top of page

PEDREGADES, NEVADES, PLUGES, TEMPORALS DE VENT, INUNDACIONS I REVINGUDES PATITS A LA VILA DE SUECA DURANT EL SEGLE XIX
[Text inèdit] El següent resum està extret, exclusivament, de la sèrie Acords capitulars de l’Ajuntament de Sueca, una documentació que es conserva a l’Arxiu Històric Municipal d’aquesta ciutat. La terminología emprada a la cronologia que continua és la mateixa que figura als documents esmentats, una vegada traduïda al valencià. 21 de setembre de 1801 Tempesta de pedra Novembre de 1801 Revingudes amb trencament de caixer del riu Xúquer 20 de desembre de 1801
"EL VIRGO DE VISANTETA" ESTIGMATITZA LA MEMÒRIA DEL SEU AUTOR, JOSEP BERNAT I BALDOVÍ
[Publicat per primera vegada al llibre La literatura eròtica. Homenatge a la paraula. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2023] Comense cuant vullga el váls, que la orquesta está templada. (Fiel de Fechos)[1] Per a bé o, crec jo, per a mal, la imatge d’autor procaç i immoral de Josep Bernat i Baldoví és la que s’ha imposat en l’imaginari popular, molt per sobre qualsevol altra consideració. La crítica social i política, l’ús de metàfores i dobles sentits, el retrat dels costums, le


ALGUNS MAPES, PLÀNOLS I DIBUIXOS RELACIONATS AMB SUECA, FETS PER MON PARE, ANTONIO CARRASQUER GARCÍA
El terme municipal de Sueca i les seues partides, en l'actualitat [1979] El terme municipal de Sueca, s. XIV. 1993 La vila de Sueca, 1453. 1985 La vila de Sueca l'any 1665. 1990 "Plano de la Villa de Sueca y su línea de fortificación", de Manuel Sorní Grau, 1838 o 1839. Còpia d'Antonio Carrasquer García, 1975 "Plano geométrico de la villa de Sueca", de Fulgencio Vercher, 1859. Restauració i còpia d'Antonio Carrasquer Garcia, 1975 Santa Maria de Sales l'any 1453. 2002 El forn


El senyor José Montó Serrano i la cantant lírica Rosario Montagut Betoret (1907?-1995), una suecana d’adopció
[Publicat a la revista Estil, núm. 63, juliol de 2023] Us contaré una història que comença, si fa no fa, un parell de mesos, quan una vesprada vaig tindre el goig de rebre la visita de Pedro Juan Serrano García i el seu fill, Juan. Havíem quedat feia un temps, però entre unes coses i altres, l’encontre s’havia posposat en dues o tres ocasions. Volien ensenyar-me un conjunt de documents que, asseguraven, serien del meu interés. A l’hora convinguda, es presentaren amb una ca


L’hort “atestado de consonantes” de Josep Bernat i Baldoví
[Publicat a la revista Estil, núm. 57, desembre de 2022, augmentat i corregit] Extens i saborós és l’anecdotari que, gràcies a la tradició oral i a la lletra impresa, ens ha arribat als nostres dies tenint com a protagonista Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864). El fort caràcter d’aquest personatge, posseïdor d’un enginy literari que a hores d’ara ningú no posa en discussió, junt amb la intensitat amb què visqué el moment, van donar peu a la perpetuació en el t


El meu poble. La Sueca que conec, conferència a càrrec de José Serrano Marí, pare del Mestre Serrano
[Conferència teatralitzada impartida el 17 de novembre de 2022, dins dels actes commemoratius del 150 aniversari del naixement de José Serrano Simeón, organitzats per la Societat Unió Musical de Sueca. Text inèdit]. ¿Ací és el saló de la Casa de la Cultura? ¿Arribe tard? ¿Ja ha començat l’acte? Els assistents han de perdonar l’espera, però acabe d’arribar de Madrid. Vinc de la boda del meu fill Pepet amb Isaura. El viatge de tornada ha sigut molt pesat. El tren para en to


GÓMEZ SERRANO, Nicolau Primitiu
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 10/IX/1877–València, 11/XI/1971. Industrial, erudit, bibliòfil i editor. Erudit, autodidacta, defensor de la nostra cultura en qualsevol dels seus aspectes, Nicolau Primitiu Gómez va ser un dels pocs membres de la burgesia valenciana d’aleshores que apostà per la pervivència de les particularitats que ens identifiquen com a poble. Fill primogènit del mestre de moli


FERRANDO CASTELLS, Pascual Buenaventura
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 16/V/1881–Albacete, 27/XI/1951. Arquitecte. Fou un arquitecte vocacional que aconseguí canviar la fesomia urbana de Sueca i els seus poblats marítims fins que marxà cap a Albacete, gràcies a la seua interpretació de l’estètica modernista quan aquest corrent ja estava entrant en decadència. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Madrid on va obtindre el títol en febre


QUAN I COM JOSEP BERNAT I BALDOVÍ VA ESCRIURE "EL VIRGO DE VISANTETA" (1832)
[Introducció del llibre El Virgo de Visanteta. Revisió del context històric i estudi comparatiu de la versió original manuscrita de 1832 amb el text imprés de 1845. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2011] La defunció d’un familiar de segon grau va possibilitar que arribara a les meues mans una llibreta de tapes grosses de cartó, si fa no fa d’un poc més de cent anys d’antiguitat, on a més de narracions, acudits i circumloquis de contingut eròtic, apareixia manuscrita l’obra que més


BERNAT I BALDOVÍ, Josep Francesc, “l’Amante”, “el Sord”, “el Sueco"
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]. Sueca, 19/III/1809–València, 31/XII/1864. Advocat, polític, periodista, poeta i autor teatral. Membre d’una família acomodada, el cap de la qual, Antonio Bernat Fuster, natural de Riola, fou un advocat que va ocupar distints càrrecs a la Corporació municipal suecana: en la primera dècada del XIX exercí com a síndic procurador general, mentre que en la següent el nomenaren
LA REVISTA "VALENCIA ATRACCIÓN" (1926-1990) I LA RIBERA BAIXA
[Comunicació presentada a la IX Assemblea d'Història de la Ribera. Benifaió, 2002] Amb l´adquisició feta per la Biblioteca Municipal de Sueca de la pràctica totalitat dels sis-cents deu números apareguts des de 1926 fins a 1990 de la revista mensual VALENCIA ATRACCIÓN, magnífic exemple de premsa periòdica que ultrapassa els límits de la promoció turística per a endinsar-se en aspectes històrics, artístics, folklòrics, etc. del nostre país, he pogut dur endavant un vell projec
LES CASES DE TOLERÀNCIA SUECANES. ALGUNES CONSIDERACIONS ESTADÍSTIQUES I HISTÒRIQUES (1939-1940 i 1954-56)
[Publicat en el setmanari Suheca.com, el 25 de novembre de 2018] Fa algun temps va caure en les meues mans un document de delicat contingut sobre una part substantiva del comerç carnal a la Sueca contemporània. Me’l deixà el propietari perquè en fera l’ús que considerara adient, amb l’expressa condició que, fóra el que fóra el seu tractament posterior, respectara la privacitat de les persones que hi figuren. És pel compromís adquirit i la complexa temàtica tractada que en le
bottom of page