top of page

DICCIONARI SUECÀ DE FRASES FETES I LOCUCIONS POPULARS [Primera part: A-D]

13 nov
15 min de lectura

Actualizado: hace 7 días

[2a. edició. 2001]


Advertència: totes aquestes parèmies han estat recollides al vol en converses amb dones i homes de Sueca.

 

EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES


ARM.- D´Azorín i el país meu, d´Antoni Ródenas Marhuenda. València, 1973.


CMA.- El nostre refranyer, de Cristòfor Martí Adell. Tavernes Blanques, 1988. No inclou significats o equivalències.


CMB.- “Locucions i frases fetes de L´Alcúdia de Crespins”, de Carme Miedes Belda. Article publicat al Llibre de festes de L´Alcúdia de Crespins, a l´any 1989.


DCVB.- Diccionari català-valencià-balear, de mossén Antoni Maria Alcover i Francesc de B. Moll. Palma de Mallorca, edició de l´any 1983.


DL.- Diccionari de locucions, de Joana Martí i Joan Raspall. Barcelona, 1995. Ed. ampliada de la primera part de DLFF.


DLFF.- Diccionari de locucions i frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí. 3ª edició. Barcelona, 1986.


EA.-Refraner valenciá, d´Estanislau Alberola. València, 1928. Inclou molts pocs significats.


EMB.- Refranyer en llengua valenciana, d´Emili Miedes Bisbal. València, 1986. No inclou significats o equivalències.


EAMP.- Sava vella, d´Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual. Pedreguer, 1994.


ESE.- Refranyer de la Ribera, d´Eduard Soleriestruch. València, 1980. No inclou significats.


JA.-Costumari català, el curs de l´any, de Joan Amades. Barcelona, edició de l´any 1982.


JEM.-Diccionario valenciano-castellano, de José Escrig y Martínez. 3ª edició corregida i augmentada per Constantí Llombart. València, 1887.


JMG.-Tipos, modismes y coses rares y curioses de la tèrra del Gè, de Joaquín Martí Gadea. València, 1906.


MSG.- Els pobles valencians parlen els uns dels altres, vol. III, de Manuel Sanchis Guarner. València, edició de l'any 1982.


RC.- Refranyer català, de Joan Amades. Barcelona, 1989.


SF.- Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés. Barcelona, 1992-94. En període de publicació, només s´han pogut consultar els tres primers toms.


A

A bona hora, figues tendres...

Es diu quan algú arriba massa tard, en moment inadequat.

Al DLFF  i JEM sols apareix “A bona hora”.

 

A bon sant t'encomanes!

Es diu a algú per prevenir-lo que ha acudit a l'ajut de persona que més el pot perjudicar que ajudar.

—DCVB-EA-JEM—

EMB fa continuar la frase amb una expressió que ací no s'utilitza "... eixe no fa miracles".

 

Acabar a males "dinaes"

Acabar malament, de manera desagradable.

—DCVB-JMG-JEM-EMB-SF-EA—

 

Acabar a pa i galtó

Acabar renyint, barallant-se.

 

Acabar (o quedar) com Camot

Acabar malament, quedar en situació ridícula.

—DCVB-DLFF-EMB-SF-EA—

L'origen d'aquesta frase no està gens clar. Transcrivim tot seguit el que diu JMG: "Hu apliquen al desgraciát fí que tingué a mitát del segle dènau, el governador civil de Valencia del mateix llinyage, ó de Camajo, com alguns dihuen, al qu'el pòble tragué de dins d'un confesonari de la Esglesia parroquial de Senta Catalina ahon s'havía amagát y morí arrastrát per los carrers d'aquella capital...". Això passà a l'any 1843, durant la insurrecció popular contra la regència del general Espartero. A Miguel Antonio Camacho l'odiava el poble per permetre a la policia governativa actituds repressives molts dures.

 

Acabar com el Ball de Parra (o com el Rosari de l'Aurora)

Acabar malament, amb baralles.

