir atreviment, cinisme.
—RC—
Tindre bon cap (o molt de cap)
Ser molt intel·ligent.
—DCVB—
Tindre bon coll
Tenir molta força.
Tindre bona cama
Caminar ràpid, sense cansar-se.
—EAMP-DCVB—
Tindre cervell de pardalet
Es diu de la persona que no reflexiona, que té poc enteniment.
—CMB-EAMP-DLFF—
Tindre comboi
Estar molt il·lusionat.
Tindre (algú) corfa
No ser una persona emotiva, aguantar les contrarietats.
Tindre desig de margalló i rosegar la granera
Ser curt d´enteniment.
Tindre duro que no l'ha vist el sol
Ser avar.
—CMA—
Tindre el ball de Sant Vitol
Es diu a les persones que no estan mai quietes.
Fa referència a una malaltia caracteritzada per originar moviments completament involuntaris a qui afecta.
Tindre el cabet en la faena
S'utilitza sovint per demanar a algú que es fixe o pose més interés en la tasca que està realitzant.
Tindre el cap com un bombo (o una trona)
Estar atarantat, marejat.
Tindre el cap ple de pardalets
Ser molt fantasiós.
—DCVB-DLFF-JEM-CMA-EMB-SF-EA—
Tindre el cul com un paller
Es diu de la dona que té el cul molt gran.
Tindre el cul llogat
Dependre d´altres.
Tindre el geni curt (o pudent)
Es diu de la persona molt irritable.
—DCVB-EMB-EA—
Tindre el ronyó cobert
No tenir preocupacions econòmiques.
Tindre el sant d'esquena
Estar de mala sort.
—DCVB—
Tindre els collons a tires
Ser persona decidida.
—CMB—
Tindre els dies comptats
Estar pròxim a la mort, a la destrucció.
—DLFF-EMB—
Tindre els "machos" a la quadra
Tenir controlada una situació que es presumia compromesa.
Tindre encara l'ou al cul
Ser molt jove, tenir poca experiència.
—EA—
Tindre (o ser) esperit de contradicció
Es diu de qui sempre es mostra disconforme.
—DCVB-DLFF-JEM—
Tindre faena al coll
Tenir molta faena pendent.
Tindre faena per dalt del cap
Tenir molt de treball.
Tindre la butxaca escorreguda
No tenir diners.
Tindre la butxaca foradada
Balafiar, dilapidar.
—SF-EA—
Tindre la cara forrada de vaqueta
No tenir vergonya.
—JEM-CMA-EMB-SF-EA—
Tindre la fel amarga
Tenir mals sentiments.
Tindre la negra
Tenir mala sort, no estar encertat.
—EAMP—
Tindre la sang d'orxata
Es diu de la persona covarda, que no té valor. També, d'aquell que no s'indigna per res.
—EA-DCVB-CMA-EMB—
Tindre la llengua baladrona
Es diu de la persona que parla malament de tothom.
El baladre és un arbust de qualitats molt verinoses.
Tindre la llengua esmolada
Es diu de qui parla molt maliciosament.
—CMA-EA—
Tindre les mans (o altres parts del cos) com la neu
Tenir fred.
—DCVB-JEM-CMA—
Tindre les mans "foradaes"
Ser malgastador.
—DCVB-JMG-JEM-EA—
Tindre les mans llargues
Tenir instints de lladre.
—DCVB-CMA-JEM-EA—
Tindre llengua d'estral
Ser malparlat i calumniador.
—DCVB-DLFF-CMA-EA—
Tindre mala bava
Es diu de la persona falsa, dolenta.
—EA-SF-EMB-DCVB-DLFF—
Tindre males puces
Tenir poca paciència, ser fàcilment irritable.
—DCVB-EMB-JEM-EA—
Tindre mans de sant
Tenir mans hàbils.
—EA-EMB—
Tindre menys trellat que el batecul d'Apolònia
Es diu de la persona que no té fonament racional, que és estúpida.
El que li va passar a Apolònia, santa, no té desperdici, però, millor que ho relate JA. "Santa Apolònia era casada amb un home molt geniüt, cantellut i furiós, que sempre rondinava, mai no estava content del que ella feia i molt sovint li pegava durament. Avorrida la pobra muller i sense forces per suportar per més temps tanta brutalitat, un dia fugí de la seua llar conjugal i es féu monja dominica del convent de Montsió. Al cap ja de dies de fer vida conventual, un capvespre, mentre pregava, va veure passar per un extrem de la seua cel·la la figura del Nostre Senyor carregat amb la creu al coll, que semblava ésser molt feixuga, car el feia anar molt aplanat i gairebé no el deixava caminar. La figura de Jesús va passar lentament i amb pas pesat i sever, i Apolònia va tenir-ne tanta sorpresa que restà sense alè per dirigir-li la paraula. Tota admirada i pensant si havia estat un somni, no va dir res a les seues companyes. L'endemà, en el mateix moment que el dia abans, va tornar a tenir la mateixa visió, però abans de reaccionar també va desaparèixer. Un tercer dia tornà a veure-la i, ja previnguda, així que l'albirà s'agenolla humilment a terra i parlà al bon Jesús:
—Senyor, voleu que us ajudi a portar la creu?
