[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 6/VII/1846–28/XII/1905. Músic i empresari. Estudià a l’escola pública superior que dirigia Miguel Rosanes. Fill de Mariano Serrano, “el trobador de la cítara”, i pare de José Serrano Simeón, fou un gran apassionat de la música; de ben jovenet ja volgué ser tenor, però circumstàncies adverses li frustraren el desig. No obstant això, no va perdre la il·lusió i començ

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1816–? Músic i poeta. Carismàtic en el seu temps —recitava poesies improvisades i, acompanyat d’una cítara, donava serenates a les quals acudia gent de tots els indrets de la comarca—, quasi desconegut a hores d’ara, el principal mèrit d’aquest personatge radica en la formació que sabé donar als membres de la seua família cap al conreu de la música i la literatura,

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 19/XI/1871–22/I/1936. Industrial i polític. Membre d’una família sense massa recursos econòmics dedicada a la molineria, però amb una sòlida formació humanística, poc habitual en aquells temps, Pedro Juan Serrano deixà l’escola per a endinsar-se en el món laboral, on gràcies a les seues aptituds prompte aconseguí prestigi social. Entre altres ocupacions, fou l’admi

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 18/I/1869–31/XII/1936. Empresari i escriptor. Fill de pares moliners, formava part d’una de les famílies suecanes més destacades en l’àmbit cultural de la nostra localitat. A la dècada dels anys vint, una vegada veié consolidat el seu negoci d’exportació d’arròs, es dedicà a escriure comèdies teatrals en valencià. Però la seua afició a l’escriptura no era recent, j

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 10/II/1867–7/IX/1929. Prevere i escriptor. De pares moliners, descendent d’una de les famílies més conegudes en l’ambient sociocultural suecà de la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX, Eliseo Serrano fou ordenat sacerdot quant tenia vint-i-quatre anys, exercí com a rector de Simat de Vall-digna pels anys noranta, i un temps després anà destinat com a c

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1768?–XIX. Mecànic i artista. Sense cap mena d’estudis, fou un personatge polifacètic i artista d’enginy del qual se sap molt poc. Tenia una fàbrica de ceràmica a Corbera (1800), s’autotitulava professor de pintura (1821), pagava matrícula industrial sota l’epígraf de sabater (1834) i esculpia talles de fusta inspirades en escenes de la Passió de Jesucrist, com la

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] S ueca, 1931–Madrid, 3/I/2005. Compositor. Prolífic autor de música lleugera espanyola durant la segona meitat del segle XX, va conéixer els èxits més clamorosos en la dècada dels seixanta, quan algunes de les seues cançons ocuparen els primers llocs dels hits parade  espanyols, europeus i americans. El repertori del compositor suecà supera la xifra de sis-centes creacion

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 15/VIII/1890–Londres, 25/VII/1950. Periodista, escriptor, advocat i jutge. D’humil extracció social familiar, cap a la segona meitat dels anys deu emigrà a Barcelona, on transcorregut un temps s’integraria en la redacció del diari republicà “El Diluvio”, en el qual va exercir durant molts anys com a comentarista polític en la secció “Atalaya”, alhora que també fei

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Vic, Barcelona, 18/VII/1819–Sueca, 21/VII/1875. Pedagog, escriptor i editor. De família dedicada al comerç, alumne del Seminari Conciliar de la diòcesi vigatana —on va estudiar filosofia entre els anys 1833 i 1836, i fou deixeble de matemàtiques de Jaume Balmes durant els cursos 1839-1840 i 1840-1841 a la mateixa institució universitària—, s’establí a Sueca el 1845, prime

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca. Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 2/VIII/1866–Cullera, 26/IX/1939. Professor, advocat i polític. Es doctorà en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1894. Després d’exercir com a professor i director en els col·legis de Segon Ensenyament de Sueca (des del 1895 fins al 1901) i Cullera, es llicencià en Dret Civil i Canònic a Granada, i prompte tornà al seu poble d’origen per a obrir

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 11/I/1817–30/IV/1889. Advocat i secretari d’ajuntament. Advocat dels Tribunals Nacionals (1844), a partir del 1852 començà una trajectòria laboral de més de vint anys com a secretari de l’Ajuntament de Sueca, encara que amb alguns cessaments, dimissions i reincorporacions al càrrec a causa dels canvis polítics. S’encarregà d’organitzar l’administració local, caòtic

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 26/II/1848–Barcelona?, ? Pintor. Fill d’un fuster, començà l’aprenentatge artístic als dotze anys, a la valenciana Acadèmia de Sant Carles, on es va matricular en les assignatures d’Aritmètica i Geometria per a dibuixants; estudis que seguiren fins al curs 1864-65, quan la seua família ja s’havia establert definitivament a València. En els seus començaments com a

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 22/II/1911–Paterna, 29/XII/1936. Radiotelegrafista, advocat, funcionari, mestre i polític. Alumne del Centre Escolar Sueca, va estudiar batxillerat al Col·legi de la Concepció d’Ontinyent, i Dret a la Universitat de Múrcia, on es llicencià el 1934. Un any després guanyà, per oposició, la plaça de secretari del Sindicat de Policia Rural, treball que simultaniejava a

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 1820–21/IV/1870. Pintor de parets i revolucionari. Va alcançar una certa celebritat durant els avalots que tingueren lloc al nostre país en els primers anys del Sexenni Democràtic (1868-1874). D’ideologia republicana federal, idealista i romàntic, era president del Comité Democràtic suecà quan el 1865 es va crear l’Ateneu Sueco de la Classe Obrera sota la seua tute

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 18/IV/1831–29/V/1920. Gravador. Era el fill primogènit del cabiscol de la capella de música de l’Església de Sant Pere Apòstol, Pedro Juan Navarro Guarinos. Des de l’inici de l’aprenentatge a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València, en el curs 1847/48, compatibilitzà l’estudi amb el treball, i ja el 1856 trobem impresa amb la seua signatura una estampa de la M

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 21/IX/1910–L’Havana,...

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 30/I/1887–4/XII/1971....

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 19/XI/1872–8/XII/1940....

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 8/VI/1854–València, 11/VII/1889. Costurera. Descendia d’una humil i poc il·lustrada família. Abans dels deu anys començà a tindre visions demoníaques que mai no l’abandonarien fins a la mort, que li va arribar als trenta-cinc anys, a causa d’una anèmia sobrevinguda. Resignada a patir per vida una salut malaltissa, que li provocava intensos dolors, sovint atribuïts

[Text publicat en Personatges històrics suecans. Diccionari biogràfic . Sueca, Llibreria Sant Pere, 2009] Sueca, 14/II/1872–Benifaió, ? Manyà i escriptor. Fou autor de la comèdia Entre un peixcaor… y un novio (1918) i del joguet líric d’un acte Per voler ser torero  (1919) —amb música de Rafael Ross Cabo—, totes dues publicades en la popular sèrie “El Cuento del Dumenche”; així com de la sarsuela La Moreneta  (1922), feta impremtar per la prestigiosa Editorial Carceller, din