—DLFF-JEM-EMB-CMA-SF-EA—

 

Acabar-se el cafetí

Acabar el termini per a fer alguna cosa.

—EA—

 

Ací, mare em cague!

Ho diu la persona que s'ha cansat del que estava fent i ho deixa per a més endavant.

 

Afeitar en sec (a algú)

Amenaçar.

—EAMP-EA-EMB—

 

Afluixar la mosca

Pagar forçosament.

—EA-JEM-DCVB-DLFF—

 

Agafar una mona (o un pet)

Emborratxar-se.

—EA-EMB-JEM-RC¾

 

Agafar-se a una paret llisa

Utilitzar fins l´últim recurs possible davant una situació molt compromesa.

—DCVB-DLFF-CMA-EMB-EA—

 

Aguantar el pet (a algú)

Suportar-lo.

—CMA—

 

Aguantar metxa

Sofrir resignadament una cosa molesta.

—EA-DCVB—

 

Ai, Déu meu (o Mare de Déu), quina cara em feu!

Expressió dita per qui acaba de patir un fort contratemps.

—DCVB-SF—

 

Aigua als encantats!

Es diu en finalitzar una tasca agrícola, generalment en arreplegar la collita de l'arròs, per fer burla d'aquell que va endarrerit. Equival a dir: "Ara ja pot ploure".

 

Aire a la balladora!

Exclamació que incita a algú a moure's de pressa.

—ESE-SF-EA—

 

Això són altres calces!

Significa estar parlant de qüestions bens diferents. També es diu en apreciar un canvi positiu en el comportament o actitud d'algú.

—CMA-EMB-SF—

JMG diu al respecte que "es refereix este modisme á que havent-se acusat certa dòna que dormía en calses, el confesor li digué: Això no's pecat, que jo també dòrch en elles y no peque. A lo que replicá ella: No, pare, es que jo dòrch en ú que li dihuen Calses. Això son atres calses, respongué entonces el capellá". Si és veritat o no...

 

Ajocar-se amb les gallines

Es diu de qui se'n va a dormir molt prompte.

—DCVB-CMA-EMB—

 

Ajuntar-se la fam amb les ganes de menjar

Es diu de la parella o matrimoni que cap dels dos no és de fiar..

 —EAMP—

 

Alçar (o empinar) el colze

Beure més del que es considera normal.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA—

 

Alçar el dit al cel

Donar-se per satisfet.

—JEM-SF-EA—

 

Alçar (algú) la veu

Parlar amb energia, amb irritació.

—DCVB-EMB-JEM—

 

Alçar polseguera

Moure discussions sorolloses o violentes.

—DCVB-JEM—

 

Alçar-se amb el peu esquerre

Es diu quan a algú l'ix tot malament.

—DCVB-EMB-EA—

 

Alçar-se amb la castanya torta

Estar malhumorat.

—JEM-EMB-EAMP-EA-DCVB—

 

Allargar més el braç que la mànega

Fer més d´allò que es pot fer, generalment, en tractar-se de despeses.

—SF-EA-DCVB—

 

Amollar el gos

Parlar molt clar per censurar o reprendre algú.

—EMB—

 

Amorrar al piló

Obligar a algú a fer una cosa contra la seua voluntat.

 

Anar a córrer el recinte

Anar pel poble fent visites a uns i a altres.

 

Anar a fora

Anar al camp.

—DCVB-DLFF—

 

Anar (o enviar)  a gambar lloros

Despatxar a algú despectivament.

—EMB—

 

Anar a gata-meu

Anar a quatre potes.

—JMG—

 

Anar a la bona de Déu

Anar de qualsevol manera, actuar sense malícia.

—JEM-SF-DCVB-DLFF—

 

Anar a la dula

Anar arreu, de qualsevol manera. Viure desordenadament.

—DCVB-JEM-EA—

 

Anar a la marxeta

Anar a poc a poc, però sense parar.

—CMA—

 

Anar a la seua

No voler consells de ningú. Seguir la pròpia intenció o conveniència.

