DICCIONARI SUECÀ DE FRASES FETES I LOCUCIONS POPULARS [Primera part: A-D]
Actualizado: hace 7 días
[2a. edició. 2001]
Advertència: totes aquestes parèmies han estat recollides al vol en converses amb dones i homes de Sueca.
EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES
ARM.- D´Azorín i el país meu, d´Antoni Ródenas Marhuenda. València, 1973.
CMA.- El nostre refranyer, de Cristòfor Martí Adell. Tavernes Blanques, 1988. No inclou significats o equivalències.
CMB.- “Locucions i frases fetes de L´Alcúdia de Crespins”, de Carme Miedes Belda. Article publicat al Llibre de festes de L´Alcúdia de Crespins, a l´any 1989.
DCVB.- Diccionari català-valencià-balear, de mossén Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll. Palma de Mallorca, edició de l´any 1983.
DL.- Diccionari de locucions, de Joana Martí i Joan Raspall. Barcelona, 1995. Ed. ampliada de la primera part de DLFF.
DLFF.- Diccionari de locucions i frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí. 3ª edició. Barcelona, 1986.
EA.-Refraner valenciá, d´Estanislau Alberola. València, 1928. Inclou molts pocs significats.
EMB.- Refranyer en llengua valenciana, d´Emili Miedes Bisbal. València, 1986. No inclou significats o equivalències.
EAMP.- Sava vella, d´Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual. Pedreguer, 1994.
ESE.- Refranyer de la Ribera, d´Eduard Soleriestruch. València, 1980. No inclou significats.
JA.-Costumari català, el curs de l´any, de Joan Amades. Barcelona, edició de l´any 1982.
JEM.-Diccionario valenciano-castellano, de José Escrig y Martínez. 3ª edició corregida i augmentada per Constantí Llombart. València, 1887.
JMG.-Tipos, modismes y coses rares y curioses de la tèrra del Gè, de Joaquín Martí Gadea. València, 1906.
MSG.- Els pobles valencians parlen els uns dels altres, vol. III, de Manuel Sanchis Guarner. València, edició de l'any 1982.
RC.- Refranyer català, de Joan Amades. Barcelona, 1989.
SF.- Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés. Barcelona, 1992-94. En període de publicació, només s´han pogut consultar els tres primers toms.
A
A bona hora, figues tendres...
Es diu quan algú arriba massa tard, en moment inadequat.
Al DLFF i JEM sols apareix “A bona hora”.
A bon sant t'encomanes!
Es diu a algú per prevenir-lo que ha acudit a l'ajut de persona que més el pot perjudicar que ajudar.
—DCVB-EA-JEM—
EMB fa continuar la frase amb una expressió que ací no s'utilitza "... eixe no fa miracles".
Acabar a males "dinaes"
Acabar malament, de manera desagradable.
—DCVB-JMG-JEM-EMB-SF-EA—
Acabar a pa i galtó
Acabar renyint, barallant-se.
Acabar (o quedar) com Camot
Acabar malament, quedar en situació ridícula.
—DCVB-DLFF-EMB-SF-EA—
L'origen d'aquesta frase no està gens clar. Transcrivim tot seguit el que diu JMG: "Hu apliquen al desgraciát fí que tingué a mitát del segle dènau, el governador civil de Valencia del mateix llinyage, ó de Camajo, com alguns dihuen, al qu'el pòble tragué de dins d'un confesonari de la Esglesia parroquial de Senta Catalina ahon s'havía amagát y morí arrastrát per los carrers d'aquella capital...". Això passà a l'any 1843, durant la insurrecció popular contra la regència del general Espartero. A Miguel Antonio Camacho l'odiava el poble per permetre a la policia governativa actituds repressives molts dures.
Acabar com el Ball de Parra (o com el Rosari de l'Aurora)
Acabar malament, amb baralles.