I el Nostre Senyor li contestà:
—Apolònia, Apolònia, ¿com vols ajudar-me a portar la meua creu si no pots portar tu la teua?
Apolònia va comprendre a bastament el sentit de les paraules de Jesús, i l'endemà mateix deixà el convent i se'n va tornar a casa seua. El seu marit, quan la veié, sense dir-li paraula li ventà un parell de bufetades tan fortes, que li féu saltar tots els queixals i totes les dents de la boca.
I heus aquí per què santa Apolònia és advocada pel mal de queixal i de dents i també per a donar paciència, resignació i conformació a les dones que tenen els marits geniüts i intractables".
Sí que tingué poc trellat, sí, l´Apolònia.
Tindre més anys que Matusalem
Ser molt vell.
—CMA—
Tindre més caps que barrets
Estar ocupat o preocupat per molts assumptes.
—DCVB-JEM-CMA—
Tindre més crit que ànima
Comparança que s'aplica a una persona molt cridanera.
Tindre més estall que Campins amb la vesta
Tenir molts quefers.
Tindre més fam que un gos tort
Patir molta fam.
Tindre més fam que un mestre d'escola
Estar famolenc.
—DCVB-JMG-EA—
Tindre més fam que un lladre
Passar fam.
—DCVB-CMA-EA—
Tindre més força que un bou
Tenir molta força.
—EA-EMB-CMA—
Tindre més gola que la menara (o almenara)
Comparança aplicada a qui té un apetit desordenat de posseir bens o coses valuoses.
A Sueca, es diu menara o almenara al cabal d'aigua que ix d'un molí arrosser.
Tindre més llauró que Carrasquer
Es diu d'aquell que sempre està molt ocupat. Per Miquel Carrasquer Calvo (1742-1822).
Tindre més mal geni que Afaitaburros
Es diu de qui s'irrita fàcilment.
Tindre més moral que l´Alcoiano
Tenir molta moral.
—CMA—
Tindre més oportunitats que El Platanito
Tenir moltes oportunitats de treballar o d´accedir a llocs de treball.
El Platanito és el nom de faena d´un torer nascut pels anys 40 a Badajoz, de nom Blas Romero.
Tindre més por que el diable a la creu
Tenir por.
—EA-DCVB—
Tindre més rovell que un ou de tita
Estar molt flac.
Tindre més sort que els que pengen
Tenir molta sort.
—DCVB-JMG-EMG-EA—
Tindre més tecles que un piano
Es diu de la persona que té aspectes diferents, de complicat caràcter.
—DCVB-CMB-CMA-JEM—
Tindre molta catxassa
Ser una persona molt tranquil.la.
Tindre molta por però molt poca vergonya
Es diu de qui té por al castig però no dubta en cometre delicte.
—JEM-EMB-EA—
El significat que li dóna el DCVB, ser al mateix temps tímid i desvergonyit, ací no s´utilitza.
Tindre molts fums
Es diu de la persona vanitosa.
—EA-DCVB—
Tindre nas d'apagaciris
Tenir nas de corba molt pronunciada i amb la punta cap avall.
—EA—
Tindre nas de foguer
Tenir el nas molt gros, amb grans forats.
—EA—
Tindre (algú) poca corretja
Es diu de la persona que té mal geni, que de no res s'irrita.
—CMA-JEM—
Tindre poca espenta
No tenir iniciativa pròpia.
—CMA—
Tindre poca traça
Es diu de la persona de poca habilitat.
—JEM-DCVB—
Tindre un morro d'a pam
Ser un espavilat, que s'aprofita d'altres.
—DCVB-CMB—
Tindre un nuc a la gola
No poder parlar per algun motiu sorpresiu.
Tindre un peu en l'altre món
Estar en perill imminent de morir.
—CMA-DLFF—
Tindre un rei en el ventre (o la panxa)
Ser orgullós, no admetre imposicions de ningú.
—DCVB-DLFF-EA—
JEM li afegix a la frase "...i el que no, ne té dos".
