2 de gener de 1833, acord ordinari - Complir una Reial Ordre relativa a la continuïtat en el càrrec dels membres de l’Ajuntament de l’any passat. - Nomenar el dipositari de propis i arbitris; el dipositari de penes de cambra i despeses de Justícia; el dipositari del pòsit del blat i l’escrivà; els majordoms del Santíssim Sagrament, Sang i Sant Pere; el predicador de la Santa Quaresma per a l’any vinent, i els veedors de carns i de vi, d'aiguardent, de licors i d'oli.   16 de

1 de gener de 1832 - Diligència de possessió del nou Govern municipal. - Llegir la Pragmàtica Sanció sobre reduir els gitanos a la vida civil i social, i un Reial Decret de Sa Majestat que prohibeix als veïns reunir-se o associar-se.   7 de gener de 1832, acord ordinari - Nomenar el dipositari de propis; el dipositari i l’escrivà del pòsit de blat; l’advocat assessor municipal; els majordoms de Sant Pere; i el dipositari de penes de cambra i de l’empedrat.   12 de gener de 18

1 de gener de 1831 [Primera acta] - Diligència de possessió del nou Govern municipal.   [Segona acta],  acord - Llegir la Pragmàtica Sanció sobre reduir els gitanos a la vida civil i social. - Llegir un Reial Decret de Sa Majestat que prohibeix als veïns reunir-se o associar-se. - Nomenar l’advocat assessor municipal; el dipositari de penes de cambra i de l’empedrat; el dipositari, el diputat i l’escrivà del pòsit de blat; el predicador de la Santa Quaresma de l'any vinent; e

[Publicat, originalment, al setmanari Suheca.com , el 15 de desembre de 2019, però esmenat el 20 d'agost de 2025, en afegir-se la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica del moment] Fa un poc més de cinc anys, mossén Andrés de Sales Ferri Chulio el va rescatar de l’oblit en un article publicat al setmanari local Sueca (6 de juliol de 2014). S’hi tracta d’un suecà que, des dels inicis del segle XX i durant quasi trenta anys anà, per tot arreu de l’Estat espany

[Publicat al diari Levante-EMV , el 27 d’octubre e 2019] Desconeguem el nom, el repertori que interpretava, els espais on actuava, quan i per què ho feia o el que cobrava, si cobrava... També ignorem el nombre de músics, la seua formació, els instruments que tocaven o si anaven uniformats. Per no saber, no sabem si fou la primera agrupació musical constituïda formalment a Sueca, més enllà de la possible existència de col·lectius lligats a les activitats religioses o a la para

[Publicat en el setmanari Suheca.com, el 15 de setembre de 2019] Fa uns quants dies, mentre donava una ullada als protocols notarials...