—DCVB-DLFF-CMA—

 

(Anar) a Madrid, a traure´s la punxa del dit

Evasiva que es dóna en contestació a qui pregunta “A on vas?”.

—EA-CMA—

 

Anar a orri

Anar de qualsevol manera, de forma desordenada.

—DCVB—

 

Anar a per totes

Estar decidit a una cosa difícil o perillosa.

—DCVB-CMA—

 

(Anar a) posar-li l'os a València

Quan els pares estaven preparant-se per a viatjar a València, ho deien als seus fills menuts si aquests també hi volien anar, per tal de fer-los por i es quedaren resignats.

JMG comenta que els de la capital posaven l'os entravessat en la boca perquè els pobrets xiquets no pogueren menjar.

 

Anar (o enviar)  a rentar-se amb cacau i tramussos

Despatxar algú de mala manera.

 

Anar a Roma i no "vore" al Papa

No aconseguir allò que es desitja, després d´haver fet un gran esforç.

—DCVB-JMG—

 

Anar a sarpa la grenya

Es diu de les persones que estan enfrontades.

—JEM-EA-DCVB—

 

Anar a trencacoll

Anar fatigosament, amb dificultats. Tindre molts quefers.

—JEM-EA-DCVB—

 

Anar a trons i a bacs

Anar dificultosament.

 

Anar al clot

Fracassar.

 

Anar al quint bordell

Anar molt lluny.

 

Anar al rei que fa quinze

Anar molt lluny.

 

Anar (o enviar)  allà on brama la tonyina

Despatxar a algú que destorba.

—EAMP—

 

Anar allà on Crist perguè el "gorro"

Anar molt lluny.

 

(Anar) als orats a fer novena

Es diu contestant evasivament a qui pregunta "A on vas?".

—DCVB-JEM-EA—

Orat és sinònim de boig.

 

Anar amb el cap ben alt

Ser digne.

—SF-DCVB-DLFF—

 

Anar amb el cor en la mà

Es diu de la persona confiada.

—JEM-SF-DCVB-DLFF¾

 

Anar amb els peus de plom

Prevenir-se, anar amb tacte i prudència.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA—

 

Anar amb monsergues

Divagar.

—EA—

 

Anar amb set pams de llengua fora

Estar cansat.

—JEM-EA-DCVB—

 

Anar (o estar) bambant

Estar desficiós, ociós; sense saber què fer.

 

Anar (o estar) calent d'orella

Estar enfadat, enutjat.

Als DCVB i DLFF el significat és ben diferent: estar embriac, begut.

 

Anar contra corrent

Anar contra les opinions predominants.

—JEM-DCVB-DLFF—

 

Anar (o estar) convidat sense peçonera

Estar convidat a menjar o beure sense límits.

 

Anar d'arrapa i fuig

Anar de pressa, precipitadament.

—DCVB-DLFF-CMA-EMB—

 

Anar davant de les "tronaes"

Anticipar-se als esdeveniments.

—CMB—

 

Anar de caguetes

Tenir diarrea.

—EMB—

 

Anar de cap

Es diu de qui va desesperat d´un lloc a altre, de qui té massa preocupacions o empreses.

—JEM-CMA—

 

Anar de capa caiguda

Empitjorar.

—EMB-JEM-EAMP-SF-EA—

El RC diu que “recorda aquells temps en què es portaven capes molt amples, balderes i folgades, les quals hom es trepitjava amb gran facilitat així que el pes dels anys ajupia i decantava el cos. Penjar la capa del davant per efecte de la curvatura del cos era qualificat de caure la capa”.

 

Anar de cul (o de “puto culo”)

Estar molt ocupat en feina intensa o múltiple. Tenir massa quefers.

—DLFF-CMA—

 

Anar d'eixida

Estar en cel.

—EMB-JEM—

 

Anar de gaidó (o gaitó)

Anar de costat.

—EAMP—

Al DCVB s'especifica que ha estat localitzada a Sueca.

