Primera representació cartogràfica coneguda de la vila de Sueca. ¿1752?

[Publicat a Sueca, fira i festes. Setembre 2022. Sueca, 2022] 

A la memòria d’Alejandro Morcilo

Fragment del Plano del Lago de la Albufera, de Pedro Torbé

L’atzar, només l’atzar, ha volgut que apareguera fa uns dies. No era un objectiu dels meus desficis actuals, tampoc de pretèrites inquietuds. De mon pare sí que havia estat una de les seues obsessions durant un bon grapat d’anys, malaura­dament sense resultats positius. Aquestes coses són com són i venen com venen: ja pots entestar-te en la localització de determinats documents històrics, escorcollant pertot arreu, que si per una d’aquelles es neguen a fer acte de presència, aviat estàs. Només ells decidixen quan és el moment de pre­sentar-se davant teu. ¿I per què ha ocorregut ara? Vull creu­re que l’atzar, posant-me davant dels nassos un plànol de la vila de Sueca que a mon pare li haguera fet molta il·lusió poder-lo consultar, haja volgut retre-li un xicotet, però me­rescut, homenatge.

M’aparegué mentre cercava entre alguns mapes de l’Al­bufera de València del segle XVIII, la ubicació de la fita o pedra que assenyalava el nivell de les aigües del llac i que va donar nom al poblat marítim del Perelló. Per això, vaig parar atenció en un document del fons de l’Archivo Car­tográfico y de Estudios Geográficos del Centro Geográfico del Ejército, titulat Plano del Lago de la Albufera de Valencia: su Sondeo, y plas[m]acion de los Lugares immediatos a ella… S’hi tracta d’una carta nàutica manuscrita sense data, d’au­toria anònima, forma apaïsada (61x135,3 cm.) i una escala aprox. d’1:26.000. El geògraf Carles Sanchis Ibor, en el llibre Regadiu i canvi ambiental a l’Albufera de València (València, 2001), afirma que l’autor fou l’enginyer Pedro Torbé qui la va confeccionar l’any 1752.

El Plano del Lago de la Albufera... és un interessant treball topogràfic que s’elaborà amb el fi de millorar el desguàs de l’Albufera. Entre les valuoses dades que aporta Torbé, a més de la localització de la fita, s’aprecia la línia d’inundació de l’estany quan aquesta pedra es veia coberta amb dos pams i mig d’aigua, moment quan, per exemple, arribava a engolir els ullals Gran i de Baldoví, i s’havia d’acomplir la dita fita coberta, gola oberta. També hi estan representats els tres turons dels Sants, dels quals hui només queda el que corona l’ermitori.

Tot i ser de rellevància els citats aspectes per a interpretar l’evolució històrica del llac, els aiguamolls i la devesa, el que realment em cridà l’atenció del Plano del Lago de la Albufe­ra... fou un detall, en principi, secundari que, a hores d’ara, no tinc constància que ningú l’haja tingut en compte. A tots ens havia passat inadvertit. Ni el mateix Carles Sanchis, que va estudiar amb deteniment el plànol, hi fa cap comentari.

L’autor del Plano del Lago de la Albufera..., Pedro Torbé, amb la intenció de situar el lector, va dibuixar a la perifèria del llac els croquis de les poblacions que envolten l’Albufera. Els d’Alfafar, Massanassa, Catarroja, Silla i Sollana són uns traçats esquemàtics —desconec si es corresponen a la realitat d’aleshores— i obvià detallar qualsevol element dels respec­tius contexts geogràfics. A Sueca, en canvi, feu una excep­ció. La representació del nucli urbà de la nostra vila apareix a l’extrem esquerre superior del plànol. També és esquemà­tica, però s’acompanya amb la delineació dels principals ca­mins d’accés a la població, les terres d’horta dels voltants i el recorregut del Sequial i alguna de les seues filloles fins a arribar a la mar o a la llacuna.