Tindre una “becà”
Cometre un error ingenu.
—EA-DCVB—
Tindre una boca com una sària
Comparança que s'aplica a qui té la boca molt gran.
La sària és un cabàs allargat, de gran capacitat. A Sueca s´utilitzava, sobretot per a traure els porquets al mercat.
Tindre una figa com un cabàs
Es diu d'algú que mai no està impacient, que és molt lent i tranquil.
—CMB—
Tindre una “perdigonà”
Estar un poc boig, reaccionar de manera sorpresiva.
—EA—
Tindre una punxa en el cul
Ser molt nerviós, no estar mai quiet.
Tindre els collons de mico
Ser atrevit.
—CMB—
Tirar a fotre
Ser mal intencionat.
Tirar amb pólvora de rei
Malgastar diners.
—CMA—
Tirar el barret al foc
Irritar-se molt per una contrarietat.
—DCVB-DLFF-JEM-EA—
Tirar el lleu (o el fetxe) per la boca
Estar molt fatigat i respirar difícilment per haver fet un gran esforç.
—EMB-EMB-DCVB-EA—
Tirar (algú) foc i flama
Estar molt enfadat.
—CMA-EA—
Tirar (o traure) foc per la boca
Estar molt enutjat.
—EA-EAMP-DCVB—
Tirar la casa per la finestra
Fer despeses o demostracions extraordinàries d'alegria, de festa.
—DCVB-CMA-JEM-SF-EA—
Tirar la pedra i amagar el braç (o la mà)
Actuar d'amagat, hipòcritament.
—DCVB-DLFF-CMA-JEM—
Tirar pedrades a la lluna
Cridar o protestar inútilment.
—CMA—
Tirar pel carrer del mig
Prendre una decisió pragmàtica.
—EA-SF-DLFF—
Tirar per alt
Calcular en proporció major que la que és més probable.
—DCVB—
Tirar-ho tot a rodar
No voler saber res d´un assumpte.
—EA-SF-DCVB—
Tirar-se a les banyes del bou
Arriscar-se.
—JEM-EA-SF-EMB—
Tirar-se el món per baina
Es diu de la persona despreocupada, que no l´interessa res.
—CMA—
Tirar-se la manta al coll
Despreocupar-se, no fer res.
—CMA—
Tirar-se la terra al llom
Perjudicar-se a un mateix fent coses il·lícites o inconvenients.
—DCVB-DLFF—
Tisoretes són!
Indica l'obstinació d'algú a sostenir una cosa contra raó.
—DCVB-EA—
Segons JMG "es refereix, á una dòna casada, molt bòna sugécta, pero masa contraidora y posada á voler qu'en tot fora sempre la sehua la darrera. El seu marit com ya ho sabía, la deixava moltes vòltes dir, y encara que li sabía mal qu'ella sinse tindre rahó li contraira, éll callava y per no desputar la deixava estar; pero tantes vegades abusaba de la paciencia del seu hóme, que al últim éste s'enfadà y per qüestió d'unes navaixetes qu'ella s'empenyá en que foren tisoretes, renyiren primer y agarrantla després y lligantla de la corda del pual del pòu, l'anava asogant á pòch á pòch dins per vore si ella se donava; més en llòch de donarse, quant ya estava casi ofegantse y no podía parlar, traía les mans fòra l'aygua y ajuntant els dos dits pòlses feha l'acció de tallar, donant á entendre que no s'en desdía. Y al vore el marit la sehua terquetat, la tragué del pòu, dientli: Dóna, ya veig lo qu'eres. Deu qu'et perdone el mal rato que m'has fet pasar. A lo que respongué ella: ¿Pues que tú qu'et pensaves? Inútil es dir que d'allí en avant ya no disputaren més, per qu'ell en dir ella una còsa ya no li boquejava may fora lo que fora".
Tocar el cel amb les mans
Veure´s complit un gran desig.
—EA-SF-EMB—
Tocar els ous (a algú)
Importunar, molestar.
—EAMP-DLFF—
Tocar la corfa (a algú)
Pegar-li.
—EMB-EA—
Tocar l´astomella (a algú)
Pegar-li.
Tocar mareta
Comparéixer a un lloc determinat on ens esperaven, on calia o convenia anar.
El DCVB recull "Tocar mare".
Tocar sempre (a algú) ballar amb la més lletja
Perseguir-lo la mala sort.
—DCVB-EMB-EAMP-EA—
Torcar-se el cul
Despreciar.
—JEM—
Torna-li la trompa al xic...