 

Anar d'Herodes a “Pilatos”

Fer gestions llargues i infructuoses.

—DCVB-DLFF-CMA—

 

Anar de patxanó

Anar de festa.

 

Anar de patulea

Anar a passejar.

 

Anar de rauxa

Anar de festa.

—JEM—

 

Anar fet un braç de mar

Anar vestit amb molt de luxe, amb pompositat.

—JEM—

 

Anar fet un Adam

Es diu de la persona d´aspecte físic desastrat.

 

Anar fet un Ecce Homo

Es diu de la persona que té un estat llastimós.

—EAMP-EA—

 

Anar fregint i menjant

Tenir només allò imprescindible per a viure.

—JEM-EA-DCVB—

 

Anar la processó per dins

Sentir-se intranquil i dissimular-ho.

—DCVB-DLFF-CMA—

 

Anar més ert que un fus

Anar molt dret.

—DCVB-JEM-EMB-EA—

El fus és un instrument de fusta utilitzat per a filar a mà, molt semblant a una agulla de cap, encara que de majors dimensions.

 

Anar més pintada que una mona

Anar molt maquillada.

—CMA—

 

Anar més "tieso" que un gerineldo (o Querineldo)

Anar molt estirada una persona.

—CMB—

 

Anar cent llegues de mal camí

Tenir contínuament moltes dificultats.

—DCVB—

 

Anar per les travesses

Actuar amb astúcia i poc lleialment.

—DCVB—

 

Anar (algú) “ringo-rango”

Es diu dels moviments monòtons d´una persona quan camina.

—JEM-EA-DCVB—

 

Anar sempre (algú) en punt d´onze

Anar sempre molt ben arreglat.

—EA—

 

Anar-se'n a la carrera

Morir-se o destruir-se de pressa.

—DCVB—

 

Anar-se'n a l'altre món

Morir.

—DCVB-EMB-JEM—

 

Anar-se'n amb el "rabo" entre cames

Anar-se'n avergonyit, moix, sense resultats positius.

—DCVB-DLFF-CMA-EMB-JEM—

 

Anar-se'n amb la cua torta

No aconseguir allò que es volia.

 

Anar-se´n cagant paquets

Anar-se´n enutjat.

 

Anar-se'n com la merda de lladre

Acabar ràpidament amb les existències d'una cosa, generalment menjar.

—EA—

 

Anar-se'n com les carabasseres

Morir-se o destruir-se de pressa.

 

Anar-se'n de la llengua

Parlar indegudament.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM-EA—

 

Anar-se'n del cap (algú)

Oblidar. Perdre les facultats mentals.

—DLFF-EMB-JEM-EA—

 

Anar-se'n el Sant al cel

Oblidar-se d'una cosa.

 

Anar-se'n pel món, com Miquela

S'aplica a la persona que no té un lloc de residència fixe, que sempre està viatjant.

El DCVB i JEM sols recullen la primera part de la frase.

 

Anar-se´n “rabo filando”

Anar-se´n sense haver complit els objectius previstos.

—EA—

 

Anar xafant (o esclafant) ous

Anar a poc a poc.

—JEM-EMB-EA—

 

Anar ximbat

Anar de costat.

 

Àngela Maria!

Exclamació que es diu davant un fet sorpresiu.

—SF-DCVB-DLFF—

 

Ànimes del purgatori!

Expressió que es diu davant un fet negatiu.

—SF—

 

Apegar-se els llençols (a algú)

No despertar-se d'hora per excés de son o de peresa.

—JEM-EMB—

 

Apretar l'enemic

Tenir necessitats fisiològiques urgents.

—JEM-EA—

 

Armar cacau

Fer enrenou, gresca.

—EA—

 

Armar un canyaret

Fer soroll. Disputa.

—JEM-EAMP-EA-JMG-EMB-CMA—

 

Armar un catapell

Fer escàndol.

 

Arribar i carregar

Arribar oportunament per a obtenir el que es desitja.

