[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 23/XII/1906–28/V/1971. Pintor de parets, boxejador i preparador físic. Pintor de parets professional, s’establí a Barcelona poc després de finalitzar el servei militar —que féu a bord del “Dédalo”—, a causa de les expectatives laborals que li oferia la propera Exposició Nacional de 1929, i també per l’atractiu món de la boxa que es vivia aleshores a la ciutat comta

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, ?–22/IV/1898. Comerciant. Junt amb el seu germà Agustín, fou el promotor de l’obertura del passatge Vallés, l’any 1860. Era un dels majors contribuents locals, fou regidor de la Corporació municipal durant algunes legislatures i tenia el títol honorífic de Comanador d’Isabel la Catòlica. Era propietari de la popular botiga del carrer de Sant Cristòfol coneguda com

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 25/V/1899-Paterna, 23/XI/1940. Escultor. Fou alumne de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i va destacar en l’assignatura de modelatge. Una vegada finalitzat el període de formació, va estar becat durant un temps a Roma, per a exercir després la docència de les assignatures de dibuix i modelat a l’esmentat centre acadèmic valencià. Alfredo Torán

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, s. XV. Notari. Pertanyia a una família de notaris que van actuar a la ciutat de València durant tot el segle XV —el 1478 el trobem residint a la capital del Regne— i les dues primeres dècades del XVI. Actuant com a síndic i procurador de la Universitat, aconseguí el 2 d’abril de 1484 l’autorització reial perquè es poguera traure un braç d’aigua del Xúquer, que pocs

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Solsona, 1867–Sueca, 18/VI/1947. Canonge, professor i escriptor. Aquest doctor en Sagrada Teologia, Dret Canònic i Filosofia es guanyà la confiança dels estaments suecans poc després d’arribar a la nostra població, a causa de la seua intensa dedicació pastoral i social. Rafael M. Tarín fou coadjutor de la parròquia de Sant Pere Apòstol local (1892) i capellà titular de l

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1721?–València?, 28/VIII/1763. Franciscà descalç, teòleg i escriptor. Dels diversos càrrecs que va ocupar en l’Orde de Sant Francesc aquest doctor en Sagrada Teologia, destacarem els de ministre provincial, examinador sinodal del Bisbat de Barcelona i Cronista General de la província, però la història que escrigué ostentant l’esmentat càrrec mai no va ser publicada.

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1927–11/V/2005. Futbolista. Membre de l’excepcional generació de futbolistes suecans dels anys cinquanta, Solves no va tindre fortuna com a jugador de primer nivell, ja que quan formava part del primer equip del València, C.F., una greu lesió del genoll dret li va tallar de soca-rel la seua prometedora carrera esportiva. Als dotze anys començà a jugar en l’Infant

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, s. XV–València?, s. XVI. Notari i poeta. Primer escriptor suecà conegut, Sobrevero participà en el certamen poètic convocat a València el 1474 per a honorar la Mare de Déu, el resultat del qual s’imprimí en el mateix any amb el títol Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria . La seua creació poètica, que comença “Perquè lohar pugua vostra senyoria…”, es compon de

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sogorb, 1818–Alzira, 1882. Organista i mestre de música. De caràcter extrovertit i forta personalitat, visqué sempre dedicat a la música, en qualsevol de les seues facetes. El seu periple vital resulta prou desconegut, però sembla intens: cap a l’any 1852 el trobem a Alzira; dos anys després és ja a Sueca exercint de músic major de la banda militar, director de la capell

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1860-1917. Músic. Era fill de l’organista i mestre d’escola José Silvestre Tortajada. Va estudiar a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament de Sueca. Fou un gran aficionat a la música i a partir del 1889 el nomenaren organista de l’església de Sant Pere Apòstol, com havia estat son pare. En l’última dècada del segle XIX dirigia concerts de cambra als domicilis parti

