MÉS COSES SOBRE EL CANTANT SUECÀ JUAN BALDOVÍ MORELL

[Publicat, originalment, al setmanari Suheca.com, el 15 de desembre de 2019,

però esmenat el 20 d'agost de 2025, en afegir-se

la relació d'actuacions localitzades a la premsa periòdica del moment]

Fa un poc més de cinc anys, mossén Andrés de Sales Ferri Chulio el va rescatar de l’oblit en un article publicat al setmanari local Sueca (6 de juliol de 2014). S’hi tracta d’un suecà que, des dels inicis del segle XX i durant quasi trenta anys anà, per tot arreu de l’Estat espanyol fent el que millor sabia fer, cantar; i pel que diuen les cròniques d’aquell temps ho feia bé, molt bé. Parlem del tenor i baríton Juan Francisco Baldoví Morell (Sueca, 1877-?,?).

Amb la informació continguda en el documentat article de Ferri Chulio i les notícies que aporta la premsa periòdica de l’època, s'ha pogut confeccionar la llarguíssima relació, òbviament no definitiva, dels teatres i ciutats on va actuar Juan Baldoví, les companyies que va pertànyer i les peces líriques que va interpretar durant la seua dilatada carrera professional, un llistat que s'acompanya en acabar aquest escrit. L’objectiu final de l’article és centrar-nos, més que res, en dos successos ocorreguts al cantant suecà, més enllà de la singladura musical que mantingué, si més no, durant tres dècades. Encara que abans de fer-ho, cal contextualitzar el personatge.

Juan Baldoví estudià Cant al Conservatori de València de la mà de Pietro Fárvaro, famós intèrpret líric i professor establert a València —el mateix mestre que tingué la tiple suecana María Dolores Vendrell, coneguda con “la Cantant Vendrell”—. Una vegada acabat l’aprenentatge i després d’algunes actuacions esporàdiques, va començar la carrera musical quan s’incorporà a la Compañía Lírica de los Hermanos Gorgé, a les acaballes del segle XIX.

Des d’aleshores i fins a 1944, darrer any que tenim constància documentada d’una actuació seua (Teatro Selecto, Barcelona), va cantar en pràcticament totes les ciutats de la geografia espanyola on hi haguera un teatre. Així, el trobem en Cádiz, on debuta al Teatro Principal en l’any 1899. Va actuar en coliseus de Madrid, Barcelona, València, Granada, Alacant i en els de moltes més ciutats. D’acord amb un prospecte sense data, també actuà al Teatro La Paz de Sueca amb la Compañía del Maestro Ricardo Tena, on interpretà una selecció de peces de sarsuela, òpera i opereta. Sembla ser que, fins i tot, en l'any 1926, si més no, va encapçalar una companyia de sarsueles.

A l’estranger va actuar en alguna ocasió: en la temporada 1903-1904 s’enrola en la Compañia del Teatro Albisu per a cantar a l’Havana (Cuba), pot ser obligat per una determinada circumstància familiar que després detallarem; i en l’any 1913, fou un dels cantants que va participar en la inauguració del Teatro Cervantes, a Tànger (Marroc). Entre els anys 1915 i 1918, la premsa de l’època informa que va mamprendre una segona aventura per Cuba i Méxic.

Quant al repertori musical de Baldoví, per les notícies que tenim, en els primers anys de la seua carrera, amb registre de tenor, participa en representacions de les òperes La tempestad (Purcell), Sagunto i El soñador (Giner), Carmen (Bizet) i Marina (Arrieta), per a després, a partir de 1903, intervenir bàsicament en sarsueles, com Bohemios (Vives i Perrín y Vico), El duo de la Africana (Fernández Caballero i Echegaray) i La hebrea (Estela i Pont), a més d’algunes operetes, com Eva (Lehaz). Al començament dels anys vint, quan regressa del segon periple per Amèrica, ja com a baríton, participa en la sarsuela Los Gavilanes (Guerrero i Ramos) i també en diverses operetes.

En fi, aquest ha estat un breu resum d’una llarga vida dedicada al teatre líric. Els dos successos protagonitzats per Juan Baldoví, que féiem referència al començament de l’article, —el primer, voluntari; l’altre, no—, tingueren un ampli ressò en els mitjans periodístics. Els relatarem d’acord la informació aportada per la premsa del moment.

Als vint-i-pocs anys, el nostre personatge coincidí en una tournée amb una joveneta i prometedora tiple, de la que de seguida s’enamoraria. Ella, la bilbaïna Josefina Cháfer Arzuaga —de nom artístic Josefina Chaffer o Carmen Turia—, li va correspondre en contra la voluntat de són pare, que no volia saber res d’aquella relació, fins a l’extrem que ella va estar reclosa a un convent de monges, no sabem si per voluntat pròpia o imposada pel progenitor en un desesperat intent d’allunyar-la del nuvi suecà.