 

Arrimar-se a bon arbre

Es diu de les persones que, per interés, busquen l´amistat de personatges influents.

—SF—

 

Arruar-se el melic (a algú)

Sentir temor o vergonya.

—DCVB-CMA-EMB-EA—

 

Arruixa, que plou!

Expressió que denota sorpresa.

—SF-JEM-EA-EMB-CMA-DCVB—

 

"Ausaes" i a "bugaes"

Segons CMB, que sols recull "Ausaes", equival a "Hi ha que vore!", dit amb remordiment; i el DCVB, que la recull íntegra, diu que és una expressió confirmativa igual a "Ja ho crec!". Trie vosté mateix, encara que a Sueca l´equivalència més correcta crec que és “Pareix mentida!”.

Al Liber elegantiarum de Joan Esteve ja apareix "Ausades". Publicat a Venècia l'any 1489, és el primer diccionari valencià.

EA recull “A usaes y bugaes”. 

B

Baixar els fums

Humiliar l´extremada vanitat d´alguna persona.

—EMB-EA—

 

Ballar amb la més lletja

Tenir mala sort.

—EA-DCVB—

 

Banyar-se el cul

Comprometre´s.

—DLFF—

 

Beure al gallet

Traguejar a raig, sense aplicar els llavis.

—DLFF-JEM-CMA-EA—

 

Beure més que l'Ello

Beure molt.

L'Ello és el topònim d'una partida del nostre terme municipal.


Beure més que un guaret

Beure molt.

 

Bona nit cresol, que la llum s'apaga

Es diu en perdre's o desaparéixer una cosa quan menys era d'esperar.

—DCVB-DLFF-JMG-JEM-CMA-EAMP-EA—

 

Bufar en caldo gelat

Es diu de la persona que fa ostentació de poder o riquesa sense tindre'n. També vol dir esforçar-se inútilment.

—DCVB-CMA-JEM-EMB-EA-EAMP-SF—


Buscar tres peus al gat

Voler una cosa impossible.


Buscar una agulla en un paller

Intentar aconseguir una cosa molt difícil o impossible.

—SF-JEM-DCVB-DLFF— 


C

Caga´t ja, llaurador!

Expressió de desesperança que equival a dir “No hi ha res a fer”.

 

Cagar el basto

Desbaratar.

—SF-EA-DCVB—

 

Cagar la cara (a algú)

Posar-lo en ridícul.

—CMA—

 

Cagar-se en la mare que va parir (algú)

Expressió utilitzada per a insultar greument.

—DLFF—


Cantar les quaranta

Parlar molt clar per censurar o reprendre a algú. Reprotxar.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM—


Capejar el temporal

Suportar un fet advers.

—DCVB—


Carregar el mort (a algú)

Imputar-li un fet.

—DLFF-EMB-EAMP-EA-CMA-DCVB—


Carril i via ampla!

Expressió que s'utilitza per a despatxar despectivament a algú.


Catarroja descoberta!

Es diu, amb ironia, quan algú creu en va que ha fet un gran descobriment. També, quan per una casualitat o sense voler s'ha fet públic allò que es volia tenir reservat o ocult.

—DCVB-CMA-EMB-JMG-JEM-SF-EA—


Caure de peus coms els gats

Tenir sort, ser hàbil. Eixir bé dels compromisos.

—EA-DCVB—


Caure del burro

Adonar-se de l'error en què s'estava; desenganyar-se.

—DCVB-CMA-DLFF-SF-EA—

El significat que dóna JEM crec que ací mai no l'hem utilitzat: perdre el prestigi una persona.


Caure el món damunt (a algú)

Desmoralitzar-se.

—EA-EMB-CMA—


Caure el "rabo"

Es diu als llépols en vore'ls menjar alguna cosa dolça o molt agradable al paladar.


Caure els anells (a algú)

Rebaixar-se, humiliar-se. També es diu a qui no tenen massa ganes de treballar.

—EMB-EA—


Caure en la ratera

Es diu de qui cau en engany.

