[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 20/XI/1908–14/IX/1950....

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 17/IX/1895–Alzira,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1/III/1891–3/XII/1962. Arquitecte i docent. Grau de batxiller l’any 1910, aconseguí la titulació professional a l’Escola d’Arquitectura de Madrid en el mes de juliol de 1923, després d’haver estat matriculat uns cursos a la seua homònima de Barcelona. Continuà la tasca de transformació urbanística local iniciada pel seu antecessor en el càrrec d’arquitecte municipal

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 16/V/1881–Albacete, 27/XI/1951. Arquitecte. Fou un arquitecte vocacional que aconseguí canviar la fesomia urbana de Sueca i els seus poblats marítims fins que marxà cap a Albacete, gràcies a la seua interpretació de l’estètica modernista quan aquest corrent ja estava entrant en decadència. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Madrid on va obtindre el títol en febre

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Marxalenes, València, 23/X/1893–Sueca, 22/IV/1965. Pintor i docent. Artista dotat d’un notable domini del color i de la llum, l’obra de Claros ha esdevingut un testimoni gràfic impagable per a conéixer allò que va ser la nostra societat en la primera part del segle XX: escenes de caça, manifestacions religioses, temps de lleure, personatges familiars i populars, paisatges

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009]. Sueca, 5/X/1838–?. Dibuixant,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]. Sueca. 10/II/1893–València, 18/IX/1974. Pintor de ventalls, dibuixant, cartellista i decorador de pergamins. Fill de forners que no volgué continuar el negoci familiar, va estudiar a l’escola pública elemental de José Albi i a la superior de primer ensenyament de Juan Bta. Granell, totes dues a Sueca, fins que va complir els tretze anys. Des dels dèsset anys el trobem a

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 12/III/1896–València, 23/V/1963. Escultor, pintor i docent. Amb el també escultor Enrique Moret, és el suecà més aplaudit de tots els temps en l’àmbit de les arts plàstiques, malgrat que la guerra civil espanyola li impedí continuar la seua exitosa trajectòria personal, artística i docent. Com tants altres personatges nascuts a la nostra població, pertanyia a una

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 13/I/1829–?. Pintor i litògraf. Estudià a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València entre els anys 1854 i 1857. De la seua producció artística només es coneixen dues litografies que la revista valenciana “El Museo Literario” va publicar l’any 1865, un retrat a l’oli amb la beateta Artal jacent (1869) —que és una rèplica d’un altre fet el mateix dia de la mort d’

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1873–1952. Escultor. Va...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfics . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 13/XII/1895–València, 20/VI/1969. Arquitecte i docent. De família de llauradors acomodats, Emilio Artal sabé obrir-se pas entre una magnífica generació d’arquitectes racionalistes valencians, per a distingir-se com un dels més destacats entre el grup de professionals que projectaren cases econòmiques i dignes per a la classe obrera; grup que es distingia per preoc