—DLFF-JEM-EMB-CMA-SF-EA—
Acabar-se el cafetí
Acabar el termini per a fer alguna cosa.
—EA—
Ací, mare em cague!
Ho diu la persona que s'ha cansat del que estava fent i ho deixa per a més endavant.
Afeitar en sec (a algú)
Amenaçar.
—EAMP-EA-EMB—
Afluixar la mosca
Pagar forçosament.
—EA-JEM-DCVB-DLFF—
Agafar una mona (o un pet)
Emborratxar-se.
—EA-EMB-JEM-RC¾
Agafar-se a una paret llisa
Utilitzar fins l´últim recurs possible davant una situació molt compromesa.
—DCVB-DLFF-CMA-EMB-EA—
Aguantar el pet (a algú)
Suportar-lo.
—CMA—
Aguantar metxa
Sofrir resignadament una cosa molesta.
—EA-DCVB—
Ai, Déu meu (o Mare de Déu), quina cara em feu!
Expressió dita per qui acaba de patir un fort contratemps.
—DCVB-SF—
Aigua als encantats!
Es diu en finalitzar una tasca agrícola, generalment en arreplegar la collita de l'arròs, per fer burla d'aquell que va endarrerit. Equival a dir: "Ara ja pot ploure".
Aire a la balladora!
Exclamació que incita a algú a moure's de pressa.
—ESE-SF-EA—
Això són altres calces!
Significa estar parlant de qüestions bens diferents. També es diu en apreciar un canvi positiu en el comportament o actitud d'algú.
—CMA-EMB-SF—
JMG diu al respecte que "es refereix este modisme á que havent-se acusat certa dòna que dormía en calses, el confesor li digué: Això no's pecat, que jo també dòrch en elles y no peque. A lo que replicá ella: No, pare, es que jo dòrch en ú que li dihuen Calses. Això son atres calses, respongué entonces el capellá". Si és veritat o no...
Ajocar-se amb les gallines
Es diu de qui se'n va a dormir molt prompte.
—DCVB-CMA-EMB—
Ajuntar-se la fam amb les ganes de menjar
Es diu de la parella o matrimoni que cap dels dos no és de fiar..
—EAMP—
Alçar (o empinar) el colze
Beure més del que es considera normal.
—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA—
Alçar el dit al cel
Donar-se per satisfet.
—JEM-SF-EA—
Alçar (algú) la veu
Parlar amb energia, amb irritació.
—DCVB-EMB-JEM—
Alçar polseguera
Moure discussions sorolloses o violentes.
—DCVB-JEM—
Alçar-se amb el peu esquerre
Es diu quan a algú l'ix tot malament.
—DCVB-EMB-EA—
Alçar-se amb la castanya torta
Estar malhumorat.
—JEM-EMB-EAMP-EA-DCVB—
Allargar més el braç que la mànega
Fer més d´allò que es pot fer, generalment, en tractar-se de despeses.
—SF-EA-DCVB—
Amollar el gos
Parlar molt clar per censurar o reprendre algú.
—EMB—
Amorrar al piló
Obligar a algú a fer una cosa contra la seua voluntat.
Anar a córrer el recinte
Anar pel poble fent visites a uns i a altres.
Anar a fora
Anar al camp.
—DCVB-DLFF—
Anar (o enviar) a gambar lloros
Despatxar a algú despectivament.
—EMB—
Anar a gata-meu
Anar a quatre potes.
—JMG—
Anar a la bona de Déu
Anar de qualsevol manera, actuar sense malícia.
—JEM-SF-DCVB-DLFF—
Anar a la dula
Anar arreu, de qualsevol manera. Viure desordenadament.
—DCVB-JEM-EA—
Anar a la marxeta
Anar a poc a poc, però sense parar.
—CMA—
Anar a la seua
No voler consells de ningú. Seguir la pròpia intenció o conveniència.