—EA-EMB-JEM-DCVB—


Caure la bava

Estar satisfet, complagut.

—JEM-DCVB—


Caure (a algú) la cara de vergonya

Avergonyir-se.

—DCVB-DLFF-EMB-JEM-SF-EA—


Caure la "pepita"

Ho diu qui ha estat molt de temps esperant l'arribada d'algú.


Caure (a algú) l'ànima (o el món) als peus

Produir-li un gran desengany.

—DCVB-DLFF-JEM-EMB-SF-EA—


Clavar el clau per la cabota

Intentar d'obtenir una cosa a força de tossuderia.

—DCVB-EMB-JEM-EA—


Clavar la pota  ran el mànec (o fins l'angonal)

S'aplica quan algú ha dit o fet un despropòsit.


Clavar-se l'ham

Caure en un engany.


Començar la casa per la teulada

Mamprendre un procediment erroni.

—SF-DLFF—


Corregir la plana (a algú)

Rectificar.

—EA-DCVB—


Córrer la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra

Viatjar molt, conéixer món. En altres ocasions, es diu en sentit irònic als que presumeixen de saber-ho tot, d´haver viscut experiències vitals molt extraordinàries

—EMB-EA—

Els DCVB i DLFF només recullen "Córrer la seca i la meca".

    “El seu origen -segons detalla Joan Amades al RC- està basat en una antiga consuetud religiosa aràbiga. L´Alcorà, llibre sagrat dels musulmans, que respecten i consideren com el codi diví promulgat per Mahoma, prescriu que no entrarà al cel dels seus fidels qui no hagi estat, una vegada almenys durant la seua vida, a la Meca, la ciutat santa [...].

   El compliment d´aquest deure dognàtic quan els moros envaïren la Península Ibèrica oferia les seves dificultats, per raó de la distància, als qui es trobaven en aquesta banda del Mediterrani. Per resoldre aquesta dificultat, el soldà va donar autorització perquè els fidels anessin a visitar la mesquita gran de Còrdova, anomenada Seca, i obtenien així la mateixa gràcia que si anessin a la Meca.

    Però amb això els moros més puritans no es donaren per satisfets: temien que amb la visita a la Seca no complien prou bé amb el precepte de l´Alcorà i, pel que pogués ésser, aquests moros anaven en caravanes, amb una idèntica devoció a [...] la Casa Quadrada de la Meca i la Seca de Còrdova [...].

    Més tard s´hi va afegir la Vall d´Andorra per la curiosa coincidència que al petit país hi ha dos llocs que ostenten respectivament els noms de Seca i Meca [...]. De manera que sense sortir de la Vall d´Andorra, travessant-la només, es pot anar de la Seca a la Meca. D´aqui el sentit irònic de la frase”.

   

Córrer més que un cavall desbocat

Córrer molt.

—SF-EA—


Córrer més que un sisó roín

Córrer molt.

—EA—

El DCVB diu que l'ha recollit al nostre poble.

El sisó era una moneda valenciana que valia sis diners.


Costar (una cosa) Déu i ajuda

Haver de fer grans esforços per tal d´aconseguir-la.

—DCVB-EMB—


Costar la coca un pa

Costar molt car.

—EAMP—


Costar un colló (o un renyó, o un ull de la cara)

Ser molt car.

—DCVB-EMB-EAMP-EA—


Costar una mona i un furó

Costar molt.


Créixer com les carabasseres

Créixer ràpidament.

—SF-EA-EMB-DCVB—


Cremar com la pólvora

Comparança que s'aplica a allò que es crema ràpidament.

—CMA—


Creure que és gerreta d'olives

A qui demana massa li ho diuen, a mode de pregunta, per tal de denegar la seua petició.

—JMG—


Curar-se en salut

Estar alerta d´un perill llunyà.

—EMB-CMA-JEM-DCVB—


D

De colp i repent

Equival a dir inesperadament, insospitadament, d'improvís.


