top of page

DADES DEMOGRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE SUECA

  • antonicarrasquer
  • 23 oct
  • 2 Min. de lectura

[Treball inèdit]


Anterior 1245      

[Presència segura de població islàmica, impossible de quantificar].


1245                      

36 repobladors amb les corresponents famílies, servidors i jornalers [D'acord la suma de les tres cartes pobles atorgades en aquest any]. 


1249                     

62 repobladors [D'acord la suma dels anteriors pobladors més els citats al Llibre del Repartiment].

           

1320                 

156 caps de família


S. XIV                                                        

[Guerres de La Unió i de Castella-Aragó, incendis, revingudes, sequeres, fams, etc.].


1348                                                  

[Epidèmia de pesta negra, amb gran mortaldat no possible de quantificar. Possible despoblament urbà].


S. XV                                                               

[Gran majoria de cognoms distints dels que estaven instal·lats abans del s. XIII, pot ser originaris de la comarca del Maestrat].


1453                

183 cases


1494                                    

177 cases


1509                   

218 cases


1521-22                                             

[Guerra de les Germanies: important possible trasbals de població].


1564                                    

340 cases


1611                                    

500 cases


1700                                    

400 cases


1754                                 

3.310 habitants


1781                                   

948 caps de família


1797                                

5.203 habitants


1802                                 

4.808 habitants


1813                                 

5.885 habitants


1827                                 

7.102 habitants


1834                                 

7.729 habitants [1a epidèmia de còlera-morbo coneguda (comença 13 de juliol). Més de 600 morts. És la més devastadora en %].


1845                                 

8.874 habitants


1854                                                  

[2a epidèmia de còlera-morbo coneguda, afecta entre el 6 i 8 % de la població i moren un mínim de 560 persones].


1859

[Passada de còlera-morbo, i moren un mínim de 36 persones].


1860              

11.422 habitants [Passada de còlera-morbo, i moren un mínim de 33 persones].


1865                                                  

[3a epidèmia de còlera-morbo, coneguda afecta un 6 i 8% de la població, i moren un mínim de 555 persones ].


1880                            

13.619 habitants


1885              

13.318  habitants[Epidèmia de còlera-morbo (2 d’abril / 23 de juliol). Total infectats: 384, dels quals moren, apròx. 186].


1890                           

13.910 habitants [Última epidèmia de còlera-morbo, sense quantificar la incidència].


1900                             

14.422 habitants


1918                                                  

[Epidèmia coneguda popularment com La Cucaratxa, sense quantificar la incidència].            


1920                             

17.235 habitants

 

------------------------------

 

L’única presència que es detecta d’estrangers la datem entre els anys 1686 i 1802, amb aquests cognoms i nacionalitats: Bartet (1686, francés), Valier (1760, francés), Mifsut (1797, maltés), Clavier (1801, francés), Lapeyre (1801, francés), Camilleri (1802, maltés) i Borja (maltés), Bárbara (maltés), Barbó (maltés), Busutil (maltés)...

    Cap ni un de procedència italiana


------------------------------


Lectura obligatòria per a conèixer els inicis de la població a Sueca i les seues característiques:


- Antoni FURIÓ: Camperols del País Valencià. Sueca, una comunitat rural a la tardor de l’Edat Mitjana, capítol II, “El medi humà”, subcapítol I, “Els homes i l’ocupació del sol”, pp. 43-65.

Entradas recientes

Ver todo
ELS MALNOMS SUECANS

[Conferència impartida el 26 d’octubre de 2019, dins de les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans celebrades a Sueca. Text publicat dos anys després a Barcelona, pel mateix

 
 
bottom of page