—DCVB-DLFF-CMA—
(Anar) a Madrid, a traure´s la punxa del dit
Evasiva que es dóna en contestació a qui pregunta “A on vas?”.
—EA-CMA—
Anar a orri
Anar de qualsevol manera, de forma desordenada.
—DCVB—
Anar a per totes
Estar decidit a una cosa difícil o perillosa.
—DCVB-CMA—
(Anar a) posar-li l'os a València
Quan els pares estaven preparant-se per a viatjar a València, ho deien als seus fills menuts si aquests també hi volien anar, per tal de fer-los por i es quedaren resignats.
JMG comenta que els de la capital posaven l'os entravessat en la boca perquè els pobrets xiquets no pogueren menjar.
Anar (o enviar) a rentar-se amb cacau i tramussos
Despatxar algú de mala manera.
Anar a Roma i no "vore" al Papa
No aconseguir allò que es desitja, després d´haver fet un gran esforç.
—DCVB-JMG—
Anar a sarpa la grenya
Es diu de les persones que estan enfrontades.
—JEM-EA-DCVB—
Anar a trencacoll
Anar fatigosament, amb dificultats. Tindre molts quefers.
—JEM-EA-DCVB—
Anar a trons i a bacs
Anar dificultosament.
Anar al clot
Fracassar.
Anar al quint bordell
Anar molt lluny.
Anar al rei que fa quinze
Anar molt lluny.
Anar (o enviar) allà on brama la tonyina
Despatxar a algú que destorba.
—EAMP—
Anar allà on Crist perguè el "gorro"
Anar molt lluny.
(Anar) als orats a fer novena
Es diu contestant evasivament a qui pregunta "A on vas?".
—DCVB-JEM-EA—
Orat és sinònim de boig.
Anar amb el cap ben alt
Ser digne.
—SF-DCVB-DLFF—
Anar amb el cor en la mà
Es diu de la persona confiada.
—JEM-SF-DCVB-DLFF¾
Anar amb els peus de plom
Prevenir-se, anar amb tacte i prudència.
—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA—
Anar amb monsergues
Divagar.
—EA—
Anar amb set pams de llengua fora
Estar cansat.
—JEM-EA-DCVB—
Anar (o estar) bambant
Estar desficiós, ociós; sense saber què fer.
Anar (o estar) calent d'orella
Estar enfadat, enutjat.
Als DCVB i DLFF el significat és ben diferent: estar embriac, begut.
Anar contra corrent
Anar contra les opinions predominants.
—JEM-DCVB-DLFF—
Anar (o estar) convidat sense peçonera
Estar convidat a menjar o beure sense límits.
Anar d'arrapa i fuig
Anar de pressa, precipitadament.
—DCVB-DLFF-CMA-EMB—
Anar davant de les "tronaes"
Anticipar-se als esdeveniments.
—CMB—
Anar de caguetes
Tenir diarrea.
—EMB—
Anar de cap
Es diu de qui va desesperat d´un lloc a altre, de qui té massa preocupacions o empreses.
—JEM-CMA—
Anar de capa caiguda
Empitjorar.
—EMB-JEM-EAMP-SF-EA—
El RC diu que “recorda aquells temps en què es portaven capes molt amples, balderes i folgades, les quals hom es trepitjava amb gran facilitat així que el pes dels anys ajupia i decantava el cos. Penjar la capa del davant per efecte de la curvatura del cos era qualificat de caure la capa”.
Anar de cul (o de “puto culo”)
Estar molt ocupat en feina intensa o múltiple. Tenir massa quefers.
—DLFF-CMA—
Anar d'eixida
Estar en cel.
—EMB-JEM—
Anar de gaidó (o gaitó)
Anar de costat.
—EAMP—
Al DCVB s'especifica que ha estat localitzada a Sueca.
Anar d'Herodes a “Pilatos”
Fer gestions llargues i infructuoses.
—DCVB-DLFF-CMA—
Anar de patxanó
Anar de festa.