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 14/X/1873–Madrid, 8/III/1941. Compositor i músic. Autor d’inspirades peces musicals en les quals predomina la melodia sobre qualsevol altra característica, fou un prolífic compositor de sarsueles que, amb els seus èxits, contribuí de manera decisiva a retardar uns anys el declivi del gènere líric espanyol per excel·lència. A criteri dels especialistes, tingué una

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 6/VII/1846–28/XII/1905. Músic i empresari. Estudià a l’escola pública superior que dirigia Miguel Rosanes. Fill de Mariano Serrano, “el trobador de la cítara”, i pare de José Serrano Simeón, fou un gran apassionat de la música; de ben jovenet ja volgué ser tenor, però circumstàncies adverses li frustraren el desig. No obstant això, no va perdre la il·lusió i començ

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1816–? Músic i poeta. Carismàtic en el seu temps —recitava poesies improvisades i, acompanyat d’una cítara, donava serenates a les quals acudia gent de tots els indrets de la comarca—, quasi desconegut a hores d’ara, el principal mèrit d’aquest personatge radica en la formació que sabé donar als membres de la seua família cap al conreu de la música i la literatura,

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 19/XI/1871–22/I/1936. Industrial i polític. Membre d’una família sense massa recursos econòmics dedicada a la molineria, però amb una sòlida formació humanística, poc habitual en aquells temps, Pedro Juan Serrano deixà l’escola per a endinsar-se en el món laboral, on gràcies a les seues aptituds prompte aconseguí prestigi social. Entre altres ocupacions, fou l’admi

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 18/I/1869–31/XII/1936. Empresari i escriptor. Fill de pares moliners, formava part d’una de les famílies suecanes més destacades en l’àmbit cultural de la nostra localitat. A la dècada dels anys vint, una vegada veié consolidat el seu negoci d’exportació d’arròs, es dedicà a escriure comèdies teatrals en valencià. Però la seua afició a l’escriptura no era recent, j

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 10/II/1867–7/IX/1929. Prevere i escriptor. De pares moliners, descendent d’una de les famílies més conegudes en l’ambient sociocultural suecà de la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX, Eliseo Serrano fou ordenat sacerdot quant tenia vint-i-quatre anys, exercí com a rector de Simat de Vall-digna pels anys noranta, i un temps després anà destinat com a c

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1768?–XIX. Mecànic i artista. Sense cap mena d’estudis, fou un personatge polifacètic i artista d’enginy del qual se sap molt poc. Tenia una fàbrica de ceràmica a Corbera (1800), s’autotitulava professor de pintura (1821), pagava matrícula industrial sota l’epígraf de sabater (1834) i esculpia talles de fusta inspirades en escenes de la Passió de Jesucrist, com la

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1931–Madrid, 3/I/2005. Compositor. Prolífic autor de música lleugera espanyola durant la segona meitat del segle XX, va conéixer els èxits més clamorosos en la dècada dels seixanta, quan algunes de les seues cançons ocuparen els primers llocs dels hits parade espanyols, europeus i americans. El repertori del compositor suecà supera la xifra de sis-centes creacions i

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 15/VIII/1890–Londres, 25/VII/1950. Periodista, escriptor, advocat i jutge. D’humil extracció social familiar, cap a la segona meitat dels anys deu emigrà a Barcelona, on transcorregut un temps s’integraria en la redacció del diari republicà “El Diluvio”, en el qual va exercir durant molts anys com a comentarista polític en la secció “Atalaya”, alhora que també feia

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic. Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Vic, Barcelona, 18/VII/1819–Sueca, 21/VII/1875. Pedagog, escriptor i editor. De família dedicada al comerç, alumne del Seminari Conciliar de la diòcesi vigatana —on va estudiar filosofia entre els anys 1833 i 1836, i fou deixeble de matemàtiques de Jaume Balmes durant els cursos 1839-1840 i 1840-1841 a la mateixa institució universitària—, s’establí a Sueca el 1845, primer