De forment, ni un gra

Es diu d'aquell que té la intel·ligència curta.

—CMA-EAMP—


De malícia que tenia, matà la lloca

Ho solem dir a qui per eixir-li malament un assumpte, descarrega la seua ira en persona o cosa que no hi ha tingut res a veure.

Sanchis Guarner, en el volum III d'Els pobles valencians parlen els uns dels altres, fent referència a JMG, ens aclarix la qüestió: "Quan els suecans, abans del segle XVIII, pretenien que Sueca fóra declarada vila reial, amb vot en les Corts valencianes, hi tenien tant d'interés que no vacil·laren a ajudar-se amb fetilleries. Un bruixot els digué que assotaren una lloca, i que si l'animalet, en queixar-se, fea "quà, quà" seria Sueca vila reial: però si fea "pia, pia", no ho seria. Com que resulta que la gallina es planygué fent "pia, pia", diuen que un suecà es posà tant rabiós, que matà la lloca".

A partir d'aquest fet, detalla JMG, quan un foraster volia "punxar" algun dels nostres avantpassats, només havia de fer aquesta pregunta: "Eixe és el que assotà a la lloca?".

I ara, per acabar ja de parlar de lloques i assots, ací va un verset que escrigué el mateix JMG per a l'ocasió:

                          “Açotar la pòbra llòca

                          y matar-la p'els carrers

                          sòls hu imaginen y hu fan

                          els vanitosos suequérs” (sic).


De quin pa  farem  les migues?

Es diu en situacions de dubte, d´indecisió.

—DCVB—


Deixar (a algú) a la porta d'una escola

Deixar-lo sense res.


Deixar (a algú) a l´altura del betum

Humiliar.

—EA—


Deixar (a algú) amb el cul a l'aire

Deixar-lo sense res.


Deixar (a algú) amb la mel a la boca

No deixar-lo acabar d'assaborir una cosa que li era molt agradable.

—DCVB-JEM-EMB-EA—


Deixar (o quedar) baix la taula

Es diu quan algú arriba tard a una menjada.

—JEM-CMA-EA-EAMP-EMP—


Deixar (o tindre) la butxaca queta

No fer cap despesa.

—CMA—

    

Deixar (a algú) en el carrer

Deixar-lo desproveït de tot, sense recursos econòmics.

—DCVB-EMB-JEM—


Deixar l'ànima queta

Ho solem dir per demanar que ens deixen tranquils.

—DCVB-EA—


Deixar mocat (a algú)

Burlar-se.

—DLFF-JEM-EMB-EA—


Deixar-se caure (a algun lloc)

Comparéixer.

—DCVB-DLFF-JEM—


Deixar (a algú) sense cera en les orelles

Deixar-lo sense res, estafar-lo.


Del tric al trac

Ràpidament, sense donar-se compte.

—CMA-EA—


Demanar més que el govern

Demanar molt i amb insistència.

—DCVB-CMA—


Despullar un sant per vestir-ne un altre

Beneficiar algú causant perjudici a un altre.

—DCVB-DLFF-CMA-EMB-JEM-EA—


Déu nos pille confessats!

Invocació dita per qui tem un fet catastròfic.

—EA-EMB—


Dir (a algú) dos i dos quants en fan

Parlar-li clar, dir-li les veritats encara que li sàpiga greu.

—DCVB-EMB-EA-JMG—


Dir el somni d'un porc

Insultar grosserament.

—JMG—


Dir les tres-centes

Ídem anterior.


Dir poc i bo

Parlar sense eufemismes, sense contemplacions.

—EMB-EA—


Donar a entendre cistelles per llanternes

Induir a error.

—DCVB-JMG-ESE-JEM—


Donar caguera

Es diu de la persona molesta, impertinent.

—EA—


Donar carabasses

Rebutjar algú.