Anar de patulea
Anar a passejar.
Anar de rauxa
Anar de festa.
—JEM—
Anar fet un braç de mar
Anar vestit amb molt de luxe, amb pompositat.
—JEM—
Anar fet un Adam
Es diu de la persona d´aspecte físic desastrat.
Anar fet un Ecce Homo
Es diu de la persona que té un estat llastimós.
—EAMP-EA—
Anar fregint i menjant
Tenir només allò imprescindible per a viure.
—JEM-EA-DCVB—
Anar la processó per dins
Sentir-se intranquil i dissimular-ho.
—DCVB-DLFF-CMA—
Anar més ert que un fus
Anar molt dret.
—DCVB-JEM-EMB-EA—
El fus és un instrument de fusta utilitzat per a filar a mà, molt semblant a una agulla de cap, encara que de majors dimensions.
Anar més pintada que una mona
Anar molt maquillada.
—CMA—
Anar més "tieso" que un gerineldo (o Querineldo)
Anar molt estirada una persona.
—CMB—
Anar cent llegues de mal camí
Tenir contínuament moltes dificultats.
—DCVB—
Anar per les travesses
Actuar amb astúcia i poc lleialment.
—DCVB—
Anar (algú) “ringo-rango”
Es diu dels moviments monòtons d´una persona quan camina.
—JEM-EA-DCVB—
Anar sempre (algú) en punt d´onze
Anar sempre molt ben arreglat.
—EA—
Anar-se'n a la carrera
Morir-se o destruir-se de pressa.
—DCVB—
Anar-se'n a l'altre món
Morir.
—DCVB-EMB-JEM—
Anar-se'n amb el "rabo" entre cames
Anar-se'n avergonyit, moix, sense resultats positius.
—DCVB-DLFF-CMA-EMB-JEM—
Anar-se'n amb la cua torta
No aconseguir allò que es volia.
Anar-se´n cagant paquets
Anar-se´n enutjat.
Anar-se'n com la merda de lladre
Acabar ràpidament amb les existències d'una cosa, generalment menjar.
—EA—
Anar-se'n com les carabasseres
Morir-se o destruir-se de pressa.
Anar-se'n de la llengua
Parlar indegudament.
—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA—
Anar-se'n del cap (algú)
Oblidar. Perdre les facultats mentals.
—DLFF-EMB-JEM-EA—
Anar-se'n el Sant al cel
Oblidar-se d'una cosa.
Anar-se'n pel món, com Miquela
S'aplica a la persona que no té un lloc de residència fixe, que sempre està viatjant.
El DCVB i JEM sols recullen la primera part de la frase.
Anar-se´n “rabo filando”
Anar-se´n sense haver complit els objectius previstos.
—EA—
Anar xafant (o esclafant) ous
Anar a poc a poc.
—JEM-EMB-EA—
Anar ximbat
Anar de costat.
Àngela Maria!
Exclamació que es diu davant un fet sorpresiu.
—SF-DCVB-DLFF—
Ànimes del purgatori!
Expressió que es diu davant un fet negatiu.
—SF—
Apegar-se els llençols (a algú)
No despertar-se d'hora per excés de son o de peresa.
—JEM-EMB—
Apretar l'enemic
Tenir necessitats fisiològiques urgents.
—JEM-EA—
Armar cacau
Fer enrenou, gresca.
—EA—
Armar un canyaret
Fer soroll. Disputa.
—JEM-EAMP-EA-JMG-EMB-CMA—
Armar un catapell
Fer escàndol.
Arribar i carregar
Arribar oportunament per a obtenir el que es desitja.
Arrimar-se a bon arbre
Es diu de les persones que, per interés, busquen l´amistat de personatges influents.
—SF—
Arruar-se el melic (a algú)
Sentir temor o vergonya.
—DCVB-CMA-EMB-EA—
Arruixa, que plou!