El seu significat no sabria explicar-lo millor que JMG. Aquest folklorista diu que “s´aplica á les persones pesades, fastidioses é impertinents, que pera comprendre una còsa necesiten qu´els he la repetixquen moltes vegades, y encara dempuix sòlen fer algunes preguntes”.
Tragar com una fona
Menjar o consumir molt.
Tragar quina
No exterioritzar els sentiments davant una notícia o comentari d´algú. No replicar.
—EA—
Traure en net
Aclarir un assumpte confús.
—DCVB-EMB-JEM-EA—
Traure foc pels ulls
Manifestar gran irritació.
—DCVB-JEM—
Traure (o caure) la beneta dels ulls
Desenganyar-se.
—EMB-EA—
Traure la panxa del mal any
Cessar de patir fam.
—DCVB-JMG-JEM-ESE—
Traure (a algú) les castanyetes del foc
Solucionar-li situacions complicades o greus.
—CMA-EMB-JEM-SF-EA—
Traure les favetes de l'olla
Solucionar un assumpte delicat.
—ESE-CMA-EMB-EA—
La recull també JMG, però li dòna un significat molt diferent. Diu que "equival á començar á ferse un gich ó una gica ja fadrí o fadrina, á saber guisar, treballar, llegir, escriure y fer tota classe de faenes,... que vol dir principiar un atre género de vida". JEM dóna un significat semblant a l'anterior.
En canvi, el RC d´Amades diu que “equival a obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, un càrrec o una prebenda que permeti de viure sense maldecaps”.
Traure per "oficialà" (a una dona)
Segons ens conta el DCVB el significat és traure una dona "de la casa dels seus pares i dipositada en una altra casa, judicialment, perquè puga contraure matrimoni".
—EA—
Traure suc de les pedres
Traure profit de les coses més poc profitoses.
—DCVB-EMB-EA—
Treballar com un negre
Treballar intensament.
—DCVB-CMA—
Trencar el gel
Començar una conversa, un tracte.
Trencar l'alè
Reprendre la respiració, descansar.
—DCVB-JEM-EA—
U
Unflar els nassos
Irritar-se.
—DCVB-EMB-EA—
V
Valer menys que una "dinà" de safrà
Tenir poc valor.
—EMB—
Hui no té sentit, el safrà està pels núvols.
Vendre una burra (a algú)
Enganyar.
Ves en ta Mare de Déu!
Es diu per a despatxar algú.
—EMB-JEM-EA—
Ves i rentat´t!
Expressió que s´utilitza per a despatxar algú molest.
Vindre a les quinze, Manuela
No ser gens puntual.
Vindre a les tantes
Arribar molt tard, de matinada.
—JEM—
Vindre amb el conte del mig pollet
Es diu a la persona que fa raonaments de poca credibilitat, difícils de creure. També, a qui és molest, difícil de suportar.
Vindre amb romanços
Es diu quan algú intenta escusar-se amb arguments poc vàlids per al seu interlocutor.
CMB recull "No vingues en romanços", i especifica que aprofita per contestar algú que et conta coses que no són del teu interés.
Vindre com l´anell al dit
Ser oportú.
—EA-JEM-SF-EMB-DCVB—
Vindre de bona casa
Ser membre de família respectable, adinerada.
Vindre el rot a la gola
Venir-li a la memòria o a la boca un pensament quan ja n'ha passat l'oportunitat.
—DCVB-JMG-EMB-EA—
Viure com el burro de Vitòria, sense pena ni glòria
Creure's tot el que es diu.
—DCVB-JMG-CMB-EMB-SF-EA—
Viure de l'aire
No tenir mitjans econòmics suficients per a viure.
—DCVB-DLFF-ESE—
Voler fer creure que un "burro" vola
Voler enganyar algú.
—CMA-EAMP—
Vore ànimes
Tenir desmai, estar famolenc.
Vore els bous des de la barrera (o des del cadafal)
No arriscar-se.
—SF-EMB—
Vore les orelles al llop
Trobar-se en gran perill, veure's en situació anguniosa.
—DCVB-EMB-JEM-EA—
X
Xafar-se els dits
Sofrir un prejudici inesperat en el negoci, en el treball, etc.
—DCVB-CMA-EA—
Xiula-li que té angúnia!
S'aplica, amb ironia, als sorts que no volen oir allò que es diuen, i també, dels que fa el sort per conveniència.
—JMG-CMA-SF-EA—
Xiular (a algú) les orelles
Arribar-li la notícia del que diuen d'ell en absència seua.
—DCVB-DLFF—
Xuplar com una esponja
Ser molt bevedor.
—DCVB-DLFF—
Xuplar-se el dit
Gaudir un menjar.
—EAMP-JEM-DCVB—