Siga com siga, la relació sentimental de la parella de cantants no la va poder interrompre el pare ni pel mal morir. Josefina va eixir del convent, segurament en arribar a la majoria d’edat —aleshores era als vint-i-tres anys—, amb els sentiments més reforçats cap al seu estimat Juan, i més quan el 7 de febrer de 1902, en un homenatge que li feren a la tiple al teatre Principal de Pamplona, ell pujà de manera sobtada a l’escenari i davant d’un públic emocionat li regalà un paraigua de ras i una polsera d’or.

El pare de Josefina, mentrestant, sembla que no cessà en els propòsits d’obstaculitzar la relació com fora, posant totes les travetes imaginables als promesos perquè allò no acabara en boda. Només així s’explica que el dia 13 d’abril de 1903, a Valladolid, mentrestant formaven part de la companyia del Teatro Price de Madrid, els enamorats entraren a l’església de Sant Pere quan un rector estava celebrant missa. En el moment de la benedicció s’agenollaren davant seu i es donaren la paraula de matrimoni sense que aquest poguera fer res per a impedir-ho. En assabentar-se’n, el pare de la jove agafà un gran cabreig i afirmà que aniria als tribunals perquè declararen nul aquell casament. (“Casamiento por sorpresa”, diari El Eco de Navarra, 16 d’abril de 1903, p.1).

És una incògnita com s’acabà l’afer, però resulta simptomàtic que en aqueix mateix any la parella d’enamorats va creuar l’Atlàntic contractats per l’empresa del Teatre Albisu de l’Havana (Cuba). ¿Mamprendre aquella important aventura transoceànica es degué a una oportunitat laboral inigualable que no volgueren desaprofitar?; ¿potser s’escapolien de la justícia espanyola?; ¿o tal vegada fugien de l’iracund pare d’ella?

L’altre succés destacable que hagué de viure Juan Baldoví al marge de la seua trajectòria com a cantant, ara del tot involuntari, ocorregué quatre anys després del casament, mentre circumstancialment residia a Barcelona. Allà estant, formava part de l’elenc de la companyia de Matías-Campos i actuava al Gran Teatro del Bosque, aleshores el segon teatre operístic en importància, després del Liceu. En tindre uns dies de descans que li donà la companyia, el 25 de novembre de 1907 va agafar el tren a Barcelona en direcció a València.

Quan el comboi ferroviari, format per la locomotora, dos furgons, dos cotxets de primera i dos més de tercera, feia uns pocs quilòmetres que havia sobrepassat Cambrils (Tarragona) i marxava cap a l’estació de l’Hospitalet de l’Infant, s’afonà el pont que creuava la riera de Riudecanyes —segons el dir d’uns, pel mal estat de les travesses; segons altres, per la velocitat indeguda de la màquina, uns seixanta quilòmetres per hora—. Els quatre darrers vagons del comboi caiguts al barranc, vint morts i quaranta-nou ferits va ser el resultat d’aquella tràgica catàstrofe ferroviària. Els dos suecans que anaven al tren, el nostre cantant i Vicente Vila Vendrell, germà del catedràtic de química i polític, Simón, tingueren la fortuna de cara i foren uns dels setze passatgers que eixiren indemnes, més enllà de l’ensurt i algunes contusions menors (Diari La Correspondencia de Valencia, 26 i 29 de novembre de 1907).

Ara com ara, desconeixem altres particularitats de l’existència de Juan Baldoví, entre d’altres, la data i el lloc de defunció. La dona, Josefina Cháfer, va morir el 5 de setembre de 1958 i està soterrada en un nínxol simple al Cementeri General de València.

RELACIÓ CRONOLÒGICA D'ACTUACIONS

Hui per hui, sense ànim de ser concloent, aquesta és la relació cronològica de la presència en els escenaris de Juan Baldoví, confeccionada gràcies a la premsa periòdica digitalitzada als repositoris hemerogràfics d'internet.

-1898 València (Teatro Apolo) Marina

-1898 València (Círculo Aragonés)

-1899 Cádiz (Teatro Principal)

-1899 Córdoba (Teatro-Circo del Gran Capitán) [Cía Pepe Lacarra] Marina

-1899 Madrid (Jardines del Buen Retiro) La tempestad

-1899 Valladolid (Teatro Calderón) [Cía Miguel Soler] Curro Vargas

-1899 Badajoz (Teatro López de Ayala) Marina / Churro Bragas / Curro Vargas

-1899 Granada (Teatro Isabel la Católica) [Cía Elías] El milagro de la Vírgen / La tempestad / La Dolores / Curro Vargas

