[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Marxalenes, València, 23/X/1893–Sueca, 22/IV/1965. Pintor i docent. Artista dotat d’un notable domini del color i de la llum, l’obra de Claros ha esdevingut un testimoni gràfic impagable per a conéixer allò que va ser la nostra societat en la primera part del segle XX: escenes de caça, manifestacions religioses, temps de lleure, personatges familiars i populars, paisatges

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]. Sueca, 5/X/1838–?. Dibuixant,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]. Sueca. 10/II/1893–València, 18/IX/1974. Pintor de ventalls, dibuixant, cartellista i decorador de pergamins. Fill de forners que no volgué continuar el negoci familiar, va estudiar a l’escola pública elemental de José Albi i a la superior de primer ensenyament de Juan Bta. Granell, totes dues a Sueca, fins que va complir els tretze anys. Des dels dèsset anys el trobem a

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 12/III/1896–València, 23/V/1963. Escultor, pintor i docent. Amb el també escultor Enrique Moret, és el suecà més aplaudit de tots els temps en l’àmbit de les arts plàstiques, malgrat que la guerra civil espanyola li impedí continuar la seua exitosa trajectòria personal, artística i docent. Com tants altres personatges nascuts a la nostra població, pertanyia a una

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 13/I/1829–?. Pintor i...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1873–1952. Escultor. Va...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfics . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 13/XII/1895–València, 20/VI/1969. Arquitecte i docent. De família de llauradors acomodats, Emilio Artal sabé obrir-se pas entre una magnífica generació d’arquitectes racionalistes valencians, per a distingir-se com un dels més destacats entre el grup de professionals que projectaren cases econòmiques i dignes per a la classe obrera; grup que es distingia per preoc