top of page

ALCAÑIZ MATA, Francisco
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, inicis s. XX–València,...


ALBERT REDONDO, Camilo, “el Taüter”
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 30/VII/1896–Gandia,...


QUAN I COM JOSEP BERNAT I BALDOVÍ VA ESCRIURE "EL VIRGO DE VISANTETA" (1832)
[Introducció del llibre El Virgo de Visanteta. Revisió del context històric i estudi comparatiu de la versió original manuscrita de 1832 amb el text imprés de 1845 . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2011] La defunció d’un familiar de segon grau va possibilitar que arribara a les meues mans una llibreta de tapes grosses de cartó, si fa no fa d’un poc més de cent anys d’antiguitat, on a més de narracions, acudits i circumloquis de contingut eròtic, apareixia manuscrita l’obra que mé
UN BERNAT I BALDOVÍ, PRIMER REGISTRADOR DE LA PROPIEDAD DE SUECA (VALÈNCIA) [Versión en castellano]
[Publicado en Revista Lunes 4,30, núm. 491, juny 2011] A finales del año 1861, el Ministerio de Gracia y Justicia eligió a Bernat i...


BERNAT I BALDOVÍ, Josep Francesc, “l’Amante”, “el Sord”, “el Sueco"
[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]. Sueca, 19/III/1809–València, 31/XII/1864. Advocat, polític, periodista, poeta i autor teatral. Membre d’una família acomodada, el cap de la qual, Antonio Bernat Fuster, natural de Riola, fou un advocat que va ocupar distints càrrecs a la Corporació municipal suecana: en la primera dècada del XIX exercí com a síndic procurador general, mentre que en la següent el nomenare
EL XÚQUER I L’AJUNTAMENT DE SUECA EN LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX (1801-1856). EXTRACTE DELS ACORDS PLENARIS RELACIONATS AMB EL NOSTRE RIU
[Comunicació presentada a l'XI Assemblea d'Història de la Ribera. Corbera, 10, 11 i 12 de novembre de 2006] Pocs municipis riberencs han lluitat contra l’aigua i per l’aigua del Xúquer tan contínua i intensament com ha fet el poble de Sueca, sobretot a partir de la segona meitat del segle XVIII, quan el conreu de l’arròs es va imposar de manera definitiva a qualsevol altra activitat agrícola i econòmica, i va quedar fixat, així, el ritme vital de la societat suecana dels prop
bottom of page