-1900 Calatayud. Marina

-1900 Logroño [Cia Pablo Cornadó] Los diamantes de la corona / Curro Vargas

-1900 Vitoria (Teatro Principal) La tempestad 

-1900 Zaragoza (Teatro Circo) [Cía Pablo Cornadó] La tempestad / Los diamantes de la corona / Curro Vargas / Marina / La Dolores

-1901 Vilafranca del Penedés (Teatre del Tívoli-Centro de la Unión) [Cía Joaquín Vázquez] Campanone / El salto del pasiego / Marina / Las dos princesas

-1901 València (Teatro Apolo) Marina / ¡Sagunto! / Carmen

-1901 València (Teatro Pizarro) [Cía Pablo Gorgé] Cavalleria rusticana --una de les funcions a benefici seu-- / Jugar con fuego / El barquillero

-1902 Pamplona (Teatro Principal) [Cía Eduardo Bergés, amb contracte de primer tenor] Curro Vargas / Marina

-1902 Barcelona (Teatro Tívoli) 

-1902 Madrid (Teatro Circo de Price) Campanone / Curro Vargas / El dominó azul

-1903 Valladolid (Teatro Calderón) [Cía Circo Price] Bohemios 

-1903/IV/13 Valladolid. CASAMENT AMB JOSEFINA CHÁFER

-1903. Barcelona. (Teatro Tívoli)

-1903 Zaragoza (Teatro Circo) Campanone

-1903 Madrid (Teatro del Tívoli)

-1903 La Habana, Cuba (Teatro Albisu) [Amb contracte de primer tenor i una funció a benefici seu] Campanone / El milagro de la Virgen / Cavalleria rusticana / El anillo de hierro / El postillón de la Rioja / El juramento / La tempestad / La canción del náufrago / El salto del pasiego

-1904 València (Casino Republicano El Pueblo)

-1904 Ciudad Real. El anillo de hierro

-1904 València (Teatro Ruzafa) [Cía José Talavera] Temple Aragonés / Bohemios

-1905 València (Teatro Ruzafa) [Amb contracte de primer tenor] El postillón de la Rioja / Cavalleria rusticana / La muñeca / El dúo de la Africana --dues funcions consecutives a benefici seu--

-1905 Requena (Teatro Lírico Requenense) Curro Vargas / La canción del náufrago / Las dos princesas

-1905 València (Teatro Apolo) Moros y cristianos / Bohemios / La mazorca roja

-1906 Sueca (Teatro de la Paz) El milagro de la Virgen

-1906 Alacant (Teatro Principal) Moros y cristianos

-1906 Madrid (Gran Teatro) El dúo de la Africana / El puñao de rosas

-1906 Oviedo (Teatro Celso) [Cia Sagi Barba] El dúo de la Africana / Bohemios

-1906 Sevilla (Teatro Cervantes) Bohemios / El dúo de la Africana

-1906 Granada (Teatro Cervantes) [Cía Enrique Beut] El dúo de la Africana / La mala sombra / La canción del náufrago

-1907 València (Teatro Princesa) [Cía Manolo Taberner] Bohemios / El dúo de la Africana / Los mosqueteros / Chateaux Margaux / La mala sombra

-1907 Toro [Cia López-Ventura] El dúo de la Africana 

-1907 Palencia (Nuevo Teatro) [Cía Miguel Soler} Marina  

-1907 Valladolid (Gran Teatro Calderón) I Pagliacci

-1907 Cartagena (Teatro-Circo) Bohemios / Una vieja / La Virgen de Utrera

-1907 Barcelona (Teatro del Bosque) [Cia Matías-Campos]

-1907/XI/27 Riera de Riudacanyes. ACCIDENT FERROVIARI

-1908 Bilbao (Teatro Arriaga) [Cía Soler-De la Riva] La paloma azul   

-1908 Vitoria (Teatro Principal) [Cía Soler-De la Riva] Marina

-1908 Logroño 

-1908 València (Teatro Apolo) Bohemios

-1908 Vila-real [Cia Pablo Gorgé]

-1908 Barcelona (Gran Teatre del Bosc) [Cía Matràs-Campos] La tempestad  

-1908 València (Teatro Apolo) [Cía Valls-Miró] Alma de Dios / Mazurca roja / El dúo de la Africana / Marina / Bohemios

-1909 Málaga (Teatro Cervantes) Alma de Dios

-1909 Córdoba (Teatro-Circo del Gran Capitán)

-1909 Zaragoza (Teatro Pignatelli) [Cía Ricardo Asencio] Marina / Bohemios

-1909 Pamplona (Teatro Gayarre) [Cía Rodrigo-Beltrán] Bohemios  

-1909 Pamplona (Teatro Circo Labarta) La tempestad / Jugar con fuego

-1910 Logroño (Teatro Bretón de los Herreros) [Cía Velasco-Gimeno, amb contracte de primer tenor]

