JUAN LUIS MIGUEL CORIGLIANO DE RIGNANO CLAVIER, UN SUECÀ D'ARISTOCRÀTICA ASCENDÈNCIA (1830)

[Text publicat al setmanari Suheca.com, el 19 de novembre de 2017]

En els arxius històrics passa com en les llibreries de vell, en moltes ocasions els documents i els llibres ixen al teu encontre de manera sobtada, quan els ve de gust. Tenen vida pròpia. Ells et controlen a tu, no tu a ells. Entres a una llibreria de vell a la recerca d’un exemplar que, segurament, no estarà a les baldes dels prestatges, però entropesses amb un altre que només coneixies de referències bibliogràfiques i malgrat el teu interés en tindre’l, no ho l’havies pogut aconseguir. Vas a qualsevol arxiu històric, no importa si municipal, provincial, parroquial, o notarial, i furgant per ací, furgant per enllà, és prou normal que t’apareguen papers amb informació que no t’imaginaves trobar, per desconeguda, per cridanera, per curiosa... Aquest és un dels motius, si no el més important, perquè gaudisc de la visita als mencionats espais. Beneïdes sorpreses! Què voleu que us diga? Centres documentals històrics i llibreries de vell són, a banda de la família, els amics, la gateta “Persa” i el treball, les meues grans debilitats.

El paper que motiva els presents renglons no es que siga determinant per a la història del nostre poble, que va, ni de bon troç. Però el fet que tracta és curiós i totalment desconegut. Ah, i com m’agrada tant i faig en moltes ocasions, és excusa suficient per a plantejar al lector alguns interrogants, que deixaré per al final.

Ocorregué en la meua darrera visita a l’arxiu de la Parròquia de Sant Pere, la mateixa vesprada que l’església tenia un tràfec inusual perquè es filmaven escenes de la pel·lícula “El desentierro”. Quan consultava els llibres registre de bateigs a la recerca d’emigrants procedents de la Vega del Pas (Santander), vaig parar l’atenció en el següent apunt, que transcric literalment sense llevar ni afegir punts ni comes:

“44. En la villa de Sueca á los veinte y siete dias del mes de Enero del año mil ochocientos treinta el infraescrito Vicario perpetuo de la Parroquial de Sueca bauticé solemnemente á Juan, Luis, Miguel Corigliano de Rignano hijo legitimo de D.n Salvador Corigliano de Rignano natural de Lucera del Reyno de Napoles y de Maria Fran.ca Clavier natural de esta de Sueca Abuelos paternos Exelentisimo S.r D.n Luis Corigliano natural de Rignano y la Exelentisima S.ra D.ña Michaela Cajaniello del Pezu natural de Napoles capital Reyno de Napoles. Y Abuelos Maternos Lorenzo Clavier de Nacion Frances Departamentos de Hautes Alpes Obispado de Ambrun a Valdespres y Maria Francisca Esteve natural de esta de Sueca Nació a las once horas de la mañana. Fueron Padrinos Mauricio Babó y Francisca Esteve á quienes previne el parentesco espiritual y obligacion de enseñarle la doctrina cristiana de q.e certifico = D.n Vicente Laguarda Vic.º Per.º”

Un xiquet nascut a Sueca en l’any 1830, nét de dos excel·lentíssimes italianes?, pensí incrèdul. Però si ni el Pare Amado ho menciona i mira que li agradava parar esment en les nissagues familiars...! Bé. Li agradaven al Pare Amado i a mi també, que conste. Tot entra en l’àmbit del coneixement de la nostra història. Una vegada més, una qüestió ignota eixia de manera casual a la llum, quasi dos-cents anys després d’haver ocorregut.

Mogut per la curiositat, amb la informació facilitada pel registre baptismal, de seguida em vaig posar a indagar en els documents que tenia a la mà, físics i telemàtics, per a seguir el rastre dels personatges que s’hi mencionen. Aquests són els resultats.

En el primer terç del segle XIX, a més dels immigrants originaris d’altres indrets valencians, residien a la vila de Sueca tres colònies procedents d’àrees geogràfiques llunyanes i activitats ben definides: francesos (els Lapeyre, Vallier, Clavier, Bartet...), maltesos (els Camilleri/Camalieri, Babó, Mifsut, Attard, Barberà, Tonna, Busutil...), i passiegos (els Gómez i López), tots ells tractants, comerciants o botiguers. En alguns casos, havien arrelat, sí més no, en la darrera dècada del segle anterior. En canvi, no s’hi tenia constància que cap col·lectiu d’italians s’haguera establert ací, més enllà d’alguns llinatges d’origen incert, com ara els Sorrentino o Fornari.

En l’any 1829, un abans del natalici de Juan Luis Miguel Corigliano de Rignano, son pare Salvador vivia en una casa del carrer del Pou amb la seua dona, María Francisca. El sogre de Salvador, Lorenzo Clavier, era comerciant i, com diu l’apunt baptismal, nasqué a Val-des-prés, bisbat d’Ambrun, departament dels Alts Alps francesos. Lorenzo feia un parell de dècades que havia deixat aquest món, però la seua viuda i iaia materna del xiquet, Maria Francisca Esteve, tenia una bona situació econòmica i social, ratllava els seixanta-cinc anys, vivia a la plaça Major i continuava la professió del marit. El padrí, Mauricio Babó, un dels primers maltesos arrelats a la vila en la primera dècada del segle XIX, era comerciant com Francisca i residia al carrer de Cullera.

Salvador, el pare de la criatura, resultà ser el segon fill dels tres que va concebre el matrimoni format pels aristòcrates Luigi Corigliano (Rignano, Nàpols,1773-?) i Maria Michela del Pezzo (Caianello, Nàpols, 1766-1844). Marit i muller pertanyien a l’alta alcúrnia nobiliària italiana. Luigi ostentava el títol de I Marqués de Rignano i administrava un patrimoni d’unes 1.000 hectàrees, gran part d’oliveres. Era aficionat a l’agronomia i, afirmen les cròniques, no parà d’experimentar en transformacions varietals i establir nous terrenys al conreu. Maria Michela formava part de la família titular del ducat que duia per nom la població on va nàixer, Caianello. D’ací el tractament d’excel·lentíssimes anotat en el registre de bateigs pel sempre atent vicari perpetu de l’església parroquial, Vicent Laguarda.

Incapaç de trobar més notícies del succés que ens ocupa i feta aquesta escassa contextualització, és oportú plantejar un seguit d’interrogants que, pot ser, qualsevol dia es puguen resoldre gràcies a algun paper perdut, ves a saber en quin centre documental.

Per què vingué a la vila de Sueca el noble Salvatore Corigliano, fill de l’excel·lentíssim I Marqués de Rignano? El poble pla coneixia la seua condició nobiliària? Aquest estatus social li permetia exercir alguna professió? Quan i on es va casar amb Maria Francisca Clavier? Fou el casament un senyal de rebel·lia familiar? Luigi i Michela, els seus pares, aprovaren les noces amb la filla d’uns comerciants? Aquests vingueren a Sueca amb motiu del bateig del xiquet? I en alguna altra ocasió? Va concebre més fills el matrimoni format per l’italià i la suecana? Què va oferir la fortuna a la família Corigliano Clavier després del baptisme de la criatura, que és quan se’ls perd la pista? Ma... qui lo sa? Potrebbe sorprenderci.