ENDEVINALLES I JOCS DE PARAULES QUE ALGUN DIA VAIG ESCOLTAR ALS MEUS MAJORS

[Editat per la Llibreria Sant Pere.

Sueca, 2007, però ara augmentat]

ENDEVINALLES 

                 Entre banc i banc,

            ix un frare mormolant.

                                                                       [Solució: El pet].

                 Entre penya i penya,

            mataren a la tia Eugènia.

[L'acció de matar un poll del cap amb les ungles dels dos dits polzes].

                 No té cames i camina,

            no és bou i porta banyes,

            no es ovella ni cabrit,

            i no para dia i nit.

                                                                       [El caragol].

                 Una casa plena de gent,

            toquen i toquen

            i ningú no ho sent.

                                                                       [El cementeri].

                 Dos germanets

            ben igualets,

            quan són vellets

            obrin els ullets.

                                                                       [Els calcetins].

                 A la fi de la terra

            m’has de trobar,

            però, si em busques

            a la fi de la mar,

            no m’has de trobar.

                                                                       [La lletra a].

                 Dues mares i dues filles,

            van a missa amb tres mantellines.

                                                                       [Una iaia, una filla i una néta].

                 Cent cinquanta

            dalt d’una branca,

            tots d’un color

            menys el governador.

                                                                       [El taronger].

                 Una caixeta blanca

            que s’obri i no es tanca.

                                                                       [L’ou].

     Una cosa com un plat.

            Xip, xap, ja s’ha amagat.

                                                                       [La lluna].

                 Endevina, endevinalla,

            què fa el burro

            a la muntanya?

                                                                       [Ombra].

                 Blanca sóc de naixement

            i vaig coberta de llaços,

            i tots ploren per mi

            quan em tallen a pedaços.

                                                                       [La ceba].

                 Cent dames en un camí,

            no fan pols ni remolí.

                                                                       [Les formigues].

                 Sis campanes cauen de dalt del campanar

            i no es trenquen.

            Què és?

                                                                       [La sisca].

                 Pelut per fora,

            pelut per dins;

            alça la cama

            i te’l ficaré dins.

                                                                       [El calcetí].

                 Llarg, llarg,

            com un budell;

            redó, redó,

            com un garbell.

                                                                       [El pou].

                 ¿En què s'ha assembla

            una dona a una muntanya?

                                                                       [En la falda].

                 Penjoll, penjava,

            als genolls m’arribava;

            a les mans el tenia

            i en la boca tot el dia.

                                                                       [El rosari].

                Cau de dalt del campanar

            i no es mata;

            però cau al riu

            i es desbarata.

                                                                       [El paper].

Una cosa que no és cosa,

que fa olor i no és de rosa,

que té boca i no té dents,

molts amics i pocs parents.

                                                                       [El water].

            Una agüela amb una dent

      que arreplega tota la gent.

       ¿Què és?

                                              [La campana de l’església]

            De matí, or;

          de vesprada, plata;

          i a la nit, mata.

                                                                       [La magrana]

JOCS DE PARAULES

Tinc una fam, una set i una son,

que si menge, si bec o si dorm,

s’em passa la fam, la set i la son.

    Cuando las habas, hebas, hibas, hobas, uvas,

estan madaras, maderas, madiras, madoras, maduras,

fan un sac, un sec, un sic, un soc i un suc,

que me l’angale,

que me l’anguele

que me l’anguili,

que me l’angole,

que me l’angulc.

     El panxo li diu al pinxo:

“¿Vols que et punxe amb un punxó?”,

i el pinxo li diu al panxo:

“Punxa’m, però a la panxa, no”.

      Setze jutges d’un jutjat

mengen fetge d’un penjat.

  Un tigre, dos tigres, tres tigres.

     En cap cap cap el que cap en aquest cap.

      Tot pot ser, digué Caliu

fer una rata caliu

en la boca d’un gat viu,

a la vora del riu.

       Pare, una haca l’he treta,

l’altra haca l’ha trac?

         Un pantaló de la pantaloneria.

  Diu la guatla: "¿Què fas, blat?"

"¿Què fas, guatla?", diu el blat.

     Plou poc,

però, per al poc que plou,

plou prou.

     Darrere de la porta,

està t’agüela morta,

agafa un cabasset

i endus-te-la a l’horta.

        Entrí en un hort a genollons,

a collir codonys,

codonys, collits,

en la punta dels dits.

Lloscos, Lloscos, Lloscos...         

[S’incita l’interlocutor perquè en repertir de manera molt ràpida aquest cognom semble que pronuncie collons].

Sabó, sabó, sabó...                      

[S’incita a l’interlocutor perquè en repertir de manera molt ràpida aquest substantiu semble que pronuncie collons].

         Un carro carregat de terra roja de Catarroja

[S’estimula que ho diguen les persones amb dificultat de pronunciar la lletra r].

       Un plat de bullit

i un peix fregit,

xino, xano, cap al llit.

CONEIXEMENT D'ALTRES LLENGUES

Elasticsblancsestaquensiesmullen.

[Simulant la fonètica de l’alemany: Elàstics blancs es taquen si es mullen].

        Allssecspiquentendrescouen.

[Simulant la fonètica de l’alemany: Alls secs piquen, tendres couen].

     Murfetsacarnatiremusat.

[Simulant la fonètica de l’alemany: Mur fet, sac arnat i rem usat]. 

        Xequinfumfa.

[Simulant la fonètica del xinés: Xé, quin fum fa].

EMBOLICS MATEMÀTICS

Sent tu un porc,

a duro el porc,

¿quants duros són?

[Com l’interlocutor entén “Cent un porc...” contesta “Cent un duro”, mentre que la resposta correcta és “Un duro”, perquè si us hi fixeu comença dient “Sent tu un porc...”].

     ¿Què sumen un home cansat i un ventall trencat?

[La solució és cent cinquanta, perquè un home cansat sasenta i un ventall trencat noventa].

PREGUNTES

–¿Coneixes a Dolores?

–¿Quina Dolores?

       –La que talla la merda amb les tisores.

     –¿Saps qui és Pilar?

–¿Quina Pilar?

       –La que trau els gossos a cagar.

–¿Que passa?.....

 –La processó per ma casa

 i el dimoni per ta casa.

–¿On estàs?

–En postetes.

            –¿Què menges?

–Culleretes.

            –¿Qué beus?

–Aigua de la mar.

            –Torna’t a voltar!

ALTRES

Salvador, la camisa et fa pudor.

Àguiles blanques

que pel cel volen...

                                   [quan l’interlocutor mira cap a dalt, el versador continua...]

obri la boca,

que cagar volen.

A, la mestra m’ha pegat.

          E, jo no sé perquè.

          I, jo no era allí.

          O, jo no estava bo.

          U, tota la culpa la tens tuuuuuuuuuu.