Expressió que denota sorpresa.
—SF-JEM-EA-EMB-CMA-DCVB—
"Ausaes" i a "bugaes"
Segons CMB, que sols recull "Ausaes", equival a "Hi ha que vore!", dit amb remordiment; i el DCVB, que la recull íntegra, diu que és una expressió confirmativa igual a "Ja ho crec!". Trie vosté mateix, encara que a Sueca l´equivalència més correcta crec que és “Pareix mentida!”.
Al Liber elegantiarum de Joan Esteve ja apareix "Ausades". Publicat a Venècia l'any 1489, és el primer diccionari valencià.
EA recull “A usaes y bugaes”.
B
Baixar els fums
Humiliar l´extremada vanitat d´alguna persona.
—EMB-EA—
Ballar amb la més lletja
Tenir mala sort.
—EA-DCVB—
Banyar-se el cul
Comprometre´s.
—DLFF—
Beure al gallet
Traguejar a raig, sense aplicar els llavis.
—DLFF-JEM-CMA-EA—
Beure més que l'Ello
Beure molt.
L'Ello és el topònim d'una partida del nostre terme municipal.
Beure més que un guaret
Beure molt.
Bona nit cresol, que la llum s'apaga
Es diu en perdre's o desaparéixer una cosa quan menys era d'esperar.
—DCVB-DLFF-JMG-JEM-CMA-EAMP-EA—
Bufar en caldo gelat
Es diu de la persona que fa ostentació de poder o riquesa sense tindre'n. També vol dir esforçar-se inútilment.
—DCVB-CMA-JEM-EMB-EA-EAMP-SF—
Buscar tres peus al gat
Voler una cosa impossible.
Buscar una agulla en un paller
Intentar aconseguir una cosa molt difícil o impossible.
—SF-JEM-DCVB-DLFF—
C
Caga´t ja, llaurador!
Expressió de desesperança que equival a dir “No hi ha res a fer”.
Cagar el basto
Desbaratar.
—SF-EA-DCVB—
Cagar la cara (a algú)
Posar-lo en ridícul.
—CMA—
Cagar-se en la mare que va parir (algú)
Expressió utilitzada per a insultar greument.
—DLFF—
Cantar les quaranta
Parlar molt clar per censurar o reprendre a algú. Reprotxar.
—DCVB-DLFF-EMB-JEM—
Capejar el temporal
Suportar un fet advers.
—DCVB—
Carregar el mort (a algú)
Imputar-li un fet.
—DLFF-EMB-EAMP-EA-CMA-DCVB—
Carril i via ampla!
Expressió que s'utilitza per a despatxar despectivament a algú.
Catarroja descoberta!
Es diu, amb ironia, quan algú creu en va que ha fet un gran descobriment. També, quan per una casualitat o sense voler s'ha fet públic allò que es volia tenir reservat o ocult.
—DCVB-CMA-EMB-JMG-JEM-SF-EA—
Caure de peus coms els gats
Tenir sort, ser hàbil. Eixir bé dels compromisos.
—EA-DCVB—
Caure del burro
Adonar-se de l'error en què s'estava; desenganyar-se.
—DCVB-CMA-DLFF-SF-EA—
El significat que dóna JEM crec que ací mai no l'hem utilitzat: perdre el prestigi una persona.
Caure el món damunt (a algú)
Desmoralitzar-se.
—EA-EMB-CMA—
Caure el "rabo"
Es diu als llépols en vore'ls menjar alguna cosa dolça o molt agradable al paladar.
Caure els anells (a algú)
Rebaixar-se, humiliar-se. També es diu a qui no tenen massa ganes de treballar.
—EMB-EA—
Caure en la ratera
Es diu de qui cau en engany.
—EA-EMB-JEM-DCVB—
Caure la bava
Estar satisfet, complagut.
—JEM-DCVB—
Caure (a algú) la cara de vergonya
Avergonyir-se.