El traçat urbà de Sueca inclòs al plànol de l’Albufera de Pedro Torbé, que Sanchis data en l’any 1752 —una qüestió sobre la qual després incidiré—, és el document original més antic de les representacions cartogràfiques que coneixem. Fins ara, aquesta consideració la tenia la de Francisco Reyo, feta per a un projecte d’establiment de terres de Múzquiz, del 1775, que es conserva al nostre Arxiu Històric Municipal. Carles Sanchis en deixa constància al catàleg de cartografia del citat centre documental i aparegué reproduïda a la revis­ta “Quaderns de Sueca”, núm. XIII (Sueca, 1998). Reyo fa una representació de la vila quasi triangular, on solament uns pocs espais es poden apreciar, perquè la trama urbanística està dibuixada en perspectiva, amb nul·la precisió i, també, per la degradació de la tinta. Aquests espais són les places Ma­jor i Morera —en l’actualitat, placeta Fonda—, el carrer del Sequial, el carreró dels Carros —hui, Fra Antonio Juan—, l’església de Sant Pere coronada amb una veleta, la coberta del graner del Senyor de Montesa, i una àmplia zona buida d’edificacions, que correspondria al cementeri parroquial i al sequer de la Senyoria. La construcció que s’entreveu baix, a l’esquerra del dibuix, igual podia ser el convent de Ntra. Sra. de Sales que els molins de la vila.

El croquis de Sueca incorporat per Pedro Torbé al Plano del Lago de la Albufera..., és un dibuix de vista zenital, diàfan, però està mal resolt, és poc fidedigne. Fa la impressió que a l’autor només l’interessava ressaltar el recorregut del Sequial i els camins principals d’entrada a la vila, mentre que es va despreocupar del traçat de places i carrers. Costa entendre que el cartògraf, després de residir a la nostra població quasi un any i de fer un minuciós treball pel que fa a la descripció gràfica del llac i la problemàtica del desguàs, presente una de­lineació tan erràtica de la trama viària suecana, com en gene­ral s’aprecia en tot el dibuix i, en particular, a la meitat occi­dental de la població, reblida d’inexactituds. Solament estan perfilades, amb un mínim de rigor, les places Major, Sant Pere i Morera, i part dels trajectes dels carrers del Sequial i Cullera.

Representació cartogràfica de la vila de Sueca en l'any 1738, dibuixada per Antonio Carrasquer García (2012)

Els dos únics edificis que Torbé ressalta són els de l’esglé­sia de Sant Pere i el convent de Ntra. Sra. de Sales. També estan dibuixats amb prou nitidesa el graner i el sequer del Senyor de Montesa —amb una enigmàtica construcció qua­drada adjunta, a manera de torreta—, la casa dels Quatre Cantons —això sí, representada excessivament rectangular—, els molins de la vila —d’estranya forma semicircular— i, en­front, el graner i sequer del Porxo.

Dit això, acceptant que la data de confecció del Plano del Lago de la Albufera..., com afirma Carles Sanchis, és el 1752, estic convençut que la representació cartogràfica de Sueca allí reproduïda va ser copiada d’un plànol molt anterior, no so­lament per les deficiències ressenyades quant a la delineació de places i carrers, impròpies de Torbé, sinó també, i sobre tot, per l’extensió del nucli urbà. Estic convençut, dic, perquè després de comparar aquest document amb el plànol de Sueca de l’any 1738, que mon pare va confeccionar basant-se en la informació aportada pel padró de riquesa d’aleshores, es comprova que en el de Torbé no figuren algunes barriades i carrers que ja formaven part del conjunt urbanístic una dècada i mitja abans.

Així, quatre són les zones on s’aprecia nítidament l’anacronisme. En l’any 1738, l’expansió urbanística del poble ja arribava, per l’oest, fins a la placeta del Convent i els molins de la vila; al nord, on el Sequial confluix amb la via homònima, la vila es desenvolupava, a mà dreta, pels carrers de la Bonaguia i part del dels Magraners, i a mà esquerra pel barri de Climent —hui, carrer de Sant Antoni de Pàdua—; a l’est, el carrer de Sant Roc es trobava edificat a dues mans, formant eixe característic angle de noranta graus; i al sud, l’ampli espai urbà que ocupen els carrers del Vall, Fillola, Moro i Cantarrana l’ocupaven nombroses cases i barraques.

Amb aquestes substancials diferències, podem concloure que el traçat urbà de Sueca que figura al Plano del Lago de la Albufera de Valencia: su Sondeo, y plas[m]acion de los Lugares immediatos a ella…, dibuixat l’any 1752 per Pedro Torbé, seria còpia d’un altre, ara per ara desconegut, anterior en dècades, que potser es remuntara, fins i tot, al conflictiu període de la guerra de Successió.

.