—DLFF-CMA-JEM-EA-SF—

    El Refranyer català del folklorista Amades clarifica el seu origen : “A pagés, quan s´entaulaven els tractes per a un festeig, era costum que el fadrí anés a vistes; consistia a fer una visita a casa de la núvia. Es parlava d´interessos; el fadrí deia el que els seus pares li donarien per dot, i els de la família de la noia parlaven del dot de la núvia. Feta la primera entrevista, es convenia a tornar a fer una visita a la casa al cap d´unes setmanes. Durant aquell inverval de temps, ambdues famílies feien les indagacions de conveniència. Si la cosa no era falaguera a la família del minyó, aquest, amb una excusa, no feia la visita anunciada. si la família de la noia no estava disposada a acceptar el fadrí com a gendre, sense indicar-li amb paraules el seu dissentiment, a l´hora de dinar se servia un plat de carabassa, fruit que indicava una negativa a les pretensions del minyó, el qual es donava ja per entès”.


Donar color al drap

Dissimular.

—DCVB-EMB-EA-SF—


Donar el passaport (o el passavolant) (a algú)

Despatxar-lo.

—JEM-EAMP-EA-DCVB-DLFF—


Donar gat per llebre

Enganyar.

—DCVB-DLFF-CMA-EMB—


Donar gust a la llengua

Criticar molt.

—EA—


Donar la cara

Presentar-se o actuar com a responsable. Eixir en defensa d´algú.

—DCVB-JEM-EA-SF-EMB-DLFF—


Donar la llanda (o la tabarra)

Fer-se pesat.

—DCVB-DLFF-CMA—


Donar la matraca

Es diu d'aquell que és molt molest.

—DCVB-JEM-EAMP—


Donar l´ànima a Déu

Morir.

—JEM-EA-SF-DCVB-DLFF—


Donar mals de cap

Donar preocupacions.

—DCVB-JEM—


Donar mal any

Molestar, incordiar.

—EAMP—


Donar més faena que un porc solt

Causar moltes molèsties.

—DCVB-CMB-EA-EAMP—


Donar més faena que "valdre"

Causar moltes molèsties.

—DCVB-CMB—


Donar (a algú) més que a un músic

Pegar.

—EA—


Donar pasteta

Fingir afavorir l´adversari.

—EAMP—


Donar pel cul

Estafar, enganyar.

—DLFF-EAMP—


Donar pel sac

Molestar, donar fàstig.

—EAMP—


Donar pèls i senyals

Relatar de manera minuciosa.

—CMA-DLFF—


Donar què parlar

Fer que la gent tinga motiu de murmurar.

—DCVB-EMB-JEM-EA—


Donar-se aire

Afanyar-se.

—DCVB-DLFF-CMA-JEM—


Donar temps al temps

Deixar que passen els dies perquè les dificultats es resolguen per si mateix.

—JEM-EA-EMB-CMA-DCVB—


Donar un carquinyol

Donar una palmada al bescoll.

—EAMP—

El DCVB diu que ha estat recollida a Sueca.


Donar un escardussó (a algú)

Marmolar.

—EA—


Donar una “ensabonà” ( a algú)

Reptar, reprendre

—EA-DCVB—


Donar (o pegar) una nyespla (o una hòstia, o una “samugà”, o una “samarrà”)

Donar un colp violent.

—EAMP-DCVB—


Dormir la mona

Passar la borratxera.

—JEM-EMB-DCVB-DLFF—


Dur (o anar) com  cagalló per séquia

Dominar a algú exageradament. Humiliar-lo.

—EAMP—


Dur els calcetins al garró

Portar els calcetins caiguts a la part inferior de la cama.

—DCVB-JEM—


Dur més corfolls que una ceba

Ho diguem a qui s'ha posat molta roba.

—CMA—


Durar més (una cosa) que l´obra de la Seu

Ser una feina de molta durada.

—EA-EMB-DCVB—


Durar més que un cul de cànter

Viure molts anys.


Durar un llamp

Durar molt poc.


Dur-ho tot a “retortero”

Dur molt malament un negoci, una empresa.

—EA—

 


Entradas recientes

Ver todo
bottom of page