-1910 Miranda de Ebro 

-1910 València (Teatro Apolo) Tosca / Aida

-1910 Vinaròs (Teatro Ateneo Mercantil) [Cía Fernando Vallejo, amb contracte de primer tenor]

-1910 Logroño [Cía Ricardo Asencio-Videgain]

-1910 Zaragoza (Teatro Pignatelli)  [Cía Ricardo Asencio-Videgain] 

-1910 València (Lo Rat Penat)

-1910 Alacant (Teatro Principal) [Cía Ricardo Asencio-Videgain] La viuda alegre / Bohemios

-1911 Oriola (Teatro Circo) [Cía Muro} El conde de Luxemburgo / La viuda alegre / Bohemios / La alegría del batallón

-1911 Almería (Teatro Variedades) [Cía Muro]

-1911 Vinaròs [Cía Miró-Reig]

-1911 Alfaro. La alegría del batallón

-1911 Sevilla (Teatro del Duque) El amor que huye / Lucha de amores

-1912 Huelva [CÍa Teatro Duque de Sevilla] Bohemios 

-1912 Cádiz (Gran Teatro) [CÍa Teatro Duque de Sevilla]

-1912 Melilla (Teatro Reina Victoria) [Cía Enrique Guardón] El dúo de la Africana 

-1912 Málaga (Teatro Vital Aza)

-1912 Santander (Teatro Principal) [Cia Enrique Guardón, amb contracte de primer tenor] El conde de Luxemburgo

-1913 València (Teatro Princesa) La generala

-1913 Jerez de la Frontera (Teatro Eslava) [Cía Ricardo Güell] La mazurca roja / La generala / El conde de Luxemburgo / La hija del mar / Canto de primavera / Alma de Dios / Marina / Campanone / El tambor de granaderos / Cavalleria rustinana

-1913 Jerez de la Frontera (Iglesia de Ntra. Sra. de la Merced) Salve --en dues dates diferents--

-1913 Sanlúcar de Barrameda [Cía Francisco de la Vega]

-1913 Jerez de la Frontera (Teatro Eslava) La tempestad / En Sevilla está el amor / El pretendiente / Bohemios / La viuda alegre / La tempestad / La última película

-1913 Cádiz (Teatro Principal) [Cía Francisco de la Vega] Cavalleria rusticana / La generala 

-1913 Tánger (Teatro Cervantes) [Cía Ricardo Güell]

-1913 Tetuán [Cía Emilio Giovannini]

-1914 Chipiona (Cine-Salón) Bohemios

-1914 Murcia (Teatro Romea) Bohemios

-1914 Orán [Cía Alzoriza]

-1914 València (Plaza de toros) [Cía Martí-Asins] Eva  

-1915 La Habana, Cuba (Teatro Politeama) [Cía Valdés-Gutiérrez] Bohemios 

-1915 La Habana, Cuba (Teatro Payret) Bohemios

-1916 México, D.F., México (Teatro Lírico)

-1916 México, D.F., México (Teatro Principal) La princesa de Babilonia / Música, luz y alegría

-1918 México, D.F., México (Club Iris) La reja de la Dolores

-1918 Pluviosilla, México

-1918 Orizaba, México (Teatro de la Llave) El conde de Luxemburgo

-1918 Veracruz, México (Teatro Salón Olimpia)

-1919 València (Teatro Apolo) [Cía Enrique Estela] La hebrea  

-1922 Madrid  [Amb contracte de baríton] 

-1923 València (Teatro Principal) [Cía Guillermo Cases] Los faisanes de oro  

-1924 València (Balneario Las Arenas) Marina

-1924 Murcia (Teatro Ortiz) [Cía Fernández-Giménez}

-1925 Alacant (Teatro Principal) [Cia Arturo Lledó] Los gavilanes

-1925 Granada (Teatro Cervantes) [Cia Arturo Lledó]

-1925 Almería (Teatro Cervantes) [Cia Arturo Lledó]

-1925 Barcelona (Emissió radiofònica d'Unión Radio) Los aparecidos

-1926 Ayerbe (Kursaal Cinema) [Cia de zarzuelas Juan Baldoví]

-1927 Barcelona (Teatro Nuevo) [Cia Fernando Vallejo]

-1927 Barcelona (Emissió radiofònica d'Unión Radio) La viejecita / El dúo de la Africana

-1927 Barcelona (Emissió radiofònica d'Unión Radio) Doloretes 

-1931 Aldeanueva de Ebro (Teatro Cervantes) [Cia Mateo, amb contracte de baríton] La rosa del azafrán / Los claveles / La Dolorosa

-1933 Barcelona (Casal d’Esquerra de l’Estat Català) El sofriment del poble

-1938 Jérez de la Frontera (Iglesia de Ntra. Sra. de la Merced) Salve --en dues dates diferents--

-1944 Barcelona (Teatro Selecto)