—DCVB-DLFF-EMB-JEM-SF-EA—
Caure la "pepita"
Ho diu qui ha estat molt de temps esperant l'arribada d'algú.
Caure (a algú) l'ànima (o el món) als peus
Produir-li un gran desengany.
—DCVB-DLFF-JEM-EMB-SF-EA—
Clavar el clau per la cabota
Intentar d'obtenir una cosa a força de tossuderia.
—DCVB-EMB-JEM-EA—
Clavar la pota ran el mànec (o fins l'angonal)
S'aplica quan algú ha dit o fet un despropòsit.
Clavar-se l'ham
Caure en un engany.
Començar la casa per la teulada
Mamprendre un procediment erroni.
—SF-DLFF—
Corregir la plana (a algú)
Rectificar.
—EA-DCVB—
Córrer la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra
Viatjar molt, conéixer món. En altres ocasions, es diu en sentit irònic als que presumeixen de saber-ho tot, d´haver viscut experiències vitals molt extraordinàries
—EMB-EA—
Els DCVB i DLFF només recullen "Córrer la seca i la meca".
“El seu origen -segons detalla Joan Amades al RC- està basat en una antiga consuetud religiosa aràbiga. L´Alcorà, llibre sagrat dels musulmans, que respecten i consideren com el codi diví promulgat per Mahoma, prescriu que no entrarà al cel dels seus fidels qui no hagi estat, una vegada almenys durant la seua vida, a la Meca, la ciutat santa [...].
El compliment d´aquest deure dognàtic quan els moros envaïren la Península Ibèrica oferia les seves dificultats, per raó de la distància, als qui es trobaven en aquesta banda del Mediterrani. Per resoldre aquesta dificultat, el soldà va donar autorització perquè els fidels anessin a visitar la mesquita gran de Còrdova, anomenada Seca, i obtenien així la mateixa gràcia que si anessin a la Meca.
Però amb això els moros més puritans no es donaren per satisfets: temien que amb la visita a la Seca no complien prou bé amb el precepte de l´Alcorà i, pel que pogués ésser, aquests moros anaven en caravanes, amb una idèntica devoció a [...] la Casa Quadrada de la Meca i la Seca de Còrdova [...].
Més tard s´hi va afegir la Vall d´Andorra per la curiosa coincidència que al petit país hi ha dos llocs que ostenten respectivament els noms de Seca i Meca [...]. De manera que sense sortir de la Vall d´Andorra, travessant-la només, es pot anar de la Seca a la Meca. D´aqui el sentit irònic de la frase”.
Córrer més que un cavall desbocat
Córrer molt.
—SF-EA—
Córrer més que un sisó roín
Córrer molt.
—EA—
El DCVB diu que l'ha recollit al nostre poble.
El sisó era una moneda valenciana que valia sis diners.
Costar (una cosa) Déu i ajuda
Haver de fer grans esforços per tal d´aconseguir-la.
—DCVB-EMB—
Costar la coca un pa
Costar molt car.
—EAMP—
Costar un colló (o un renyó, o un ull de la cara)
Ser molt car.
—DCVB-EMB-EAMP-EA—
Costar una mona i un furó
Costar molt.
Créixer com les carabasseres
Créixer ràpidament.
—SF-EA-EMB-DCVB—
Cremar com la pólvora
Comparança que s'aplica a allò que es crema ràpidament.
—CMA—
Creure que és gerreta d'olives
A qui demana massa li ho diuen, a mode de pregunta, per tal de denegar la seua petició.
—JMG—
Curar-se en salut
Estar alerta d´un perill llunyà.
—EMB-CMA-JEM-DCVB—
D
De colp i repent
Equival a dir inesperadament, insospitadament, d'improvís.
De forment, ni un gra
Es diu d'aquell que té la intel·ligència curta.
