GRANELL MODESTO, Conrado

[Text publicat en Personatges històrics suecans.

Diccionari biogràfic. Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009]

Sueca, 3/VIII/1877–València, 1964. Físic, químic, biòleg i analista.

Fill de Joan Bta. Granell, cronista oficial de Sueca, estudià al Col·legi de Segon Ensenyament de la nostra població, on després exerciria com a professor durant el curs 1902-03. Es doctorà en Ciències Físiques a la Universitat madrilenya amb la tesi “Los minerales de wolframio en España” —també en va elaborar una altra, “Consideraciones acerca de la teoría de los iones”, que va estar anul·lada—. Més endavant aconseguiria el títol de Químic Biòleg.

Una vegada finalitzats els estudis i establert a Madrid, muntà un acreditat laboratori d’anàlisis químiques, i es va dedicar a la investigació sobre les aplicacions de la química en l’agricultura, els resultats de la qual queden ben palesos, d’una banda, amb la inscripció de patents d’adobs potàssics, com per exemple, el sabó sulfurogen o la calinita; i d’altra, amb la publicació de més d’una dotzena de llibres, entre els quals destaquen La química en la agricultura (1916), Los fermentos de la tierra (1917), Nuevas orientaciones en el cultivo de las tierras (1920) i Recuperación de fertilidades perdidas y producción de cosechas abundantes e insuperables (1956). Però amb anterioritat ja havia publicat un manual per a la docència, Tratado elemental de química moderna (1906).

També preocupat per la qualitat de l’aigua per al consum humà, Conrado Granell fou l’inventor dels filtres de ceràmica “Sinaí”, que eliminaven la calç i altres impureses de l’aigua. L’aparell el va patentar el 1928, es feia a Manises a la fàbrica de Salvador Pérez Burgos, i tingué una gran acceptació popular, que encara perdura hui en dia, ara com a objecte decoratiu.

Científic incansable, Granell es va mostrar interessat a corregir les deficiències nutricionals de la societat d’aleshores, inquietud que deixà reflectida en els llibres Errores en la alimentación que nos impiden vivir 150 años (1945) i Alimentos que matan y alimentos que curan (1956).

Granell fou un home immers en el seu temps, sempre disposat a fer aportacions quan l’ocasió ho requeria. Així, va publicar els títols España en ruinas y su reconstrucción (1932) i La inundación de Valencia del 14 de octubre de 1957 (1958), recull d’articles escrits abans de 1957, on demostra que amb aquesta riuada s’havien complit els seus pronòstics pessimistes sobre la deficient canalització del riu Túria.

Va elaborar comunicacions per a importants reunions científiques —Congreso para el Progreso de la Ciencia, celebrat a Bilbao l’any 1917, o el Congreso de Ingeniería, que va tindre lloc a Madrid dos anys després—, dictà conferències en significats auditoris (Ateneo de Madrid, 1922), formà part de la junta directiva de l’Asociación Nacional de Químicos (1922-1923), fou col·laborador assidu del diari “Las Provincias” i ocasional del setmanari local “El Sueco”. Hi ha constància que el 1902 sol·licità permís per a traure el dominical “Sancho Panza”, però no s’ha pogut localitzar cap exemplar.