[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, s. XV. Notari. Pertanyia a una família de notaris que van actuar a la ciutat de València durant tot el segle XV —el 1478 el trobem residint a la capital del Regne— i les dues primeres dècades del XVI. Actuant com a síndic i procurador de la Universitat, aconseguí el 2 d’abril de 1484 l’autorització reial perquè es poguera traure un braç d’aigua del Xúquer, que poc

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Solsona, 1867–Sueca, 18/VI/1947. Canonge, professor i escriptor. Aquest doctor en Sagrada Teologia, Dret Canònic i Filosofia es guanyà la confiança dels estaments suecans poc després d’arribar a la nostra població, a causa de la seua intensa dedicació pastoral i social. Rafael M. Tarín fou coadjutor de la parròquia de Sant Pere Apòstol local (1892) i capellà titular de l

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1721?–València?, 28/VIII/1763. Franciscà descalç, teòleg i escriptor. Dels diversos càrrecs que va ocupar en l’Orde de Sant Francesc aquest doctor en Sagrada Teologia, destacarem els de ministre provincial, examinador sinodal del Bisbat de Barcelona i Cronista General de la província, però la història que escrigué ostentant l’esmentat càrrec mai no va ser publicada

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1927–11/V/2005. Futbolista. Membre de l’excepcional generació de futbolistes suecans dels anys cinquanta, Solves no va tindre fortuna com a jugador de primer nivell, ja que quan formava part del primer equip del València, C.F., una greu lesió del genoll dret li va tallar de soca-rel la seua prometedora carrera esportiva.   Als dotze anys començà a jugar en l’Infant

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, s. XV–València?, s. XVI. Notari i poeta. Primer escriptor suecà conegut, Sobrevero participà en el certamen poètic convocat a València el 1474 per a honorar la Mare de Déu, el resultat del qual s’imprimí en el mateix any amb el títol Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria . La seua creació poètica, que comença “Perquè lohar pugua vostra senyoria…”, es compon de

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sogorb, 1818–Alzira, 1882. Organista i mestre de música. De caràcter extrovertit i forta personalitat, visqué sempre dedicat a la música, en qualsevol de les seues facetes. El seu periple vital resulta prou desconegut, però sembla intens: cap a l’any 1852 el trobem a Alzira; dos anys després és ja a Sueca exercint de músic major de la banda militar, director de la capell