—CMA-EAMP—
De malícia que tenia, matà la lloca
Ho solem dir a qui per eixir-li malament un assumpte, descarrega la seua ira en persona o cosa que no hi ha tingut res a veure.
Sanchis Guarner, en el volum III d'Els pobles valencians parlen els uns dels altres, fent referència a JMG, ens aclarix la qüestió: "Quan els suecans, abans del segle XVIII, pretenien que Sueca fóra declarada vila reial, amb vot en les Corts valencianes, hi tenien tant d'interés que no vacil·laren a ajudar-se amb fetilleries. Un bruixot els digué que assotaren una lloca, i que si l'animalet, en queixar-se, fea "quà, quà" seria Sueca vila reial: però si fea "pia, pia", no ho seria. Com que resulta que la gallina es planygué fent "pia, pia", diuen que un suecà es posà tant rabiós, que matà la lloca".
A partir d'aquest fet, detalla JMG, quan un foraster volia "punxar" algun dels nostres avantpassats, només havia de fer aquesta pregunta: "Eixe és el que assotà a la lloca?".
I ara, per acabar ja de parlar de lloques i assots, ací va un verset que escrigué el mateix JMG per a l'ocasió:
“Açotar la pòbra llòca
y matar-la p'els carrers
sòls hu imaginen y hu fan
els vanitosos suequérs” (sic).
De quin pa farem les migues?
Es diu en situacions de dubte, d´indecisió.
—DCVB—
Deixar (a algú) a la porta d'una escola
Deixar-lo sense res.
Deixar (a algú) a l´altura del betum
Humiliar.
—EA—
Deixar (a algú) amb el cul a l'aire
Deixar-lo sense res.
Deixar (a algú) amb la mel a la boca
No deixar-lo acabar d'assaborir una cosa que li era molt agradable.
—DCVB-JEM-EMB-EA—
Deixar (o quedar) baix la taula
Es diu quan algú arriba tard a una menjada.
—JEM-CMA-EA-EAMP-EMP—
Deixar (o tindre) la butxaca queta
No fer cap despesa.
—CMA—
Deixar (a algú) en el carrer
Deixar-lo desproveït de tot, sense recursos econòmics.
—DCVB-EMB-JEM—
Deixar l'ànima queta
Ho solem dir per demanar que ens deixen tranquils.
—DCVB-EA—
Deixar mocat (a algú)
Burlar-se.
—DLFF-JEM-EMB-EA—
Deixar-se caure (a algun lloc)
Comparéixer.
—DCVB-DLFF-JEM—
Deixar (a algú) sense cera en les orelles
Deixar-lo sense res, estafar-lo.
Del tric al trac
Ràpidament, sense donar-se compte.
—CMA-EA—
Demanar més que el govern
Demanar molt i amb insistència.
—DCVB-CMA—
Despullar un sant per vestir-ne un altre
Beneficiar algú causant perjudici a un altre.
—DCVB-DLFF-CMA-EMB-JEM-EA—
Déu nos pille confessats!
Invocació dita per qui tem un fet catastròfic.
—EA-EMB—
Dir (a algú) dos i dos quants en fan
Parlar-li clar, dir-li les veritats encara que li sàpiga greu.
—DCVB-EMB-EA-JMG—
Dir el somni d'un porc
Insultar grosserament.
—JMG—
Dir les tres-centes
Ídem anterior.
Dir poc i bo
Parlar sense eufemismes, sense contemplacions.
—EMB-EA—
Donar a entendre cistelles per llanternes
Induir a error.
—DCVB-JMG-ESE-JEM—
Donar caguera
Es diu de la persona molesta, impertinent.
—EA—
Donar carabasses
Rebutjar algú.
