top of page

LA POBLACIÓ DISSEMINADA DE SUECA EN EL PADRÓ D'HABITANTS DE L'ANY 1885
[Text publicat al setmanari Suheca.com, els dies 17 i 24 de setembrei 1 d’octubre de 2017] En la poc estudiada sèrie documental de...
EL CONFLICTIU LLEGAT DE JOSEP FOS CARBONELL: L'ORIGEN DE LA CASA MODERNISTA DE PASQUAL FOS DEL CARRER DE SANT JOSEP, 8*
[Text publicat en L’Ullal , núm. 5, juliol de 2017] Josep Fos Carbonell fou un empresari suecà que va viure entre els segles XVIII i XIX i va fer una considerable fortuna gràcies al seu esperit emprenedor. Són pare, Vicent Fos Soler, de professió llaurador, procedia de la veïna Russafa. Sa mare, Tomasa Carbonell Canelles, era de Sueca. El matrimoni procreà altres dos fills, Vicent i Senent. La família residia en una casa de la placeta Fonda, però quan morí la mare, el protago
ALGUNES CONSIDERACIONS A L'ÈXODE ARROSSER DELS ANYS 1854 I 1865
[Text publicat al setmanari Suheca.com , el 21 de maig de 2017] Un estudi que algun dia caldrà abordar seriosament és el d’aquelles immigracions temporals que, abans de la mecanització agrícola, rebíem els pobles dels voltants de l’Albufera, pels treballs relacionats amb el conreu de l’arròs. Moviments demogràfics tan significatius com els que tingueren lloc entre les concessions dels grans establiments arrossers de la segona meitat del segle XVIII i els anys seixanta de la p
LLEUGERA APROXIMACIÓ ALS GRANS MALDECAPS DE LES ARQUES MUNICIPALS SUECANES DURANT EL SEGLE XIX
[Text publicat al setmanari Suheca.com , el 23 d’abril de 2017] Malgrat la forta expansió del conreu de l’arròs a Sueca durant el segle XIX en perjudici de la vinya, la morera, el blat, etc., i subsidiàriament, l’espectacular impuls econòmic que va generar a la nostra localitat aquesta reconversió agrària, les successives corporacions municipals decimonòniques en molt poques èpoques disposaren dels recursos suficients per a cobrir les necessitats bàsiques de la població. Amb
ALMERICH I ROMERO, DOS DESCONEGUTS QUE PARTICIPAREN EN CANVIAR LA HISTÒRIA DEL MÓN
[Publicat en Festes Majors de Sueca. Setembre 2015 ] No han de ser els bernatibaldovis, serranos, fusters o puchades de torn qui sempre fixen l’atenció dels interessats en saber més i més sobre la història del nostre col·lectiu. Regirant per ací i per enllà, van apareixent altres personatges singulars que cal tindre presents, encara que els perfils biogràfics no siguen brillants i ni exemplars com els anteriors. Ara, per casualitat, han caigut en les meues mans un parell de l
EL PADRÓ D'HABITANTS DE SUECA DE 1844 (VI). DIFERÈNCIA D'EDAT ENTRE ELS CÒNJUGUES
[Text publicat per primera vegada en Miquetes de la nostra història. Sueca, ss. XVIII-XX. Sueca, 2020] Total matrimonis que figuren al...
EL PADRÓ D'HABITANTS DE SUECA DE 1844 (V). LES SERVENTES
[Text publicat per primera vegada en Miquetes de la nostra història. Sueca, ss. XVIII-XX. Sueca, 2020] Les 166 dones que figuren...
EL PADRÓ D'HABITANTS DE SUECA DE 1844 (IV). LES ACTIVITATS PROFESSIONALS
[Text publicat per primera vegada en Miquetes de la nostra història. Sueca, ss. XVIII-XX. Sueca, 2020] En el padró d’habitants de Sueca...
EL PADRÓ D'HABITANTS DE SUECA DE 1844 (III). RESUM ESTADÍSTIC GENERAL
[Text publicat per primera vegada en Miquetes de la nostra història. Sueca, ss. XVIII-XX. Sueca, 2020] Total cases censades 1.304...
EL PADRÓ D'HABITANTS DE SUECA DE 1844 (II). ARA, QÜESTIÓ DE LLINATGES
[Publicat en el BIM Sueca, abril de 2015] Com un gran nucli receptor d’emigració que va ser Sueca des de la segona meitat del segle...
EL PADRÓ D'HABITANTS DE SUECA DE 1844 (I). QÜESTIÓ DE NOMS
[Publicat en el BIM Sueca, març de 2015] Després d’efectuar el recompte exhaustiu dels noms dels 7.291 suecans i suecanes que apareixen...
FRA ANTONIO JUAN I EL NOSTRE EDIFICI DE CORREUS
[Publicat al setmanari Sueca . Sueca, 25 de març de 2012] En la segona meitat del segle XVIII, va exercir com a rector de l’església parroquial de Sueca un home de sòlida formació intel·lectual, llarg recorregut apostòlic i una obsessió, la docència infantil. Fou fra Antonio Juan y Micó. Antonio Juan havia nascut a l’Olleria l’any 1703, però desconeixem els motius que van moure, un graduat en Art com era ell, doctor en Sagrada Teologia i catedràtic de Moral, a establir-se
UN BERNAT I BALDOVÍ, PRIMER REGISTRADOR DE LA PROPIETAT DE SUECA [Versió en valencià]
[Publicat per primera vegada, en castellà, a la revista Lunes 4,30. Madrid, juny de 2011] A les acaballes de l’any 1861, el Ministeri de...
BERNAT I BALDOVÍ I LA SEUA FAMÍLIA
[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “Posdata, suplemento cultural”. València, 21 de febrer de 2009] La localització a...
INCÒGNITES, ENCARA, AL VOLTANT DE BERNAT I BALDOVÍ
[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “Posdata, suplemento cultural. València, 30 de març de 2007] Posats a celebrar el...


LA CASA NATALÍCIA DE BERNAT I BALDOVÍ A SUECA
[Publicat per primera vegada al diari Levante-EMV , “edició de la Ribera”. València, 9 de març de 2007] A propòsit de la polèmica que...


VIDA DE JOSEP BERNAT I BALDOVÍ. LA REEDICIÓ D’UNA BIOGRAFIA DEFICIENT
[Versió completa de l’article publicat al diari Levante-EMV , “Posdata, suplemento cultural”. València, 15 d’octubre de 2004] La recent...


LES COSES DE BERNAT I BALDOVÍ
[Publicat per primera vegada a Festes i Fira a Sueca. Setembre 1993 . Sueca, 1993] Com sospita Josep Palàcios, potser no siguen certes...


BERNAT I BALDOVÍ, POLÍTIC A MADRID
[Publicat per primera vegada al setmanari Sueca . Sueca, 7 de setembre de 1997] De les nombroses qüestions inexplorades pels estudis biogràfics sobre l’escriptor Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València, 1864), potser siga la faceta de diputat a Corts, i la consegüent estada a Madrid, la que més incògnites suscita. Curiosament, tot i ser un aspecte a destacar en qualsevol personatge que haja assolit tal condició, les biografies només mencionen de passada la seua activitat
bottom of page