—DLFF-CMA-JEM-EA-SF—
El Refranyer català del folklorista Amades clarifica el seu origen : “A pagés, quan s´entaulaven els tractes per a un festeig, era costum que el fadrí anés a vistes; consistia a fer una visita a casa de la núvia. Es parlava d´interessos; el fadrí deia el que els seus pares li donarien per dot, i els de la família de la noia parlaven del dot de la núvia. Feta la primera entrevista, es convenia a tornar a fer una visita a la casa al cap d´unes setmanes. Durant aquell inverval de temps, ambdues famílies feien les indagacions de conveniència. Si la cosa no era falaguera a la família del minyó, aquest, amb una excusa, no feia la visita anunciada. si la família de la noia no estava disposada a acceptar el fadrí com a gendre, sense indicar-li amb paraules el seu dissentiment, a l´hora de dinar se servia un plat de carabassa, fruit que indicava una negativa a les pretensions del minyó, el qual es donava ja per entès”.
Donar color al drap
Dissimular.
—DCVB-EMB-EA-SF—
Donar el passaport (o el passavolant) (a algú)
Despatxar-lo.
—JEM-EAMP-EA-DCVB-DLFF—
Donar gat per llebre
Enganyar.
—DCVB-DLFF-CMA-EMB—
Donar gust a la llengua
Criticar molt.
—EA—
Donar la cara
Presentar-se o actuar com a responsable. Eixir en defensa d´algú.
—DCVB-JEM-EA-SF-EMB-DLFF—
Donar la llanda (o la tabarra)
Fer-se pesat.
—DCVB-DLFF-CMA—
Donar la matraca
Es diu d'aquell que és molt molest.
—DCVB-JEM-EAMP—
Donar l´ànima a Déu
Morir.
—JEM-EA-SF-DCVB-DLFF—
Donar mals de cap
Donar preocupacions.
—DCVB-JEM—
Donar mal any
Molestar, incordiar.
—EAMP—
Donar més faena que un porc solt
Causar moltes molèsties.
—DCVB-CMB-EA-EAMP—
Donar més faena que "valdre"
Causar moltes molèsties.
—DCVB-CMB—
Donar (a algú) més que a un músic
Pegar.
—EA—
Donar pasteta
Fingir afavorir l´adversari.
—EAMP—
Donar pel cul
Estafar, enganyar.
—DLFF-EAMP—
Donar pel sac
Molestar, donar fàstig.
—EAMP—
Donar pèls i senyals
Relatar de manera minuciosa.
—CMA-DLFF—
Donar què parlar
Fer que la gent tinga motiu de murmurar.
—DCVB-EMB-JEM-EA—
Donar-se aire
Afanyar-se.
—DCVB-DLFF-CMA-JEM—
Donar temps al temps
Deixar que passen els dies perquè les dificultats es resolguen per si mateix.
—JEM-EA-EMB-CMA-DCVB—
Donar un carquinyol
Donar una palmada al bescoll.
—EAMP—
El DCVB diu que ha estat recollida a Sueca.
Donar un escardussó (a algú)
Marmolar.
—EA—
Donar una “ensabonà” ( a algú)
Reptar, reprendre
—EA-DCVB—
Donar (o pegar) una nyespla (o una hòstia, o una “samugà”, o una “samarrà”)
Donar un colp violent.
—EAMP-DCVB—
Dormir la mona
Passar la borratxera.
—JEM-EMB-DCVB-DLFF—
Dur (o anar) com cagalló per séquia
Dominar a algú exageradament. Humiliar-lo.
—EAMP—
Dur els calcetins al garró
Portar els calcetins caiguts a la part inferior de la cama.
—DCVB-JEM—
Dur més corfolls que una ceba
Ho diguem a qui s'ha posat molta roba.
—CMA—
Durar més (una cosa) que l´obra de la Seu
Ser una feina de molta durada.
—EA-EMB-DCVB—
Durar més que un cul de cànter
Viure molts anys.
Durar un llamp
Durar molt poc.
Dur-ho tot a “retortero”
Dur molt malament un negoci, una empresa.
—EA—